Neklar va néixer com a Estamp el 1984 de la mà del seu pare, Antoni Amat Armengol, oi? Sí, va fundar l’empresa amb 49 anys. Va començar treballant com a enginyer a diferents empreses fins que va participar en la fundació de la cooperativa Inducar. Després d’estar-hi uns anys, va decidir que tenia prou experiència industrial i coneixement del món de l’automoció i l’estampació. El meu germà, l’Ignasi –mort l’abril del 2021– i jo, estudiàvem Enginyeria i ens va dir que si ens hi implicàvem, començaria una empresa pròpia.
Es van centrar en l’estampació metàl·lica. Vam començar fabricant components metàl·lics per al món de l’entorn domèstic. Fèiem carcasses de compressor de nevera, tapes de rentadores… Productes que ja feia molts anys que es fabricaven. Vam entrar en el mercat competint amb preu, bàsicament. De seguida, però, vam veure que volíem ser proveïdors del món de l’automoció. Et posa el llistó més alt, però els productes no tenen una vida tan llarga i, per tant, sempre hi ha desenvolupament. L’empresa havia començat a Sabadell, i just arribar a Terrassa, el 1992, vam començar a fer components metàl·lics per a les línies de cinturó, els enclavaments, les sivelles, els mecanismes de bloqueig i aquestes coses. Els requisits de qualitat eren molt més elevats i va ser una escola.
“Que comencéssim a fer components metàl·lics per a l’aïllament tèrmic del vehicle va ser fruit de la casualitat i les coincidències”
I els components metàl·lics per a l’aïllament tèrmic del vehicle, quan van arribar? Poc temps després. Saifa Keller, que era proveïdor de la indústria de l’automoció, feia elements amb base tèxtil i necessitava fer-los en base metàl·lica, que era la tendència del mercat dels anys 95-96. I ens van dir si volíem fabricar nosaltres aquest tipus de component, que va anar agafant força dins del món de l’aïllament tèrmic. Hem estat molts anys que només hem fabricat aquest tipus de producte.
Va ser aleshores quan va començar la internacionalització de l’empresa? Estar ficat en aquest tipus de productes ens ha permès o obligat a internacionalitzar-nos. L’any 2007 vam inaugurar la primera fàbrica fora d’Espanya, a Eslovàquia. El 2011 vam obrir la nostra planta a Wuxi, a la Xina. El 2014, amb l’ajuda d’un soci local, vam començar a subministrar producte a Mèxic i el 2017 vam estrenar-hi planta de fabricació. Comptant Terrassa, tenim quatre plantes. També tenim un centre d’R+D a la Xina, una delegació comercial a Alemanya, a Wolfsburg, la ciutat de Volkswagen, i una delegació tècnica comercial a Detroit.
És una branca que volen seguir impulsant? En aquests moments, en el nostre pla estratègic no està fixat fer més implantacions. Tenim un peu a tres continents i les ubicacions que hi tenim són molt bones.
“Ens marquem un creixement mitjà d’un 7% anual. L’estratègia ens porta a facturar uns 180 milions d’euros el 2030”
Quanta gent hi treballa a Neklar? Som més de 800 treballadors. En tenim uns 250 a Terrassa, uns 300 a Eslovàquia, uns 110 a la Xina i uns 150 a Mèxic. El creixement ha estat força orgànic i controlat, tot i que quan vam començar a internacionalitzar-nos és quan es va accelerar. No hem fet adquisicions, sempre ha sigut a base de la nostra feina d’empresa industrial catalana. El 2024, si tot va com està previst, facturarem 130 milions d’euros i fabricarem uns 30 milions d’unitats de peces. L’any passat van ser 120 milions d’euros i 26,6 milions de peces. Ens marquem un creixement mitjà d’un 7% anual. L’estratègia ens porta a facturar uns 180 milions d’euros el 2030.
Com s’aconsegueix això sent una empresa familiar? Som el paradigma de l’empresa familiar catalana. El meu pare va ser el fundador, el motor, i el meu germà i jo vam ser els promotors de l’expansió industrial i de l’organització com a empresa industrial de llibre. Cap al 2011, el meu germà i jo ja vam decidir anar-nos separant de l’operativa del dia a dia i donar pas a l’equip de professionals que estaven ja ocupant posicions de direcció. Això ens ha permès aquest creixement i professionalització. En aquests moments seguim sent una empresa familiar, però la família estem poc implicats en la gestió; només en l’estratègia i l’accionariat, i tenim un projecte a llarg termini, no com els fons d’inversió. Els directius es troben superaprop de l’accionariat, i això facilita molt que les decisions siguin molt ràpides.
“Tenim clients i proveïdors gegants, i nosaltres som el pernil de l’entrepà. No deixem de ser petits, cosa que pot ser un impediment, però també ens dona agilitat per prendre decisions”
Els seus productes es poden trobar en vehicles de les principals companyies d’automòbils. Fem un producte que per veure’l, t’has d’ajupir. Són productes que van enganxats a la plataforma del cotxe per la banda de sota. A vegades veus models de diferents marques, però que per la banda de sota són pràcticament idèntics. D’una sola referència, en fabriquem milions d’unitats. Tenim proveïdors i clients gegants i nosaltres som el pernil de l’entrepà. Els nostres competidors també són monstres i nosaltres, encara que som bastant gent i tenim implantació internacional, som petits. D’una banda, això pot ser un impediment, però de l’altra ens dona agilitat per prendre decisions.
Ara estan apostant per la mobilitat elèctrica i l’hidrogen. El producte amb el qual som reconeguts mundialment són els aïllaments tèrmics per a motors de combustió interna. Però des que vam començar a intuir que aquest motor podia anar de baixa, vam començar una intensa activitat per desenvolupar productes complementaris o alternatius. Estem a punt de llançar productes enfocats a la gestió tèrmica de la bateria. També tenim una línia de recerca per fer plaques bipolars per a les cel·les de combustible del vehicle d’hidrogen. El “rebranding” que hem fet canviant el nom comercial d’Estamp a Neklar respon a això. S’acaba la llarga etapa de fabricació monoproducte d’elements tèrmics per al món d’automoció, i entrem en una nova època multiproducte. I sobretot per potenciar que els nous productes que fabriquem són per a la nova mobilitat. El nostre objectiu és que el 2030 la meitat de les nostres produccions o vendes siguin per a mobilitats diferents del motor de combustió.
Es parla molt de la nova mobilitat, però què n’hi ha, de tot això? Sembla que hi ha un fre bastant important a la venda de vehicles 100% elèctrics. El legislador ha anat per davant del mercat i ha forçat molt la normativa perquè la gent compri vehicles elèctrics sense que estiguin les infraestructures preparades. De totes maneres, pensem que el vehicle elèctric acabarà imposant-se sobretot en entorns urbans, on les infraestructures de recàrrega són més fàcils de fer arribar, hi ha garatges, etcètera. També sospitem que per moviments interurbans hi haurà una convivència de tecnologies i per a llarg recorregut i en l’entorn industrial hi haurà el vehicle amb pila de combustible d’hidrogen. Per això tenim un peu a cada banda.
