Tornem al sud de la rambla d’Ègara, a tocar del Doré, un any després dels aiguats que van inundar de nou bona part dels baixos d’aquest sector castigat quan plou de manera intensa. Els col·lectors no donen a l’abast. L’Ajuntament de Terrassa prepara un projecte de millora.
Els més joves no van viure el procés constructiu. “Només” han sofert els efectes dels aiguats. Els de mitjana edat sí que recorden haver jugat en les rases que van deixar la part baixa de la rambla d’Ègara al descobert quan les obres de soterrament de les vies de Ferrocarrils, a principis dels anys 1980 (l’obra va ser inaugurada el 1986). Els més veterans han vist una cosa i l’altra, aquell col·lector antic “pel qual passava un tractor” i el nou, l’instal·lat amb l’obra referida, “en el qual cabia amb prou feines un cotxe”. Entre el canvi de secció del col·lector, la seva ubicació, la seva cota, la seva forma al final de la Rambla, ja al Doré, i el peralt de la calçada, les inundacions en dies de forta pluja han esdevingut un malson per a bona part del veïnat d’aquest sector. L’Ajuntament prepara, no obstant això, un projecte de millora.
Aquest dijous, 13 de juny, ha fet un any de l’últim d’aquests episodis d’envergadura nociva. Era dimarts i 13, l’any passat, quan una feroç tempestat va descarregar sobre Terrassa i la seva comarca, va deixar més de 100 litres d’aigua per metre quadrat en tot just dues hores, va negar mitja ciutat, va provocar una tarda de sirenes, incidències, inundacions domèstiques i esglai, i va fer rememorar als més vells la tragèdia de la riuada de 1962 (i d’altres); i va afegir una osca a la llista de greuges de molts veïns que porten anys suportant invasions d’aigua en els seus locals, aparcaments i habitatges.
Un altre exemple
A Terrassa hi ha zones en les quals la incidència de les repercussions d’aquestes precipitacions és recurrent. A l’avinguda del Vallès, prop de la carretera de Rubí, per exemple, els problemes s’han convertit en normals sempre que es registren precipitacions copioses, i això a Terrassa és gairebé una tradició. Les raons de les inundacions en aquest tram són conegudes: el trajecte de l’avinguda està per sota de la cota de la riera de les Arenes i els embornals s’embussen. El pas inferior de l’avinguda, és clar, és deprimit respecte de la resta de la calçada, encaixat sota l’estrep del vial de la carretera de Rubí.
Aquest fet dificulta el drenatge de la calçada i als punts baixos s’hi acumulen tant l’aigua com elements “flotants” que aquesta arrossega: residus, fulles. Poc abans hi ha embornals simples. Alguns desguassen a la riera i altres, al clavegueram. El bucle es retroalimenta: amb l’embús a les reixes dels embornals, és impossible la sortida d’aigua cap al clavegueram, el líquid s’estanca…
Veïns del carrer de Watt han instal·lat porta doble als aparcaments / NEBRIDI ARÓZTEGUI
L’estrep dificulta un desguàs recte a la riera i afavoreix la retenció del líquid. Per molt que Eco-Equip hi faci neteja preventiva, no sempre és suficient. L’Ajuntament s’ha plantejat executar en el sector accions puntuals per reduir el cabal d’aigua que hi arriba i també el volum d’elements flotants que s’hi puguin acumular, evacuant-los abans. Per a això s’ha d’ampliar la superfície de captació dels embornals i les reixes. Una alternativa més complexa consisteix a ampliar la xarxa. A la ronda de Ponent, a la Maurina, també es detecten problemes d’inundacions que podrien minvar foradant els murs del transvasament de la riera del Palau.
El problema a tocar del Doré
I què es pot fer als voltants de la rotonda del Doré, en la confluència de la rambla d’Ègara amb les carreteres de Montcada i de Martorell? Alguna cosa cal fer i aquesta setmana, just un any després, un grup de tècnics ha inspeccionat la zona, aixecant tapes de clavegueres, realitzant “cates”, perquè l’Ajuntament prepara un projecte de millora per a la xarxa de col·lectors d’aquest sector tan castigat en dies de pluja intensa.
El tram sud de la rambla d’Ègara, entre el portal de Sant Roc i el Doré, serà objecte de remodelació integral, però, encara que els plans incloguessin una intervenció en el subsol, sembla clar que aquesta és bastant més urgent. I seria costosa, pròxima als 3 milions d’euros. El consistori s’ha posat a la feina, però el projecte per als col·lectors encara no està redactat. Aquests dies es duu a terme el treball de camp.
Les deficiències
Els problemes, segons el veïnat, una part del qual ha adquirit una certa perícia tècnica a la força, se sustenten en diverses deficiències. D’una banda, pel que sembla, està la secció (el diàmetre) del col·lector principal que discorre cap al Doré i recull aigües de bona part del nord de la ciutat, des de la carretera de Matadepera, passant per l’avinguda de l’Abat Marcet. Per altra banda, al voluminós cabal recollit, inassumible en moments de pluja molt intensa, se suma la cota en la qual es troba el col·lector. L’antic, instal·lat al mig de la calçada, era molt més ample. El “nou”, el construït en els vuitanta pel soterrament de Ferrocarrils, és més estret, es troba al costat de la vorera est i se situa en una cota més alta.
Vista de la rotonda del Doré / NEBRIDI ARÓZTEGUI
El còctel està gairebé complet. Gairebé, perquè una altra circumstància l’arrodoneix: el col·lector fa una giragonsa en arribar a la rotonda i, per empitjorar la cosa, la superfície dibuixa un sot en aquest últim tram, per la qual cosa l’aigua torna i s’estanca en superfície, també. I hi ha més: els residus (fulles, sobretot) que tapen a vegades els embornals. I tot això, en una rambla que per alguna raó es diu així.
Veïns que creuen els dits quan plou fort
L’aparcament subterrani del número 21 de la rambla d’Ègara té 17 places disponibles. En l’actualitat n’hi ha ocupades set. La resta d’usuaris ha preferit buscar-se un altre lloc perquè aquest pàrquing no és segur i porta dècades sense ser-ho. “Tenim un grup de WhatsApp per estar en contacte permanent i comentar incidències. Fa un mes hi havia amenaça de pluges intenses i vam córrer a treure els cotxes abans que comencés a ploure”, explica Francesc Bach, veí del bloc de pisos, un dels numantins usuaris de l’aparcament que encara resisteixen.
Més o menys cada quatre anys de mitjana pateixen inundacions greus. Bach assenyala l’alçada de la marca que les successives riuades ha deixat en aquest pàrquing en el qual la humitat ambiental sembla palpar-se. Un familiar seu, resident al mateix edifici d’habitatges, va haver de llençar un vehicle després d’una inundació. Un altre veí va desfer-se del seu automòbil fa un parell d’anys pel mateixa motiu. El turisme d’ell mateix, del Francesc, presentava danys a la bateria i l’embragatge després de les inundacions de fa un any. L’assegurança no li va cobrir tota la despesa.
Cotxe atrapat en una inundació al Doré a l’octubre del 2019 / NEBRIDI ARÓZTEGUI
“Visc aquí des de fa 40 anys, des de 1984, i sempre hem tingut el mateix problema, des del soterrament de la via de Ferrocarrils”. El mateix problema, en realitat, no, s’afanya a detallar: el problema ha crescut, reflectit proporcionalment en el que ha crescut l’altura de l’aigua que s’acumula en el garatge: “Abans, l’acumulació era d’uns 10 centímetres d’altura. Últimament, de mig metre”. La marca en la pintura deixa poc espai als dubtes.
La tapa de registre dels col·lectors de l’edifici pesa uns 200 quilos, però el torrent d’aigua l’aixeca i la mou de lloc. El garatge es nega, de sobte, amb aquestes irrupcions de pluja que assolen Terrassa a vegades, com un arravatament, s’omple d’aigua procedent del subsol, “i al cap de deu minuts desapareix”. Queden les destrosses, el fang, i les rates mortes.
Són 100 metres
El tram de perill és uns 100 metres. Al carrer de Watt, dos veïnats han instal·lat una doble porta en els seus garatges, una en la façana, una altra a baix, per dificultar el pas de l’aigua de la pluja. Perquè en la part baixa de la part baixa de la Rambla, en el tram més pròxim al Doré, els baixos s’inunden també per l’aigua que els arriba de la superfície.
“Quan plou fort en cap de setmana, creuem els dits però ja ni vinc a la botiga fins al dilluns. Després de tants disgustos, no vull amargar-me més la vida”, raona Joan Tort
Quan cauen més de 100 litres per metre quadrat, veïns i comerciants tremolen. “Quan plou fort en cap de setmana, creuem els dits però ja ni vinc a la botiga fins al dilluns. Després de tants disgustos, no vull amargar-me més la vida”, raona Joan Tort, responsable d’un establiment d’electrodomèstics que s’ha negat unes quantes vegades. “Sort que tenim una bona assegurança i cada vegada que s’inunda el local ve una cuba a desembussar-lo”, conclou.
