Rosa Ferrer, professora d’infermeria
“No és la intel·ligència artificial allò que em preocupa, és l’estupidesa humana”, Neil Jacobstein, expert en robòtica i intel·ligència artificial, exassessor de la NASA.
Les paparres, el xarampió, la covid, que si ara un, ei, només un, cas de tuberculosi…, ep, els polls per a quan els deixen? Mentre ens van estabornint i angoixant amb aquestes “alarmants” notícies, van retallant la sanitat, tancant llits de cara a l’estiu, no hi haurà les suplències que hi ha d’haver, etc., mentrestant als polítics els la sua, perdonin l’expressió, ells estan per a altres coses, no poden perdre el temps amb el populatxo, els nostres impostos no reverteixen en nosaltres millorant el sistema de salut o el d’ensenyament, sinó en les seves continuades eleccions, disputes tant externes com internes. Total, com deia la Trinca l’any 1973, “Ep! I el poble?/Al poble que el donin pel Shubi dubi vava/Que ja té les conferències/De Sant Vicenç de Paül”, sembla que això no canvia amb el pas dels anys!
Fins fa una setmana, les notícies ens arribàvem de la següent manera: “Des de salut han dit”, o bé, “Diu salut”. Em pregunto si Salut és el nom o el cognom? Per fi, vaig sentir el conseller, en funcions és clar, dient que: “La població “no ha de patir” perquè l’Hospital Vall d’Hebron atendrà urgències. El conseller de Salut ha recordat que no tenir pressupost a Catalunya té un cost i ha assegurat que s’ajornaran cirurgies programades, però no l’activitat urgent”, vaja… I per què no té pressupost? Nosaltres sí que hem pagat, oi? Diu: “No ha de patir la població perquè sí que s’atendran urgències, cardiologia i oncologia”. Per què ho ha de fer? Per què hem de patir? Perquè anul·lin una intervenció que fa anys i panys que esperes? Quina exigència, carall! Per què el personal que l’ha d’atendre està esgotat perquè no han contractat personal per a les suplències d’estiu? A veure, és que mai esteu contents, eh! Vaja, si fins i tot ens fallen les conferències de Sant Vicenç de Paül!
Mentre ens distreien amb la paparra que fa curses, el xarampió, etc., ells retallen tant com poden, sí, és cert que mentre no hi ha govern no hi ha nous pressupostos, és cert que no rebran tants diners com amb la covid, però vostès, senyors polítics, això ja ho sabien, oi? Mirin, si em diuen que no, o no els creuré o pensaré que algú que no sap això no pot tenir un càrrec de responsabilitat, i si em diuen que sí, els preguntaré: tenen idea del que és administrar? Quines són les prioritats? El seu sou, les guerres, viatges i propagandes? O la nostra salut i l’educació dels nostres infants?
No, per més IA que ens vulguin vendre, no anem bé quan les seves decisions ens deixen plantes hospitalàries tancades, serveis d’urgència col·lapsats, personal sanitari reduït i cansat. Un bon exemple és el que està passant a la nostra ciutat, on els professionals d’urgències de MútuaTerrassa s’estan manifestant dia rere dia per les condicions en què han de treballar, plantes tancades, aïllament de patologies respiratòries tancat, han d’“aïllar-les” als boxs d’urgències, com si fos possible aïllar a urgències, com si això fos possible amb cortines i un munt de persones als passadissos! Senyors, estan lluitant per nosaltres, per preservar la nostra dignitat, davant la malaltia, tal com diu el dret del pacient! I la seva, per poder-nos atendre tal com s’ha de fer, com a persona que pateix, estalviant angoixa i patiment afegit, però la “burrocràcia” és quelcom de típic en els polítics, aneu fent papers que qui dies passa anys empeny, però avui, dijous 6 de juny, el conseller Balcells ha dit al telenotícies migdia de TV3 tot el contrari del que fins ara predicava, jo encara no he pogut tancar la boca, com si ell mai hagués parlat de retallades en suplències, en intervencions programades, ni que per manca de pressupostos tan sols es farien urgències, operacions urgents i oncologia perquè no hi havia diners per la manca de pressupostos; avui ha declarat amb una patxoca increïble que “és clar que hi haurà contractacions per a les substitucions d’aquest estiu, que evidentment no es tancarien llits (ja n’hi ha 300 de tancats a la Vall d’Hebron), que és clar que hi ha diners i que tot funcionarà tal com ha de ser”. No es cansen de contradir-se diàriament senyors polítics? Amb una setmana han recordat on havien amagat els diners o els ha tocat la loteria? De totes maneres, aquí, a la nostra ciutat, a Terrassa, sí que ja hi ha retallades, els nostres professionals de salut avisen de saturació i manca d’atenció al pacient per falta de personal, per falta d’espai, de llits necessaris que estan tancats amb pany i clau.
Si us plau, fem pinya amb ells, si voleu egoistament per la nostra salut, però també per la seva salut i perquè puguin fer la seva feina dignament, atenent el nombre de pacients que recomana l’OMS, i la llei de seguretat del pacient. Que ningú es quedi sense ser atès per salut, tant física com mental, no cal que els aplaudim, el que cal és que els fem costat i signem les seves peticions, perquè, no ho dubtin ni un segon, les seves peticions, totes, tenen a veure a poder donar-nos una millor atenció, ells es mullen i posen en risc la seva feina per millorar l’atenció al pacient, els deixarem sols? “Ens en recordarem de Sta. Bàrbara només quan plou”, deia l’àvia, ens en recordarem d’ells quan ja ho hagin desmuntat tot? Quan ens trobem malament i ens diguin: “Paciència, està col·lapsat, anem justos de personal, no tenim on posar-los perquè ens falten habitacions!” Aleshores, no ens piquem el pit dient “si ho hagués sabut, alguna cosa hauria fet”. Doncs bé, ja ho sabem: estiu amb menys personal, sense sala d’aïllament de respiratoris i amb llits tancats! Perquè això no tiri endavant, posem-nos al seu costat i lluitem junts. Els polítics i administracions, si no ens mobilitzem nosaltres al costat dels professionals, no mouran un dit, tenen coll endins que som com xais i estem estabornits amb tantes notícies, que així ens ho colaran, que ens trobin com la pinya dels castells, junts, units i forts, sanitaris i pacients units a la mateixa pinya.
Vinga família, “amunt les atxes” que la unió fa la força i junts vencerem! Fa cinquanta anys vam tenir la mateixa lluita i junts vam vèncer!
Companys, lluitem amb vosaltres, no pot ser d’altra manera, sou vosaltres qui ens rebeu, qui ens escolteu, qui esteu al nostre costat i agafeu la nostra mà per consolar-nos, de vosaltres sí que ens en podem refiar!
Diu Tilda Shalof, infermera de l’Hospital General de Toronto, Canadà: “Un hospital mai no serà segur per als pacients si no és segur per a les infermeres, si no poden alçar la seva veu, tenir cura dels malalts i fer servir els seus coneixements, habilitats i destreses”, i hi afegeix: “La infermeria és l’oposat a la desesperació, t’ofereix l’oportunitat de fer alguna cosa per disminuir el patiment”. Aquí tan sols cal afegir que cap polític ni cap consell d’administració té el més petit dret a torpedinar el treball dels professionals de la salut, ans al contrari, els l’han de facilitar, o és que quan vostès estan malalts, tant polítics com directius i administradors, no volen les millors cures? Recorden la dita catalana “tal faràs, tal trobaràs”? Tant de bo puguin tots trobar el millor i, si no, ja sabran per què!
