Joan Boldú
El 9 de juny se celebren les eleccions europees. És una bona oportunitat per pensar Europa.
La princesa fenícia Europa ens narra el mite, fou raptada per Zeus, seduït per la seva bellesa, i traslladada a l’illa de Creta, a la civilització, on ell la posseí i on fou la primera reina. De princesa a continent, així interpreta la mitologia el naixement d’Europa. Ara i aquí no és el moment ni el lloc adequats per fer un recorregut per la història d’Europa; però sí que vull realçar les arrels que la conformaren. Paul Valéry ho expressà meravellosament en significar que Europa és Atenes la raó, Roma el dret i Jerusalem la fe. El llegat grec és encara avui una font d’inspiració per a la humanitat. Les seves petjades –idees filosòfiques, polítiques, científiques, artístiques i culturals– són l’evidència de la conformació de la cultura europea que es desplegà pel món.
Un dels llegats importants que Roma ens deixà fou el dret romà. Europa, sobretot l’occidental, rebé una forta influència mitjançant la llengua llatina, el fruit de la qual foren les posteriors llengües romances. Un fet important que és digne d’admiració avui fou que Roma atorgà la ciutadania romana a tots els pobles conquerits. Quant a la religió cristiana, modelà la unitat a l’època medieval mitjançant la religió i l’art de caràcter religiós. És difícil entendre què és Europa sense tenir certs coneixements sobre el llegat de la triple arrel.
Què és Europa avui? A partir de l’any 1945 es posa en marxa el projecte europeu per reconstruir el “sentiment europeu de comunitat” basat en valors democràtics i en el reconeixement d’una necessitat de pau després de dues guerres mundials. La veritable identitat de tot ésser humà es basa en allò que tenim en comú. Què és el fet comú en la UE? El seu lema és: “Unida en la diversitat”. Els seus principis i valors: respecte a la dignitat humana, democràcia representativa, llibertat, igualtat, estat de dret, respecte als drets humans, inclosos els de les minories. Els seus objectius: promoure la pau i els seus valors i el benestar dels seus pobles. Aquests principis, valors i objectius són comuns als estats membres, la societat dels quals es caracteritza pel pluralisme, la no discriminació, la tolerància, la justícia i la igualtat entre homes i dones. Tots aquests valors cal convertir-los en accions polítiques per tal que millorin la nostra vida en comú. Kant ens exhorta a fer funcionar “El tribunal de la Raó”, que defensa els interessos de la raó que són els de fundar un Estat just que asseguri a tots els seus drets. L’interès és tensió que genera una acció o perspectiva, des de la que s’intenta conèixer o transformar la realitat. Davant d’aquest tribunal han de retre compte totes les creacions socials humanes, especialment les que es produeixen per convenció i tradició, com s’esdevé amb l’existència del poder polític, econòmic i jurídic. Des de la II Guerra Mundial, la política europea s’ha caracteritzat per l’estat del benestar, una funció del qual és fer ús de la política com a correctiu de desequilibris econòmics. És així com les institucions tenen sentit, assumint certs valors democràtics de protecció contra les polítiques que només afavoreixen els interessos particulars dels més forts.
Tanmateix, Europa ha d’enfrontar-se a situacions difícils, en què cal posar molta voluntat i molt esforç: canvi climàtic, globalització, drets de les minories, crisi migratòria, forces nacionalistes centrífugues, governs autoritaris, dretes extremes incompatibles amb els principis i valors de la UE, a la qual volen dinamitar des de dintre. El desafiament més greu que està posant a prova Europa és l’enemic a casa: els nacionalismes exacerbats vinculats al seu territori, que s’esforcen per fugir de la UE, i reivindiquen apassionadament valors tradicionals com la família tradicional i la pàtria. Són enemics de la democràcia. La seva política es basa en la mentida, l’odi, el ressentiment. Sortosament, Europa és un santuari que preserva i protegeix les seves arrels, la seva identitat cultural, la seva història; que configura la cohesió social de la comunitat europea i, simbòlicament, és el lloc adequat on refugiar-se en temps difícils, ja que el retorn de la barbàrie sempre és possible.
