Marc Basté Alujas, editor del Diari de Terrassa
Dijous vam celebrar una vegada més l’esperit de comunitat i vam reconèixer aquelles persones que, amb la seva dedicació, talent, esforç i passió, fan de Terrassa un lloc millor per viure-hi. Ho vam fer per tercera vegada en un acte d’entrega de premis rodó i consolidat, un acte que té un punt de gravetat i rigor institucional, però que és sobretot un homenatge a l’autenticitat del compromís dels premiats, els veritables protagonistes de la vetllada.
Els premis d’enguany reconeixen projectes transformadors amb un impacte incalculable a la ciutat, com el de Prodis; trajectòries enlluernadores d’apassionat servei a la comunitat i als valors, com en el cas del Valentí Grau, la Loli Bordes, el Juan José Albericio i la Cèlia Ros, tots font d’una saviesa profunda i generosa; i carreres musicals plenes de vida i optimisme, que porten Terrassa al cor i l’exhibeixen arreu, com les del Litus i de Doctor Prats. Una gent fantàstica, a qui la ciutat deu molt.
El que celebràvem dijous no són només els mèrits individuals, sinó també la força i la cohesió de la nostra comunitat, la gent de Terrassa. La idea de “plaça” com a espai de reunió i comunicació entre terrassencs és el que ens uneix i ens defineix com a ciutat. Aquesta visió, molt ben explicada per Vicenç Villatoro fa tres anys a l’acte de refundació del nostre diari, ens recorda que el Diari de Terrassa és una part intrínseca de l’equació: és aquest punt de trobada, aquest mirall en el qual es reflecteixen, es reconeixen i evolucionen les veus, les històries i les aspiracions dels veïns. Aquesta plaça és un símbol de convivència, de diàleg i d’intercanvi. És aquí on compartim les nostres alegries i les nostres penes, on construïm relacions i on reforcem els llaços que ens uneixen. Avui, el Diari de Terrassa continua sent aquesta “plaça” simbòlica, on totes les veus tenen cabuda, on tots els punts de vista són respectats i on podem reconèixer-nos i comprendre’ns millor.
Però vivim temps d’una desafecció profunda, d’un dèficit de confiança en el futur, especialment per part dels més joves i d’una creixent crisi d’identitat col·lectiva, que provoquen el ressorgiment de tendències polítiques inquietants que ofereixen respostes massa fàcils a problemes cada cop més complexos.
Aquesta tendència no es pot separar dels grans avenços tecnològics i digitals dels últims anys, que, tot i els evidents avantatges, també ens porten per un camí incert en què els fets perden l’hegemonia com a pilar del coneixement i la veritat, i la desinformació accelera la polarització. Ara ja veiem, per exemple, que potser no era tan bona idea donar mòbils als nens. I també veiem, segur, que l’extraordinària potència difusora i alienant de les xarxes socials és un instrument necessari que explica en gran part l’auge d’aquests extremismes, que ens desenfoquen i ens allunyen de qui som de veritat. I ja ni parlo del que s’acosta amb la intel·ligència artificial…
I, enmig de tot això, la premsa de proximitat, el periodisme local, ens adaptem i resistim a la primera trinxera. No som els únics, ni de bon tros, però potser sí que som els més compromesos i els que hi tenim un paper més transcendent, perquè forma part de la nostra essència. Els diaris locals (i, de fet, tots els diaris són locals) som l’última línia de defensa dels fets en la batalla contra la desafecció i el relativisme.
La nostra feina, la nostra missió, és recordar-nos qui som i com ens expliquem a nosaltres mateixos, i per això comptem amb tots vosaltres, els nostres lectors i usuaris. Si em permeteu la broma, dijous no va venir a celebrar els terrassencs el Mark Zuckerberg, l’amo de Facebook, Instagram o WhatsApp, sinó el Marc Basté i tot l’equip del Diari de Terrassa, persones que viuen, estimen, mengen i compren a Terrassa (o molt a prop, almenys). Veïns, gent de la comunitat.
I en això que plantejo com una guerra, potser d’una manera massa èpica, el nostre grup editor hi té un compromís molt especial. En una història que va començar aviat farà 7 anys, avui el grup que presideixo, Grup Edicions de Premsa Local edita el Diari de Terrassa, el Diari de Sabadell, Nació Digital i més de 25 capçaleres locals repartides per tot el país, amb audiències acumulades que superen els 3 milions de lectors i usuaris, i dona feina a quasi 100 persones, la grandíssima majoria dels quals periodistes. Som líders en cobertura local a Catalunya. I en català. I amb això vull dir que el que dic ens ho creiem, hi apostem, ho tirem endavant i ho fem créixer, perquè creiem en el país i en la nostra capacitat de reinventar-nos i avançar.
Vull fer, per acabar, una menció necessària i sentida al fundador i antic editor del Diari de Terrassa, el Sr. Julián Sanz, que malauradament ens va deixar recentment. La seva visió, compromís i amor per la ciutat van ser fonamentals en la construcció del que avui som. La seva feina incansable, la seva ambició i la seva dedicació van fer possible que aquest diari esdevingués una referència, no només informativa, sinó també com a espai de cohesió social. El seu llegat perdura i la seva passió per la professió seguirà inspirant-nos. Ell va ser, sens dubte, part de la gent de Terrassa que volem reconèixer amb aquests premis.
Visca Terrassa i visca la seva gent! (Incloent-hi, amb el vostre permís, els nascuts a la Creu Alta).
