Recordes quina va ser la primera vegada que vas sortir a Diari de Terrassa? Sí! Ho recordo amb molta emoció, perquè només tenia 13 anys. Havia guanyat un premi per fer una cançó per a Mans Unides. Llavors ja feia cançons.
Com era aquest noi de 13 anys? Recordo el primer dia que vaig anar en bicicleta a casa de la meva iaia, perquè em va costar molt aprendre’n. I vaig arribar plorant… Així que la iaia es va espantar. Però plorava d’alegria! Va ser el primer cop. I no és gens habitual plorar d’alegria. D’aquí parteix tot.
Quina és aquesta Terrassa en la qual comences a fer música? Recordo molt el Cafè Teatre. I tocàvem amb els Mutis. De fet, allà ens reuníem i allà vam decidir el nom del grup. Recordo molt el Factoria Vell, que era molt important en aquell moment…
És d’aquella època que et ve el malnom de Litus? Ve de molt petit! Va haver-hi un any que, arribat l’estiu, volíem ser més grans (típic de nen petit). I més guais, més “cools”… Així que vam decidir que tots ens posaríem sobrenoms. De Carles a Carlitus i llavors a Litus. Ep! Es va crear al col·legi, no pas a casa. A casa meva em deien “Carlus”.
Si vas pel carrer i et diuen Carles… et gires? O ets Litus 100%? Fins i tot la meva mare em diu Litus! Però mira: sí que em giro si algú em diu “Carlus”. Escoltant això ja sé de què i de quina època ens coneixem.
I el teu bigoti i la teva estètica? Sempre ha estat de tribu o és una teatralitat artística? El bigoti va néixer com una màscara. El primer cop que vaig fer teatre, la directora em va demanar que em deixés barba, pel personatge. I era un temps en què jo estava tocant a Cadaqués, on Dalí és molt present. I de vegades m’arreglava el bigoti com en Dalí i feia broma amb els meus amics. I veia que funcionava! Així que vaig incorporar el bigoti al personatge teatral, pensant que quan tingués por a l’escenari, així podria tocar-me el bigoti, perquè les primeres vegades estàs nerviós, no saps què fer amb les mans, no saps com moure’t…
Reps un premi Gent de Terrassa. Et sents reconegut a casa teva o ningú no pot ser profeta a casa seva? I tant! Fa anys que em sento estimat. I és important per les persones que hem viscut fora de la ciutat durant bastant de temps. Així com sempre trobes gent que diu “ai, quina mandra”, a mi l’entrega de premis em fa il·lusió. I aquest especialment.
Avui fas de mestre de cerimònies del concert de la plaça Vella. Què significa per tu la idea de “Generació Ç”? És una generació i mitja, quasi dues. Tenim un bon grup d’artistes que porten el nom de Terrassa fora de la ciutat. De fet, si no existís aquest volum de músics (i tan diferents entre si) no tindria sentit fer el concert.
I aquesta generació té espais on tocar? Es pot fer vida nocturna, actualment, a Terrassa? Mmm… Cal defensar els “baretus”! Ja quan era jovenet, no era fàcil tocar a Terrassa, a llocs petits. Però bé: ara estic molt content de la “jam session” del Reina Victòria, que a més no s’havia fet mai… Així i tot, és cert que locals petits on tocar, costa de trobar. I són molt importants pels músics, perquè ningú passa de res a tocar al Palau Sant Jordi. Ara bé, reconec que has de ser valent, per muntar un bar així. Ah! L’altre dia vaig estar a un concert a la casa Baumann, perquè a més casa meva està prop. Quina alegria! Es trobava molt a faltar.
De fet, et veiem molt per Terrassa… Tot i que vius a Madrid? Visc entre les dues ciutats. Cada cop més aquí, on tinc el meu niu, però continuo tenint una habitació a Madrid, on cada mes hi vaig dues o tres vegades.
Escolta i com és la vida del Litus que transita els carrers de Madrid? Jo a Madrid he estat molt feliç. És una ciutat molt divertida. Cada cop menys, des de després de la pandèmia, ja que he notat un canvi important. Però Madrid és un lloc que si tens ganes de sortir, la nit no s’acaba mai. És impressionant. Bé, crec que cada cop costa més, però potser és perquè m’he fet gran. Madrid és un lloc que a mi m’ha acollit molt bé des del principi. És cert que sempre he viscut al centre. La gent vol anar a viure als afores, que és més tranquil. Però jo no: a mi m’agrada ser un guiri a Madrid.
