Opinió

L’empresa del segle XXI, més sostenible i responsable

Marta Gangolells, catedràtica de la UPC a l’ESEIAAT i directora de la Càtedra TÜV SÜD – UPC d’integració dels criteris ESG a l’estratègia de l’empresa

El sector empresarial de base industrial proporciona uns beneficis econòmics i socials indiscutibles, però també és responsable de bona part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Així com altres impactes ambientals com el consum d’energia, la generació de residus, l’emissió de contaminants a l’atmosfera i els abocaments a l’aigua i al sòl. La incorporació gradual de la dimensió ambiental a les empreses ha vingut motivada, sens dubte, per les demandes de la societat civil, però també per la pressió d’una legislació cada vegada més estricta. Fins a la dècada dels setanta, l’estratègia de les empreses es va articular al voltant dels principis de “contaminar per després descontaminar” o “la solució per la contaminació és la dilució”. L’augment del volum de contaminants i la saturació del medi ambient com a receptor aviat van requerir un altre enfocament. Posteriorment, la resposta de la indústria es va basar en la implementació de mesures correctores al final del procés productiu per a la resolució de problemes puntuals. Els anys setanta i vuitanta, la indústria va començar a incorporar els factors ambientals d’una forma integrada i activa i va introduir les consideracions de prevenció de la contaminació en la gestió industrial, des del disseny del producte, la fabricació, la comercialització i la distribució, l’ús i l’etapa de final de vida. En aquest moment, les accions de l’empresa deixen de ser simplement reactives o defensives, per passar a ser preventives i, a vegades, proactives. Paral·lelament, les empreses han hagut d’anar enfrontant diferents reptes socioeconòmics, com el compromís amb la comunitat, la qualitat de vida a l’empresa o l’ètica i la governança empresarial. Aquests reptes, en primer lloc, es van abordar des de la perspectiva de la responsabilitat social corporativa.

A poc a poc, les empreses han anat superant aquest enfocament i ara són capaces de reconèixer el seu rol com a agents de desenvolupament econòmic, social i ambiental. És a partir de l’any 2000 que els criteris ESG (“Environmental, Social and Governance”, per les seves sigles en anglès, i que en català es tradueixen com a “Ambiental, Social i Governança” –ASG–), es comencen a adoptar per avaluar el rendiment i la sostenibilitat d’una empresa en àrees relacionades amb el medi ambient, les pràctiques socials i la governança corporativa. Però què hi ha al darrere dels criteris ASG? A d’ambiental, o la gestió dels impactes sobre el medi ambient; S de social, o el tracte de l’empresa cap als seus empleats, clients i proveïdors i agents del seu entorn; G de governança, o com l’empresa s’estructura en l’àmbit de pràctiques de gestió, transparència i ètica empresarial. L’adopció dels criteris ASG és indispensable per a l’adaptació dels models de negoci de les empreses als reptes futurs per diverses raons, entre d’altres, perquè poden tenir un impacte significatiu en el rendiment a llarg termini de les inversions; perquè ajuden a identificar riscos potencials; a més, revelen oportunitats per a la innovació, l’eficiència i la millora de les relacions amb les parts interessades; és una demanda dels consumidors, que cada vegada més demostren preferència cap a les empreses ètiques i sostenibles; ajuda les empreses a adaptar-se a la pressió reguladora dels governs, i, finalment, repercuteix directament en la seva reputació com a marca sòlida.

En definitiva, els criteris ASG estan guanyant dia a dia rellevància perquè ofereixen una manera integral d’avaluar la sostenibilitat i l’impacte a llarg termini, tant en termes de rendiment financer com d’impacte social i ambiental. En aquest context, la UPC i l’empresa TÜV SÜD acaben de constituir la Càtedra d’integració dels criteris ASG a l’estratègia de l’empresa amb l’objectiu d’establir una col·laboració estable entre l’empresa i la universitat, amb objectius docents, d’investigació, d’innovació, de transferència tecnològica i de divulgació. Aquest instrument permetrà millorar la formació dels futurs professionals en els criteris ASG; avançar en el coneixement i les pràctiques relacionades amb la sostenibilitat i la responsabilitat empresarial, fomentant el desenvolupament de noves solucions i tecnologies i assegurant que aquests avenços es traslladen de manera efectiva al teixit industrial, així com divulgar el concepte a la societat.

To Top