El Diari de Terrassa ha lliurat aquest dijous la tercera edició dels Premis Gent de Terrassa a una fundació, un divulgador del jazz, una treballadora humanitària, un professor, una activista social, un compositor i una banda musical. Gent de Terrassa, gent especial.
El que va començar com a apel·lació a aquest mitjà de comunicació com a “plaça” en el sentit d’àgora, en feliç troballa de Vicenç Villatoro en la primera edició dels premis, en el 2022, ho continua sent, però ja és una mica més. El Diari de Terrassa ha lliurat aquest dijous els Premis Gent de Terrassa, que són distincions però també, com l’àgora, molt més: a més d’un reconeixement públic del principal mitjà de comunicació de la ciutat a terrassencs que destaquen com a tals, l’acte ha esdevingut un aparador de ciutat que aquest dijous, davant unes 300 persones, ha tornat a convertir la Seu d’Ègara en escenari de retrobaments i aplaudiment unànime amb set destinataris: Prodis, Valentí Grau, Loli Bordes, Juan José Albericio, Cèlia Ros, Litus i Doctor Prats. Ni més ni menys.
Sonava com en lletania el ritme de The Dixie Stones amenitzant la festa. La periodista Rosa Talamàs ha presentat el reconeixement “a aquells conciutadans que en el seu dia a dia despunten en el seu àmbit de treball i per la seva trajectòria personal i vital”, protagonistes d’una “excepcional contribució” per posar Terrassa en el mapa. I ha donat pas a Marc Basté, editor del Diari de Terrassa i president del Grup d’Edicions de Premsa Local. “El talent, l’esforç i la passió fan de Terrassa un millor lloc per viure-hi”, ha dit dir Basté en al·lusió al denominador comú dels premiats.
El Diari de Terrassa “és part intrínseca de la cohesió de la comunitat local”; és el lloc “on evolucionen les històries i les aspiracions dels veïns, on es construeixen i reforcen els llaços que ens uneixen, on ens reconeixem”. El paper dels mitjans de proximitat és crucial en un context “de desafecció profunda i crisi de confiança, sobretot entre els joves, quan ressorgeix l’auge d’extremismes que ens desenfoquen”, ha agregat l’editor.
Marc Basté, Laura Vilagrà i Jordi Ballart / NEBRIDI ARÓZTEGUI
El camí sembla incert, perquè els fets, fonament de la premsa, “perden vigència com a pilar”. Almenys, això sembla. Però mitjans com aquest diari, segons Basté, “resistim en la primera trinxera d’aquesta lluita dels fets contra el relativisme”. Basté ha fet un homenatge a Julián Sanz, fundador del Diari de Terrassa, traspassat el passat 21 d’abril, una persona que va demostrar “el seu amor i compromís per Terrassa, fonamentals per ser el que som com a mitjà, un espai de cohesió social”. El llegat de Sanz “ens seguirà inspirant”.
Prodis
La reunió era la cristal·lització d’una comunitat d’interessos local en un lloc icònic, un conjunt monumental que aspira a formar part de la llista de la Unesco com a Patrimoni Mundial Isabel Marquès, presidenta de Prodis, ha estat la primera en intervenir en el torn de premiats. L’entitat, fundada l’any 1960 i dedicada a la integració de persones amb discapacitat intel·lectual, transcendeix, però, la seva activitat elemental i ja és símbol. Ha promogut la construcció de la seva nova seu en un ambiciós projecte a l’àmbit del Vapor Cortès i després d’aquesta fita, amb la seu inaugurada fa setmanes, veu reconeguda la seva trajectòria amb un dels Premis Gent de Terrassa. Marquès, acompanyada pel gerent, Dani Jorquera, ha deixat clar que el reconeixement era “a tota la comunitat que hem construït” des que un grup de pares i mares de persones amb discapacitat obrís el camí. La seva visió “ha estat realitzada i ampliada”, perquè Prodis “és part inalienable de la trama de Terrassa i la inauguració del vapor “encara fa més profunda aquesta vinculació”.
Valentí Grau
Més d’una persona pensava que el Valentí espetegaria els dits, mentre deia “jazz, jazz” en actitud invocadora, en el moment de rebre el premi, però no. Se’l veia content, no obstant això, al director artístic del Festival Jazz Terrassa, un dels responsables que la nostra ciutat es mantingui com un dels fars d’aquesta formidable i inabastable expressió musical. Amb el festival, sí, però també amb la programació i l’activitat de la Nova Jazz Cava. Grau ha volgut recordar al seu pare, el fundador, en 1932, de la llegendària llibreria que ell va passar a regentar durant dues dècades. “Terrassa continua sent l’avantguarda del jazz”, ha apuntat el musicòleg.
Loli Bordes
Bordes ha agraït la concessió del premi, “de mans d’una institució tan respectada”, i el paper “fonamental” de la seva família en la seva carrera. L’excoordinadora de Creu Roja Terrassa, jubilada després de 50 anys d’entrega a la causa, ha traslladat el reconeixement als seus companys de Creu Roja. Amb ells han superat “reptes, però cada obstacle ha estat una oportunitat per créixer”.
Juan José Albericio
Home culte, conversador difícil de fatigar, anava per a capellà però es va trobar amb la ràdio, va conèixer la seva dona i va quedar enlluernat després per la vocació docent, que va desenvolupar sobretot a l’Escola Pia. Juan José Albericio, doctor en Pedagogia, ha educat legions de terrassencs, i aquest dijous ha deixat una nova lliçó: “La història d’una escola no és la que roman impresa en galerades, sinó la que queda impresa en el cor i la memòria de l’alumnat. L’educació, en la vida, va donant fruits com la sembra en la collita”.
Cèlia Ros
Ella prefereix dir “millora social” en lloc d’excel·lència. Sindicalista de base, treballadora social, exregidora, Cèlia Ros ha vist premiada la seva trajectòria com a activista. Ha subratllat el paper d’un diari “normalitzat en contingut i llengua” i ha elogiat el treball comunitari: “Un enxaneta no pot coronar tot sol el castell sense la pinya, sense el tronc”.
Moment de la intervenció de Cèlia Ros / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Litus
El músic ha estat el més breu. Després de voltar per mig món, es preguntava amb angoixa on era casa seva: “Ara ja ho sé. Casa meva és Terrassa. I viatjar és molt més fàcil quan ja ho saps”.
Doctor Prats
Miki Santamaria, baixista de Doctor Prats, ha pujat a l’escenari “a poc a poc”, com diu la reeixida cançó d’aquesta banda egarenca que se sent “molt estimada” a la seva ciutat. De fet, “al Social va començar” la història de la banda.
Ballart i Vilagrà
Amb actes com el d’aquest dijous, “un se sent orgullós de ser alcalde de Terrassa”. Jordi Ballart ha reconegut “el bon periodisme, de proximitat, que aprofundeix en els temes, que ens dona personalitat i ens cohesiona”. El nom del premi, segons l’alcalde, constitueix ja “una declaració d’intencions”, perquè destil·la “un punt de vista planer, de gent que fa coses que valen molt la pena, que inspiren amb el seu exemple i mereixen que li ho diguem”. Laura Vilagrà, vicepresidenta de la Generalitat, ha assegurat que de petita, quan va visitar Terrassa per primer cop, es va quedar impressionada, i ha elogiat “el sentit crític però constructiu” del diari.
