La divulgadora ambiental i activista Yve Ramírez es defineix a sí mateixa com a “ecocosmopolita”. El seu pensament es basa en la vida sense residus i el consum responsable, uns valors que l’han portat a Terrassa per parlar de la vida útil de la roba.
El teu blog es diu “La Ecocosmopolita”, què significa aquest concepte per a tu?
Fa 10 anys vaig decidir que volia escriure sobre el meu viatge personal cap a una vida més sostenible, però no perquè sigui una experta. El nom ve de com viure de forma sostenible a la ciutat, encara que sembli impossible, sempre s’ha de recordar que hi ha opcions per aconseguir-ho. Hi ha coses que no podem canviar, però en altres sí que podem escollir, i aquí és on hem de posar el focus.
A la teva xerrada parles sobretot de la roba i del tèxtil, que és una de les indústries més contaminants actualment. Creus que això acabarà canviant?
Les empreses estan prenent consciència i arribarà el moment en què no hi haurà més alternativa que canviar el sistema, perquè no és sostenible. Però la moda ja veurà com canvia, comencem per canviar nosaltres. Què podem fer avui per fer front a la realitat que ens envolta? Crec que estem en un moment contradictori, perquè sabem que s’han de canviar les coses, s’ha avançat en normatives reguladores i que exigeixen explicacions a les empreses, però nosaltres cada cop consumim més, això és una realitat, però podem començar a fer canvis individuals. Penso molt bé què posar-me a cada xerrada que dono: el vestit que porto té història, el vaig comprar a una botiga de segona mà a Barcelona, i les sabates són sostenibles, d’una empresa que cuida els materials perquè siguin totalment reciclables. No és una empresa de fast-fashion que es posa una etiqueta, sinó que és d’una empresa petita i poc coneguda que inclou la sostenibilitat en el seu ADN. Fer suport a aquestes marques, consumir menys i comprar de segona mà, són coses que estan al nostre abast. Convido a reflexionar sobre això.
Com ens podem allunyar del consumisme massiu al qual ens conviden tots els aparadors?
Quan vegis una cosa que t’agrada i la vulguis comprar, frena. Reflexiona i demà pensa si realment la necessites, i segurament ho veuràs d’una altra manera, i si no és així, compra. Fer una pausa i no deixar-nos emportar pels impulsos és clau. Pots pensar que una samarreta és preciosa, però si tens una torre de samarretes iguals, no té sentit tenir-la a l’armari.
Tu com a consumidors, què creus que hauríem de fer per sumar-nos al concepte d’”ecocosmopolites”?
Parlo de moda, però ho podem aplicar a qualsevol àmbit: és consumir menys, consumir millor, de millor qualitat i amb una millor història al darrere, que segueixi els valors que ens representin. Bàsicament, seguir el lema de “menys i millor”. Per a mi no és una opció que una marca de fast-fashion tregui una línia sostenible, sinó aquella marca que es fonamenta en aquests valors. Hi ha gent que diu “és més car comprar moda sostenible”, però si està fet amb bons materials i teixits, amb una persona que s’està preocupant perquè els seus productes tinguin una vida llarga i sostenible, amb el temps serà millor que comprar-te 10 samarretes cada trimestre i que no valen res. D’alguna manera, quan fas una compra en una empresa sostenible, estàs invertint els teus diners en un projecte que s’esforça perquè les coses vagin millor. I és més, si la moda canvia és perquè les persones ho demanem, el que primer que motivarà a les grans empreses a sumar-se a la moda sostenible és que la gent ho demani.
Un dels teus consells per ser més sostenibles és cuidar la roba, sigui quin sigui el seu origen.
Clar, llegir les etiquetes i les instruccions de rentat és clau. Si compres una peça de fast-fashion, cuida-la, pensa en quants recursos s’han invertit i fes que duri el màxim. També hem perdut la consciència de la reparació, però internet és un món per aprendre coses noves i esforçar-nos a canviar.
I si no, donar una segona vida.
Si no utilitzes alguna peça, tens aplicacions per vendre, i els grups de WhatsApp són fantàstics per oferir aquelles coses que no fem servir. Per mi l’últim pas és reconvertir aquella peça. Les meves filles per exemple, de 18 i 14 anys, són fans de les botigues de segona mà. Van aprendre a cosir i si compren una samarreta d’home de talla XL i la converteixen en un conjunt. Cadascú ha de buscar la forma d’explotar la seva creativitat com vulgui per aconseguir ser sostenible.
O sigui que cadascú ha de buscar el seu propi camí.
Quan em pregunten “les 5 coses que tothom ha de fer“, sempre contesto: que siguin aquelles que siguin més fàcils per a tu. El meu marit per exemple li encanta fer pa, jo faig el iogurt, cadascú té aquelles coses que més l’atreuen. Aquesta és la millor forma de començar, sempre penso que els canvis atreuen altres canvis, i l’important en aquest camí és començar, i després veure què hi pots sumar.
