Les Fonts (1985-2024)
Encetem una petita sèrie relacionada amb el barri de les Fonts, que estarà centrada una zona concreta, la que va des del mític Restaurant El Casal fins a la plaça de l’Estació. Pels que no hi tinguin present, estem davant d’un barri de la ciutat perifèric i força disseminat i, com publicava la companya Laura Massallé a aquest mateix diari l’any 2017, “la riquesa d’aigües que li dona nom va propiciar que molts industrials terrassencs hi establissin la seva segona residència a principis del segle XX”. Com també recorda en el mateix article, és un barri “fraccionat” entre Terrassa i Sant Quirze del Vallès.
Fotos: Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano
Després de fer una mica de repàs a la seva història i configuració, i ja centrats en la fotografia del passat, comprovarem que, en aquells temps, tot aquest tros de carrers no estaven asfaltats com cal. Quina diferència amb tot el que es pot contemplar a la instantània de l’actualitat! Fins i tot, El Casal sembla un altre, val a dir-ho.
Dels anys setanta
Els records dels anys setanta que venen d’aquest establiment del sector de l’hostaleria el situen com més aviat un bar, amb les seves màquines que en diem del “millón” i amb la gent del poble, perquè és un barri, però actua com a poble, prenent un cafè o una cervesa.
És tan evident que aquesta part del barri ha canviat molt que potser no cal insistir-hi. La imatge del passat, que és de 1985, any en què Patrick Süskind va publicar “El perfum”, marca el camí cap a les dues que manquen per completar aquesta sèrie.
