L’arbre més emblemàtic de Collserola està sa, però té estrès per la manca d’aigua. El Pi d’en Xandri de Sant Cugat del Vallès compleix 250 anys aquest 2024. Coincidint amb l’efemèride, l’Ajuntament de Sant Cugat, demana a la Generalitat que el declari Arbre Monumental de Catalunya –des de fa uns anys ja Arbre d’Interès Local i Comarcal. L’alcalde, Josep Maria Vallès, avança que ja hi ha un primer informe favorable que avala aquesta declaració. “Hem passat el primer filtre”, es felicita. Vallès creu que la declaració arribarà “pel que representa pels santcugatencs, per la resistència, la perseverança i el respecte pel medi ambient”. Amb tot, el consistori ha organitzat un programa d’actes per celebrar l’aniversari del pi que s’allargaran fins al mes d’octubre.
El Pi d’En Xandri es va plantar el 1774 per marcar els límits de les terres d’una nissaga del municipi i més recentment ha estat símbol de la lluita per la preservació de l’entorn natural de Torre Negra. Aquest simbolisme va prendre una dimensió especial a partir de 1997, quan va ser víctima d’un atac.
La matinada del 2 de febrer d’aquell any algú va intentar, sense èxit, talar-lo i cremar-lo, però li va deixar unes greus ferides de les quals encara es recupera. És un “crim” que mai es va poder resoldre, però que des de llavors ha erigit el pi en una icona del municipi.
El pi viu des d’aquell moment apuntalat i tècnics forestals el revisen anualment per avaluar-ne el seu estat. Qui va ser cap del Servei de Parcs i Jardins de l’Ajuntament en el moment de l’atac al pi, Jordi Torrijos, assegura que l’evolució és “positiva”. En aquell moment, a més dels puntals es van fer també operacions de bionutrició perquè l’arbre regenerés els teixits de manera natural i aconseguís tancar les ferides: “L’arbre està fent teixit de tancament i de cicatrització, però encara trigarà per acabar de cicatritzar completament”.
Un pi, explica, funciona “com un submarí” i quan hi ha una ferida “crea unes barreres naturals de compartimentalització” per aïllar la zona crítica i poder seguir creixent. Amb tot, Torrijos augura que “hi ha pi per uns quants anys més” i explica que poden arribar a viure uns 400 o 450 anys.
El Pi d’en Xandri ha de fer front també al repte de la sequera. Torrijos avisa que cal prendre “mesures de manteniment” com l’abocament d’escorça triturada a la base per “mantenir la humitat i afavorir la biodiversitat”. També apunta la necessitat d’implementar “treballs de reg”, amb clotes d’aigua a la projecció de la capçada a terra per aconseguir humitejar el subsol davant la manca de pluges. “Han estat anys de sequera i les agulles del pi han crescut poquet”, alerta.
Comencen els actes de la commemoració
Alumnes de l’Escola Pi d’en Xandri durant una jornada de treball a l’esplanada del Pi d’en Xandri / ACN
Avui el Pi d’en Xandri té uns 23 metres d’alt i 3,20 metres de diàmetre de tronc. La seva capçada fa uns 21 metres d’ample i té una forma peculiar, amb una branca díscola que va quedar aïllada de la resta després de la nevada de 1962, quan l’arbre va perdre part de la seva brancada pel pes de la neu. Per commemorar el seu 250è aniversari s’organitzaran diferents actes al llarg de l’any i el que ha servit per donar el tret de sortida ha comptat amb la participació d’alumnes de l’Escola Pi d’en Xandri, que han fet una jornada de camp amb els tècnics a la mateixa esplanada del pi. Els actes s’allargaran fins a la tardor amb activitats destacades el 28 de juny, Dia Mundial de l’Arbre, i el 24 d’octubre, Dia Internacional Contra el Canvi Climàtic. A l’octubre es presentarà un treball dirigit per Jordi Torrijos.
