Joan Roma i Cunill
En els darrers mesos, i fins i tot anys, es va venent la idea que la nostra comarca té grans atractius per esdevenir un pol d’atracció per a múltiples activitats.
Ciclisme de carretera, però també de BTT, curses de mitjà i llarg recorregut, parapent, muntanyisme, escalada, esports nàutics (aprofitant La Baells), hípica i, per descomptat, en tot lloc i moment, turisme de paisatge de natura.
És cert que la comarca té multitud d’atractius, però poca gent parla de les grans carències. I totes les activitats abans esmentades no poden ser practicades o dutes a terme si no tenim unes infraestructures, equipaments i serveis posats al dia, i sobretot repartits pels quatre cantons de la comarca. Encara més, hi ha alguns serveis bàsics que estan disminuint fins a extrems de poder-se perdre.
Un dels fenòmens més preocupants és el de la pèrdua de comerços, bars i restaurants. A bona part dels pobles ha arribat el moment de la jubilació dels principals referents en matèria de botigues històriques, siguin d’alimentació sigui d’altres elements artesanals, i el mateix passa amb els bars i restaurants. A falta de relleu, es veuen abocats al tancament pur. Si repassem poble per poble, veurem portes tancades d’un munt d’establiments.
Però més greu encara. Si repassem els que encara estan oberts, comprovarem com la majoria no tenen la continuïtat assegurada, fins al punt que han posat data de tancament, si abans no han trobat qui se’n faci càrrec. Avui dia, aquest és un dels principals problemes que hem d’afrontar, i no veig especials mesures per intentar fer-hi front.
Que consti que el repte és enorme i molt difícil de revertir. Que ningú cregui que només parlar-ne o buscar quatre mesures, se’n sortirà. No, no, costa molt trobar relleu en el mateix poble, que seria el més pràctic i positiu. Buscar-ne a fora, és missió complicada, molt complicada perquè poca gent disposa de fons propis per assumir un negoci, per petit que sigui, i ja sabem que avui dia poques facilitats donen els bancs.
També existeix la dificultat de trobar persones preparades. No és fàcil agafar les regnes d’una botiga, i encara menys les d’un bar o restaurant. A molts els pot semblar fàcil, i res és fàcil en el món de la restauració. Quants fracassos no hem vist els darrers anys? Quants establiments han obert i tancat al cap de pocs mesos? Compaginar preparació i dedicació no és fàcil de trobar i hi ha qui creu que els caps de setmana són per descansar i no per treballar. Principi totalment contrari a qualsevol establiment destinat al turisme.
Estem, doncs, en una cruïlla molt difícil de resoldre. Si pensem a incrementar activitat a la comarca, no podem imaginar-la amb bona part dels pobles sense cap establiment obert o amb un o dos de vida precària. Ja són diversos els pobles en aquesta situació i a poc a poc altres pobles s’hi afegeixen.
Per tenir una comarca activa i disponible s’han de dur a terme accions i actuacions molt innovadores i generoses per trobar relleu als establiments a punt de tancar, i per reobrir-ne d’altres allà on ja no en queda cap. Si no es va per aquest camí, no veig sortida a tantes activitats com es proposen, perquè ningú les acollirà o els donarà serveis bàsics i elementals.
