Joan Carles Folia, Coach Advance Life
El pròxim 8 de setembre del 2024 començaran els actes oficials de la commemoració de la fundació del monestir de Montserrat.
Una trobada de monjos de tot el món serà el punt de partida de tot un seguit d’esdeveniments que durant dotze mesos, fins al setembre del 2025, aniran fent d’aquesta muntanya un punt de trobada històric, religiós, cultural i social. Vist des d’aquest punt de vista, podria semblar que el que succeirà d’aquí a 15 setmanes serà quelcom extraordinari per alçar un lloc sagrat, símbol de Catalunya i amb un esperit de festivitat mística i tradicional. Res més lluny de la realitat.
Els que havíem fet d’aquest indret un lloc de trobada, reflexió i recolliment hem de sentir-nos realment tristos, enutjats i expulsats del que durant molts anys, diria fins i tot moltes dècades de proclamar el cristianisme i la paraula de Déu, ara veiem com per davant de fenomen espiritual pren importància la màquina de fer diners.
Autocars barcelonins que porten gent de tot el món que dia rere dia (entre setmana també) col·lapsen absolutament totes les instal·lacions religioses i comercials a preus d’escàndol. Un treballador de la cafeteria em comentava que els de fora tots pagaven amb bitllets de 100 euros fent grans despeses i els catalanets un “talladet” i pagat amb targeta.
Un treballador dels Ferrocarrils dels Catalans em comentava que pujar amb Cremallera era un atracament descarat, però que ell no podia fer-hi res més que cobrar-me.
Un treballador del laberint de cintes i taquilles que han posat a l’entrada de la Basílica em deia: “Això és impresentable per a tots els que des de sempre heu vingut a Montserrat”.
Una treballadora del supermercat em recomanava que anés a omplir la meva cantimplora de l’aigua del lavabo pels preus astronòmics dels productes, i podria continuar amb mil i una situacions esperpèntiques d’aquest centre de concentració econòmica (empresa) en què s’ha convertit Montserrat.
Fins i tot he tingut la possibilitat de parlar diverses vegades amb un dels monjos que formen part del col·lectiu d’aquesta comunitat i crec que vam estar d’acord en el fet que s’hauria de poder compaginar la necessitat de poder mantenir aquest macroconjunt històric que és Montserrat amb la devoció i la manifestació religiosa de moltes de les persones que tenen dipositada en aquesta basílica i especialment en la Verge de Montserrat la seva fe. És a dir, mantenir l’estructura i treballar per consolidar les creences. Ara en el moment d’escoltar el Virolai a càrrec de l’escolania les primeres files estan plenes de coreans fent fotos de tot el que allà és fotografiable i nens d’escoles catalanes de sis anys han de seure al final de tot sense poder gaudir d’una cosa que a les aules se’ls ha venut com a tradició catalana i transmissió cultural i religiosa. Si l’Abat Oliba aixequés el cap, no sé si voldria que la seva celebració de mil anys d’història anés en la direcció de poder enfortir les arques econòmiques de la congregació benedictina, de les institucions que formen part del patronat i de l’empresa gestora de les instal·lacions i els RRHH. Potser sí.
Crec que l’Abat Oliba, monjo benedictí català de l’Orde de Sant Benet, Bisbe i Comte de Berga i Ripoll renunciant als seus drets per poder ser monjo, considerat el pare espiritual de la Catalunya naixent i aportacions epistolars molt considerables, voldria una celebració del mil·lenari més piadosa i devota i menys financera i monetària.
Montserrat celebra mil anys d’història i ho fa amb el negoci ben enfilat. Catalans, potser la vostra fe l’haureu de traslladar en un altre indret menys massificat i comercialitzat perquè les vostres pregàries siguin escoltades.
