La carrera per la qual vol decantar-se el Pablo, Administració i Direcció d’Empreses (ADE), va ser la tercera en la classificació de preferències (a la Universitat de Barcelona) l’any passat, després de medicina i psicologia al campus de la mateixa universitat. I en quart lloc, medicina, també, però a la UAB, el centre que acollirà a partir d’aquest dimarts les procés d’accés del Pablo, la Itziar, el Gerard i centenars de terrassencs més. Els set graus més demanats el 2023 van ser els mateixos de l’any anterior; repetien importància els de l’àmbit de la salut.
Aprovar no és difícil, però la nota de la selectivitat no és fútil i pot tenir un pes que marqui la diferència, tenint en compte que les sol·licituds superen amb escreix a l’oferta. Segons les últimes dades, les places per a medicina en la UAB eren 350 per a 900 aspirants. L’Autònoma segueix esdevenint la universitat més demanada, l’única de Catalunya en el rànquing de més sol·licituds d’Espanya.
La Biblioteca Central de Terrassa (BCT) estava plena aquest dilluns d’alumnes immersos en les últimes hores de repàs, apurant el temps, compartint inquietuds, provant memòria i automatismes. Les sales d’estudi estaven abarrotades i els responsables de l’equipament del passeig de les Lletres han ampliat provisionalment la capacitat de seient amb la disposició temporal de tres taules extra. Les cafeteries dels voltants, i els bancs del passeig central, també donaven compte de l’estudi postrer.
De Miranda a Terrassa
“Durant tot el batxillerat hem preparat aquestes proves, però hem trepitjat l’accelerador des que vam acabar el curs”, apuntava el Gerard a les portes de la BCT. A uns metres, el Pablo desentumia els músculs després d’hores d’estudi, “dues setmanes en l’institut i les últimes dues setmanes pel meu compte”, I Nathaniel Ruiz Kopecki (17 anys), de família terrassenca però arribat de Miranda de Ebro (Burgos) fa un parell d’anys, alumne de l’Institut Matadepera, s’afanyava també a esprémer apunts per a la “sele “social. Nathaniel vol estudiar comunicació audiovisual. “Es pot entrar, però fent una bona selectivitat”, explicava aquest estudiant que ja ha participat en curtmetratges i al qual li va assaltar la vocació audiovisual fa uns mesos, a primer de batxillerat: “M’agradaria fer cinema, però s’acostuma a estudiar en centres privats. Vaig triar comunicació audiovisual perquè és el que més se li assembla”.
De retirada cap casa, segurament per tornar a mirar, encara que fos de reüll, apunts, tractant de segellar la seguretat, el Pau comentava a una companya que les “mates”, fins i tot ara, encara se li resistien.
