Fins a quin punt va ser una decepció la temporada passada per al club? El club va fer un esforç per tenir la millor plantilla possible. Estàvem convençuts que teníem una plantilla per lluitar per fer “play-off” i intentar pujar a Primera Federació i no es van aconseguir els objectius. Dit això, un cop ens vam trobar amb la situació de dos punts de 21 possibles al principi de lliga, crec que l’equip va reaccionar bé, va treballar bé, vam incorporar bons jugadors al gener i vam fer una segona volta en què vam quedar primers. No és un consol, però sí que es van anar fent uns fonaments de cara a aquest any.
Renovar a Chus Trujillo tan aviat era com una mena d’avís als jugadors? Crec que va ser una de les claus de l’èxit. Al final, quan un vestidor té clar qui mana, has de seguir el líder. Si no, estàs fora.
Què és el que més els va convèncer per optar per la seva continuïtat? Que és molt proper, té molt clares les coses i el que sí i el que no, on vol arribar i com fer-ho. Ell va arribar, va mirar, es va situar i ara ja sí, l’any que ve, amb tot el que ell ha vist, comença un projecte des de zero i veurem on arribem.
S’han anunciat altes, baixes i els que continuen. Quants en falten per acabar de configurar la plantilla? Serà tan ambiciosa com la de la temporada passada? En falten alguns, que s’aniran fent públics. Els jugadors que falten seran tres o quatre cireretes al pastís. La plantilla de l’any que ve serà una plantilla de les millors de la categoria. L’objectiu és seguir sent exactament el mateix i estarà feta per intentar fer “play-off” i pujar a Primera Federació. Aquest és l’objectiu com a club.
S’han fitxat dos jugadors dels Països Baixos i un d’Argentina. És un mercat més assequible, el de fora? La gent es pregunta per què anem a buscar a Holanda o per què anem a buscar a Argentina. Això és molt fàcil. Quan estàs en el mercat espanyol, t’adones que aconseguir jugadors joves sub-23 bons és quasi impossible. Amb el tema de filials i de diners que tenen i tot això, tens accés a sub-23 de menys nivell. El mercat està sobrevalorat i és molt difícil, tant econòmicament com de nivell, buscar jugadors sub-23 d’aquí. El món està canviant, cada cop, som més globals i crec que és important que obrim una miqueta la ment i obrim altres mercats. Dit això, sempre hi haurà jugadors que ens sortiran bé i jugadors que ens sortiran malament.
Hi ha hagut alguna baixa dolorosa? Sí, vàries, perquè, al final, una cosa és el jugador i l’altra és la persona. Cadascú tenim les nostres amistats, tenim el nostre cor i tenim les nostres relacions personals. Sempre hi ha jugadors amb què, per caràcter o per forma de ser, et portes millor. Per exemple, a l’Àlex Fernández l’he vist jugar des dels 12 anys i el Lucas Viña ja hi era quan vaig entrar al club. L’únic jugador que volíem renovar i ens ha dit que no ha sigut Badal. Volia tornar a casa i no ens va deixar ni fer-li una oferta.
El rendiment de Samu Casais o de Buenacasa és la demostració que en el mercat d’hivern es pot fitxar bé? El mercat d’hivern és complicat. I cada any té unes circumstàncies. Són dos jugadors contrastats i molt bons jugadors. Però no cada any tens accés a jugadors com ells.
Han rebut alguna oferta, per algun jugador? Per Aythami? No, cap.
El grup de l’any que ve serà més complicat? Han baixat equips com Sabadell o Cornellà i cap dels que van jugar el “play-off” van pujar. Crec que el nivell mitjà serà molt més elevat perquè baixen tres equips, dos d’ells amb molt poder econòmic. Sabadell i l’Atlètic Balears són clubs històrics, molt forts, amb massa social i amb diners per confeccionar projectes molt interessants. I el Cornellà sempre acaba fent bones plantilles, sempre. És una de les coses que vull que la gent entengui, que el nostre objectiu és pujar, però que costarà des del minut 1. És important que tots ho tinguem clar i que, al final, això és molt llarg i hem de lluitar per ser millors que tots aquests clubs.
És una reivindicació? Des que vaig arribar al club, crec que no hi ha ni un sol club amb els que ens hem enfrontat que estigui més amunt que nosaltres. L’objectiu era equiparar-nos a aquests equips i, ara mateix, estem al seu nivell. Crec que és per sentir-nos orgullosos. Ja està bé de veure sempre les coses negatives i el got mig buit. Estem en aquesta categoria que tothom diu que no val res i mira el nivell d’equips que hi ha. Actualment, per sobre nostre, a Catalunya, hi ha Barça, Girona, Espanyol i Nàstic.
Què els diria als aficionats? Que vingui la gent al camp, que es veuran partidassos, que hi ha una lliga molt bona. Sempre diem que quan hi ha futbol de nivell, Terrassa respon. És el moment, l’any que ve, de venir a veure partits cada setmana d’un nivell molt alt. Sabadell, Cornellà, Atlètic Balears, Sant Andreu, Europa, Terrassa, clubs grans i històrics, que ens exigiran estar al 120% per intentar aconseguir els objectius. Tindrem els preus més barats de la categoria amb diferència, ja els teníem. La política del club és d’entrades i carnets a preus populars.
Com els ha afectat haver de prescindir d’uns 300 infants del futbol base per falta d’espai? Ens ha afectat a nivell esportiu i a nivell emocional de la gent de dins del club molt. No és agradable seure amb pares i amb nens per dir-los que no tenim lloc. Hi ha gent que reacciona bé, hi ha gent que reacciona malament i no són moments agradables. No són números, són nens que tenen cara, que tenen una família darrere i ens dol. I el que més ens dol és que la gent es pensa que no ens dol.
La relació amb l’Ajuntament és tensa? No. Es va fer una reunió de treball. Ha donat pocs fruits. Portem poc temps, també. Crec que, quan es treballa, s’ha de donar temps i espai a les persones perquè demostri que aquest treball pot arribar a bon port.
