M. Carme Medina, COMUNITAT BAHÀ’Ì DE TERRASSA
Els bahá’ís de Terrassa, igual que els bahá’ís de tot el món, commemoren el 29 de maig l’ascensió de Bahá’u’lláh, profeta fundador de la Fe bahá’í.
Va morir l’any 1892, quan encara era presoner de l’Imperi Otomà a Bahjí (Israel), a prop de la fortalesa de Sant Joan d’Acre. Aquesta data es commemora cada any, ja que és un dels nou dies sagrats que té la comunitat bahá’í. En aquest dia assenyalat, que es fan milers d’actes solemnes i de pregària, plens de contemplació meditativa i de record, es reflexiona sobre els poderosos ensenyaments plens de llum d’aquesta Fe mundial i recorden els sacrificis extrems que van ser necessaris per portar aquest missatge d’unitat de la humanitat al Planeta sencer.
Durant quaranta anys de la seva vida, Bahá’u’lláh juntament amb la seva esposa i fills van ser perseguits, exiliats, empresonats i torturats pels seus ensenyaments progressistes. Forçat a sortir de l’Iran pel seu govern i exiliat successivament, va començar el seu captiveri a Teheran el 1852. A continuació va ser desterrat a Bagdad, Istanbul, Edirne i finalment a la ciutat-presó de Sant Joan d’Acre (Israel) on va morir. No havia infringit cap llei, com els fundadors de religions anteriors, sinó que només havia anunciat l’adveniment d’un nou sistema espiritual. Ell va ensenyar, entre d’altres, la naturalesa sagrada dels drets humans de totes les persones, la igualtat dels sexes, la igualtat de tots els grups racials i ètnics, la unitat de totes les religions, i la promulgació de la pau universal. També ens va parlar de la investigació independent de la veritat i de l’absoluta llibertat que tenen totes les persones per adorar a Déu com creguin convenient. Aquestes idees desafiants van fer que els clergues i governs perses i otomans el sotmetessin a quatre dècades de càstigs cruels i inusuals, en un intent inútil de destruir la seva Fe i apagar els ensenyaments centrats a aconseguir la Unitat de la humanitat, com a meta suprema, de la raça humana.
Un tret significatiu de Bahá’u’lláh, radica que és la primera vegada a la història religiosa que una manifestació de Déu escriu els seus principis i ensenyaments amb el seu puny i lletra. El conjunt de les seves obres superen els cent volums, que constitueixen la base de les escriptures sagrades bahá’ís. Ell dominava l’escriptura tant en àrab com en persa. I ara les seves escriptures estan traduïdes a més de vuit-cents idiomes i dialectes.
Totes les religions posseeixen el poder d’inspirar èxits impressionants en tots els camps del quefer humà i d’inspirar en els seus seguidors qualitats extraordinàries d’heroisme, sacrifici i disciplina. Les religions donen lloc a codis universals de drets i sistemes institucionals que permeten a les persones conviure en societats cada vegada més àmplies i complexes.
Bahá’u’lláh va explicar que els Fundadors de les religions del món poden ser vistos com a doctors avesats. Cada un té una missió central, i cada un posseeix un domini complet sobre la naturalesa del cos de la humanitat, i és competent per prescriure les cures apropiades per als mals del món en l’època i el lloc en què apareix.
I un dels temes importants que va desenvolupar, entre molts d’altres, va ser que les grans religions del món han estat establertes per Manifestacions successives de Déu. Totes les religions comparteixen un mateix propòsit: educar totes les persones, refinar el seu caràcter i ajudar a construir una civilització en continu progrés. Aquest procés, en virtut del qual les Manifestacions de Déu faciliten la guia necessària per a l’evolució social i espiritual de la humanitat, és conegut com a “revelació progressiva”.
Malgrat la mort de Bahá’u’lláh, la Fe bahá’í continua creixent, desenvolupant-se i prosperant en tots els racons del planeta. Els membres de la Fe bahá’í, entre els quals es troba representada la pràctica totalitat dels països i territoris del món, entenen que la humanitat es troba al llindar de la següent etapa de la seva evolució. La constitueix la unificació de totes les nacions i pobles en una civilització global, pacífica i justa: una civilització que aculli a tots i totes, i que extregui profit de la singular herència cultural i religiosa que tots i cada un aporten al conjunt.
