El cineasta Albert Pintó Pérez (Terrassa, 1985) va finalitzar aquest dilluns el rodatge del seu nou film: “Tierra de nadie”. S’ha gravat en diferents localitzacions de Cadis, Sant Ferran i Jerez i està cridada a ser una de les grans estrenes del cinema espanyol de 2025.
Tot i això, és consubstancialment diferent dels projectes –d’èxit– que ha publicat en els darrers anys amb Netflix. “Ha estat una bogeria! Una cosa que només et passa un cop a la vida. I s’ha d’aprofitar, eh! El tema és que porto ja molt de temps fent coses que són molt bèsties, com ‘La casa de papel’, ‘Berlín’, ‘Nowhere’… I són projectes en els quals l’autoria queda una mica en segon terme. Qui ha fet la pel·lícula?”, es demana.
I és que Netflix Originals és la marca que engloba les autories. “Així que a ‘Tierra de nadie’ em sento més l’autor. Sento més reconeixement, que, per una altra banda, potser el mereixia”, enraona, per rematar: “He rodat un film que no és de crispetes i comercial”.
Repartiment
Ho fa amb un “thriller” de suspens protagonitzat per Luis Zahera (“As Bestas”), Karra Elejalde (“Mientras dure la guerra”) i Jesús Carroza (“Modelo 77”).
Protagonitzen la història de tres vells amics: un narco, un guàrdia civil i un dipositari judicial. De fet, la trama s’emmarca en el conflicte del narcotràfic a la costa andalusa. Tant és així que tan sols un mes abans que comencés el rodatge (entre abril i maig) va tenir lloc l’homicidi de dos agents de la Guàrdia Civil a la badia de Cadis, per una fora borda del narcotraficant. La realitat picant la porta del rodatge de ficció. “Ens va enganxar fent la preproducció a Barbate. I no és que ens sorprengués que passés. Va ser, més aviat, una confirmació que havíem de fer aquesta pel·lícula”, sosté Pintó. “Més que un cop anímic, va ser un revulsiu”.
Pintó, concentrat / EUROPA PRESS
I és que el conflicte fa dècades que dura, tot i que des del nord de la Península pugui resultar inversemblant que la policia no controli la frontera. “És complex: les forces de l’Estat no hi arriben. per què no els donen prou mitjans operatius. Mentrestant, el narcotràfic global va en augment, també des del nord de l’Àfrica, on reclamen de qui és el sud”.
Trama
De totes maneres, la força motora de la narració és l’amistat. “No volia fer una pel·li més sobre tràfic de drogues, que ja se n’han fet milions”, diu el director.
“Realment, allò que m’interessava és la història d’amistat. M’ha influenciat molt el film ‘Mystic River’, de Clint Eastwood”. El trasllat rutinari d’un iot confiscat a un perillós càrtel serà el tret d’inici posarà a prova la seva amistat.
Rodatge
La província de Cadis ha estat l’escenari d’un rodatge dur. “Rodar sempre és complicat. Però aquest especialment, perquè tot han estat exteriors, no hi ha escenes de plató”, revela Pintó. La climatologia també ha afectat: “Hem estat a mercè del temps, especialment quan bufava el vent”. Finalment, el film era ambiciós a nivell d’infrastructures. “Hi ha molta escena als marenys, a la platja, hi ha accidents, tirotejos, actors que han pres mal mentre rodàvem…”.
Pintó, amb l’elenc / EUROPA PRESS
Un escenari natural en el qual, evidentment, la llum del sud ha tingut un paper destacat. “La llum i la fotografia ha estat determinant, gràcies a David Acereto, que és de Barbate i coneix perfectament quan era el millor moment de l’any per rodar, les hores, els racons…”, apunta sobre el tècnic amb el qual ja havia treballat a “Berlin” i “Sky rojo” (ambdues de Netflix).
També és natural de Cadis el productor, Álvaro Ariza, de forma que el coneixement del terreny de joc ha estat total.
Guió adaptat
Més col·laboradors de Pintó: Fernando Navarro, el novel·lista que va escriure prèviament aquesta història en forma de llibre. “Fa un any que treballem el tema i he estat molt a gust. De fet, també veníem d’haver col·laborat a “Malasaña” i “Nowhere’”, sosté Pintó sobre Navarro, qui també és autor best-sellers com “Verónica” i “Bajo cero”.
En tot cas, Pintó ha fet que l’adaptació cinematogràfica posés més èmfasi en l’aspecte sociològic de l’amistat dels tres protagonistes. “No m’interessava subratllar tant la pirotècnia de les drogues i els narcos”, conclou Pintó.
Part de la generació ESCAC?
Coincideixen en el temps diversos cineastes terrassencs amb èxit, com el mateix Pintó, Caye Casas, Geoffrey Cowper… No tots, però la majoria han passat per l’ESCAC. Estem davant d’una generació? “A l’ESCAC li dec molt i a Terrassa hi ha molt talent. Però diria que som més aviat la generació dels noranta”, diu Pintó. “Ens agraden clàssics com Spielberg, Tarantino, Zemeckis… Que feien cinema ben narrat i s’està perdent, I nosaltres el volem recuperar”, exposa.
