Loli Bordes, coordinadora de la Creu Roja
Ha exercit en els últims anys com a coordinadora de l’assemblea local de la Creu Roja. S’ha jubilat molt recentment, després de cinquanta anys a aquesta entitat, a la qual va ingressar quan en tenia tretze. Se sent voluntària en majúscules i fins i tot ha declarat que ho porta en el seu ADN. Aquesta nominació per estar entre els set capdidats li ha fet “moltíssima il·lusió”. A més, assegura que, encara que no sigui, finalment, la persona escollida com a Capgròs de l’Any, “jo ja em sento guanyadora”.
“Estic molt agraïda solament pel fet que m’han proposat com a capdidata”, apunta i explica que “li demanaria la gent que em votessin perquè seria el moment en què un capgròs de la ciutat representés o simbolitzés el voluntariat de la Creu Roja i, evidentment, el voluntariat de totes les entitats que pertanyen la ciutat perquè no hi ha cap capgròs del voluntariat i ja seria hora”.
Considera que la seva presència a la llista d’escollits no deixa de ser com una representació del voluntariat, en una ciutat com és Terrassa, on la tasca de totes aquestes entitats “és clau i és important”. Un voluntariat que, recorda Bordes, està format per “persones que, realment, no fan soroll, però que estan per tots els llocs, ajudant a totes les persones que més el necessiten”. Una tasca que ha viscut molt d’a prop en tots aquests anys vinculada a la Creu Roja local.
