La nova seu de la colla castellera Minyons de Terrassa no deixa de donar sorpreses. Després de la flamant inauguració per Fira Modernista i de l’anunci del rodatge d’una sèrie per MAX i 3CAT, ara s’ha conegut que es perfila com a espai per acollir la rèplica del darrer gran mural del Suri a la sala de juntes de Cedisa, fins llavors poc conegut i “redescobert” per la ciutat al novembre de 2023.
Jaume Simó, en representació de la família propietària del mural, ja ha estat assabentat de la decisió d’ubicar la rèplica a Cal Reig. Des de la colla Minyons de Terrassa també veuen molt bé aquesta incorporació artística al seu espai. A més, la família del pintor Floreal Soriguera també considera correcta aquesta ubicació.
La regidoria de Cultura encara ha de tancar el conveni i enviar la rèplica a impremta. Tanmateix, n’hi ha que desitgen que la seva instal·lació sigui imminent: o per Festa Major (a finals de juny) o per la inauguració de Cal Reig, prevista pel mes de setembre.
En principi, l’indret escollit és Cal Reig. Tècnics de la regidoria de Cultura ja han fet visites a l’equipament, per valorar “in situ” la idoneïtat de l’espai. La ubicació més adient és ubicar la rèplica al pati, concretament a la paret mitgera que fa frontera amb una de les naus del MNACTEC. Així, seria visible des del carrer també pels trauseünts, ja que la nova reixa de Cal Reig permet la visibilitat parcial de l’espai interior.
Es tracta d’un mural d’una alçada de 2,8 metres d’alçada per 4,8 metres d’amplada, pintat l’any 1971 i que fins ara ha estat amagat a unes oficines del barri de Sant Pere Nord. Un cop la regidoria de Cultura es va assabentar de la seva existència, va acordar amb la família de Floreal Soriguera la possibilitat d’instal·lar una rèplica en algun indret icònic de la ciutat.
Ja al novembre de 2023, el gendre del Suri, Vicenç Viñas, va posar damunt la taula tres possibilitats: L’entorn de Cal Reig, l’entorn de la CECOT o a la façana de l’antiga Casa del Poble (al carrer Cremat). A més a més, la regidora Boladeras reflexionava en veu alta sobre la conveniència d’instal·lar-lo a una rotonda, com la rotonda “del Doré” (a la rambleta de pare Alegre).