Terrassa

Així es restaura el pont més antic i emblemàtic de Terrassa

Revelem els detalls de la històrica rehabilitació del pont de Sant Pere

Un operari treballant al forat obert a la plataforma / NEBRIDI ARÓZTEGUI

Al subsol hi havia tubs de gas, bona part de les llambordes es restituiran, les esquerdes s’ompliran amb morter de calç, s’impermeabilitzarà la plataforma i l’arrebossat segurament tindrà un to ataronjat. Aquests són alguns detalls de la històrica restauració del pont de Sant Pere de Terrassa.

Una introducció

No és el ”pont romànic”, com molta gent l’anomena per la proximitat de la Seu d’Ègara, per a l’accés a la qual va ser erigit. És del segle XVII, però, al cap i a la fi, és el pont més antic i emblemàtic de Terrassa. Des del 18 de març passat es troba immers en un procés de rehabilitació històric, amb un pressupost d’1.240.418 euros, que inclou tant la restauració del viaducte com la consolidació estructural del mur de contenció i el talús. El Diari de Terrassa descobreix des de dins els detalls de rehabilitació del monument.

Nous terminis

Com va avançar aquest dilluns el Diari de Terrassa, el calendari ha experimentat alteracions en els darrers dies. Les obres van començar el 18 de març amb tasques preliminars, en especial de retirada de vegetació, però aquesta fase no va implicar el tall del pas de vianants pel pont. El tancament sí que va ser un fet el 9 d’abril i havia de durar fins al 27 (aquest dilluns passat). Aquí radica el canvi: el pont romandrà tallat fins al 14 de juny, de manera que s’hi permetrà el pas de persones durant la festa major de l’Antic Poble de Sant Pere i, després, durant la Festa Major de Terrassa, però el treball continuarà a la zona inferior del viaducte. Passada la Festa Major, es durà a terme un segon tancament, fins a l’octubre. La intenció és escurçar els terminis de la rehabilitació i la urbanització. L’execució del projecte té una durada aproximada de nou mesos, però només fins a l’octubre es preveu l’ocupació del pont. Entre l’octubre i el desembre es procedirà a la urbanització, amb l’enjardinament i el nou enllumenat. La data inicialment prevista per al final de l’obra és el 21 de desembre.

Panoràmica aèria del pont de Sant Pere i la bastida, aquest dimarts / NEBRIDI ARÓZTEGUI

Fora arbres i arbustos

La supressió de vegetació és un dels punts cabdals de la reforma, per dos motius fonamentals: el derivat de la intenció d’aclarir l’espai, fent-lo lluir molt més des del parc de Vallparadís, i la relacionada amb la seguretat: arbres i arbustos naixien de buits improvisats, fins i tot d’esquerdes, alimentats per l’aigua sense canalització correcta i ells, alhora, afectaven les juntes de les parets. Aquests treballs es van realitzar, en la seva major part, en un parell de setmanes. Els operaris van extreure una dotzena d’arbres. El 2 d’abril es va incorporar a aquesta fase una grua unes hores.

Tirants de seguretat

Una desena de tirants estabilitzaran l’estructura. Es tracta de nou peces d’acer inoxidable, de 24 mil·límetres de gruix, que travessaran el pont en el subsol, de façana a façana, a l’altura de les voltes de cadascun dels quatre arcs. Aquests elements se sumaran a un tirant antic ja existent. La col·locació de les peces es farà aquesta setmana.

“Cosir”

ReCop, l’empresa especialitzada en restauració de patrimoni encarregada de la rehabilitació, reomple les desenes d’esquerdes detectades en l’estructura a mesura que avancen els treballs. Aquesta tasca de “costura” depèn del gruix dels buits. Les esquerdes de major grandària, com la longitudinal que presenta el tram més pròxim al carrer de la Creu Gran, es “lliguen” amb pedres i morter estructural. En les petites n’hi haurà prou amb l’aplicació de morter de projecció, injectat.

Un grup de treballadors a la plataforma del viaducte / NEBRIDI ARÓZTEGUI

I quin tipus de morter?

El material utilitzat és morter de calç, especial per a la restauració i el més similar a l’utilitzat en la construcció del viaducte. Al cap i a la fi, el que el pas del temps i, sobretot, l’acció de l’aigua de la pluja acaben erosionant és el morter, l’argamassa, i no tant les pedres. Es fa ús de dos tipus de morter. Pel segellat de superfície s’utilitza, a raó de 22 quilos per metre quadrat, morter de calç hidràulica transpirable amb barrejat d’àrid. Per a la injecció a les fissures (3 kg/m²), un material similar però especialment preparat per a l’estructura.

Un color ataronjat

Des de l’inici de la rehabilitació l’equip de direcció i control de l’obra, de l’empresa i de serveis municipals, analitza mostres de colors i proves per triar l’adequat per al morter, especialment per al que s’usarà en l’acabat de juntes i arrebossat, un cop fets els farciments. El color final podria ser una mescla d’ocre i taronja. En tot cas, l’acabat de les parets serà més pla que en l’actualitat.

La bastida i el que no es veu: gas

Una espectacular bastida, que es va muntar en dues setmanes, domina el visionat del pont des del parc de Vallparadís. “Era molt important mantenir durant tots aquests mesos el pas per sota”, manifesta Andrea Guerrero, cap d’obra. En la rehabilitació treballen una mitjana de dotze persones cada dia. Màquines i operaris han excavat fins a un metre de fondària a la plataforma, allà on hi ha volta, i 1,5 metres on no n’hi ha. Com ja indicava un informe tècnic, sota el paviment hi havia tubs de conducció de gas que servien el veïnat de l’Antic Poble, ara alimentat amb xarxa provinent del passeig del Vint-i-dos de Juliol. La instal·lació anul·lada per a les obres serà reposada al nou subsol.

La bastida, des del parc de Vallparadís / NEBRIDI ARÓZTEGUI

La capital prevenció antiaigua

I entre el que no es veu, o amb prou feines s’albira, està un dels objectes preferents de l’actuació: la impermeabilització del pont, una intervenció preventiva per obtenir “una major durabilitat de l’estructura”. Fins ara, l’aigua de la pluja es filtrava per tot arreu, i aquest descontrol ha causat la màxima patologia”, declaren els serveis d’Arquitectura i de Patrimoni. El pla constructiu inclou un sistema de recollida d’aigües pluvials. “Aquesta és la intervenció més important: treure aigua del pont, impermeabilitzar-lo”. Com? A més d’instal·lar en la plataforma una tela de polietilè, es crearan quatre canals que conduiran l’aigua a tubs i aquests, al registre ja existent a la plaça del Rector Homs.

Llambordes i la barana

L’aixecament del paviment ha deixat al descobert llambordes utilitzades en les reformes parcials anteriors. El paviment final inclourà peces recuperades i d’altres “accessibles”: llises, sense irregularitats. La barana actual, instal·lada l’any 1999 i objecte de pública controvèrsia, serà retirada. Els redactors del projecte reconeixen la seva imatge “agressiva” amb el monument. La nova ha de tenir “un llenguatge molt menys invasiu”. Serà més lleugera.

Detall d’una esquerda longitudinal que ha quedat al descobert / ALBERTO TALLÓN

Esquerdes estables

L’actuació, de moment, no ha comportat troballes arqueològiques significatives ni efectes de patologies imprevistos, segons l’Ajuntament. Les fissures més rellevants són les ja detectades en estudis realitzats per la UPC, a instàncies del consistori, els anys 1995 i el 2017, aquest darrer la base tècnica principal de la intervenció. L’esquerda que podia provocar més neguit no es va eixamplar, fet que va avalar la decisió de planejar una actuació “necessària, però no urgent”, perquè no hi havia perill estructural imminent, reitera l’Ajuntament. Ara, un cop retirat el paviment, per aquesta esquerda es pot albirar el cel.

FOTOS | Obres de restauració del pont de Sant Pere

To Top