Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
Celebrem avui, en la solemnitat de la Santíssima Trinitat, el que podríem dir que és la festa del misteri i de la realitat més profunda de Déu, el nucli central de la nostra fe.
Tant és així, que tota la nostra vida gira al voltant d’aquest misteri, i quan per exemple comencem qualsevol celebració o pregària comencem sempre “En el nom del Pare, i del Fill i de l’Esperit Sant”. I el mateix fem en acabar i en rebre la seva benedicció al final de les celebracions de l’Eucaristia i de la litúrgia.
Però ens hauríem de preguntar qui és Déu per nosaltres, com és el Déu en què creiem i ho afirmem quan resem les paraules del Credo. Quina imatge tenim nosaltres de Déu? Perquè, si bé Déu se’ns ha anat revelant al llarg de tota la història de la salvació, en les Sagrades Escriptures, ha sigut Jesús qui, en arribar la plenitud dels temps, és a dir ara, ens ho ha revelat. Mai no hauríem pogut arribar a conèixer qui és i com és Déu, si Ell mateix, no ens ho hagués manifestat en el seu Fill estimat. Com diu la carta als Hebreus: “En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món” (Hbr. 1,1).
Ell és el Fill etern de Déu, que s’ha encarnat i s’ha fet home com nosaltres, i se’ns ha presentat com el que és, el Fill de Déu, i ens revela que, si hi ha un Fill, també hi ha un Pare. I ens revela que també hi ha un Esperit Sant. Per això, davant la pregunta d’en quin Déu creiem nosaltres, la resposta només pot ser que creiem en el Déu que Jesucrist ens ha revelat, un Déu únic, que és Pare, i és Fill, i és Esperit Sant. Un Déu que és amor etern i que ens ofereix viure en la seva família, en el seu amor: “El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor. I l’amor de Déu s’ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic perquè visquem gràcies a Ell… Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té i hi hem cregut” (1 Jn 4, 8-16).
Avui felicitem Déu per aquesta festa del seu misteri, del seu amor, i donem gràcies a Jesús que és qui ens ha revelat el misteri de la seva intimitat: “Si m’estimeu, guardareu els meus manaments, i jo pregaré al Pare, que un donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Ell és l’Esperit de la veritat, que el món no pot acollir perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo. Sou vosaltres els qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres”(Jn 14, 15-17).
En aquesta festa l’Església celebra també el dia Pro orantibus, on se’ns convida a pregar i agrair a Déu el do dels nostres germans, els monjos i les monges contemplatius. Ells són que són cridats a una vida de soledat i silenci, d’intercessió pel món, de contemplació i lloança del misteri de Déu. La seva missió és la més important en l’Església i res no la pot substituir. Ells preguen en nom nostre i preguen per nosaltres. Avui agraïm la seva entrega i fidelitat.
