Xavier Roca, director de l’ESEIAAT de la UPC
A la Universitat entrem de ple en l’època d’exàmens. És l’esprint final del curs i aquests dies s’han d’aprofitar al màxim.
Aquest dimarts, més de 100 persones entre autoritats, patrocinadors, amistats i familiars dels 9 estudiants de l’ESEIAAT de la UPC que formen l’equip Cosmic Research, vam assistir a una lliçó. Presentaven en societat el seu coet LUCID, el primer de l’estat que volarà als EUA al prestigiós concurs Spaceport America Cup en la màxima categoria dels 9 Km.
Aquests estudiants s’han entestat a fer història. Fa tres anys ja van batre el rècord d’altitud amb el seu coet Bondar, que va arribar als 7,8 km al Space Port de l’Arenosillo, i ara seran els primers universitaris de l’Estat que faran volar un coet al primer Spaceport comercial del món, on llancen les seves aeronaus empreses com ara Blue Origin. Encara faig penitència per cometre el pecat de l’escepticisme quan vaig rebre al meu despatx, fa vuit anys, la generació anterior, i em van dir que volien llançar un coet a 8 km.
Més enllà dels detalls tècnics de la missió, coneguts gràcies a la gran cobertura realitzada per diferents mitjans de comunicació, el coet LUCID ens ha de servir per realitzar algunes reflexions o, si més no, per rebre algunes lliçons que no han estat impartides ni per grans especialistes, ni per gurus o consultors de prestigi, sinó per un equip de joves universitaris d’entre 19 i 22 anys, amb tota la força semàntica que conté la paraula equip, en aquest cas liderat per Alba Badia, Dona TIC revelació 2023, graduada en Enginyeria de Tecnologies Industrials per la nostra escola i actualment estudiant del Màster Universitari d’Enginyeria Industrial.
I és que, durant la presentació, de poc més d’una hora, l’Alba va desplegar magistralment, amb senzillesa, claredat i de forma molt amena, tota la narrativa de l’aventura que està vivint juntament amb els seus companys. En el decurs de la seva narració van anant sortint tots i cadascun dels elements que configuren la idealitat de qualsevol projecte, de qualsevol empresa que es planteja objectius i treballa en equip per assolir-los. Vull dir que no podíem deixar d’escoltar-la ni un instant, perquè estàvem constatant amb l’exemple d’aquells nou joves que és possible baixar l’ideal a la terra i posar-lo en pràctica.
Compromís, és clar; implicació i esforç, evidentment; passió i talent, per descomptat. Però a més a més, identificació de les habilitats de cada component de l’equip; distribució de les tasques per àrees ben definides i subobjectius en funció de les habilitats; formació, molt bona formació; coordinació i transversalitat; execució de política d’ajuts: a on no arribes tu, arribaré jo; cuidar les relacions públiques, i, sobretot, resiliència i un infrangible sentit col·lectiu de l’objectiu marcat que orienta tota l’activitat, barrejat amb una actitud executiva que fuig de les retòriques i de les reunions buides de contingut.
I així és com es pot arribar a construir el primer coet espanyol que volarà als EUA, o com es pot tirar endavant qualsevol projecte científic, tecnològic, empresarial o social. Sovint creiem que els recursos econòmics ho són tot, i en certa manera és veritat, perquè sense diners no es poden tirar endavant els projectes. Els equips de les universitats d’Standford, Berckley, California, Texas, Princenton o Melbourne, etc. que competiran amb Cosmic Research, compten amb pressupostos de 200.000 euros i equips d’entre 50 i 200 estudiants. El pressupost dels nostres 9 estudiants no arriba als 40.000 euros, amb els passatges d’avió inclosos. Tanmateix, els de la UPC a Terrassa han sigut capaços de construir un coet similar al seu, que després de ser examinat exhaustivament per l’exigent jurat de la competició, ha estat admès al concurs.
Encara recordo a l’Alba dient: “Ens estimem més ser pocs, però absolutament compromesos”, d’on s’extreu la penúltima lliçó que els estudiants de Cosmic Research van impartir el passat dia 21 de maig a la sala d’actes de l’ESEIAAT. N’esperem d’altres, igual d’inspiradores, d’ells mateixos i de molts altres estudiants de l’ESEIAAT que tiren endavant amb la mateixa intel·ligència i el mateix coratge els seus projectes. Per això ens agrada dir amb orgull, molt sovint, que el seu talent és el nostre prestigi, com el de l’Alba Badia, l’Abimael Campillo Simón, l’Antonio Estrela Zolochevsky, l’Arnau Pena Sapena, l’Aleix Ribas Torras, el Sergi Pena Sapena, el Javier Salmerón Rodríguez, el Pablo Torres Rubio i l’Alfred Valentín Bárez. Moltes Felicitats!
