Hi ha hagut troballes de fotos antigues mítiques, com l’anomenada “maleta mexicana” de Capa, Taro i Chim. O “la maleta perduda d’Alec Wainman”.
Però en aquell temps, també era habitual guardar els negatius reutilitzant les capses de fusta de lots de Nadal. Per això, ahir va aparèixer a Terrassa el que podíem dir la “capsa de torrons d’Alavedra”.
I és que Salvador Alavedra (1919-2015), industrial tèxtil, artista, mecenes, també va ser fotògraf aficionat. Tant és així que va dedicar moltes hores de la seva vida a documentar Terrassa, especialment el vessant arquitectònic i patrimonial. I a conservar aquells negatius dins de capses d’obsequis de Nadal. Com ara de “Turrones la Jijonenca”, que ahir van passar de mans de la família Alavedra a l’Arxiu Tobella.
I és que el seu fill, Ricardo, va signar en nom de la família la donació del fons fotogràfic que consta d’un àlbum amb 335 fotografies físiques d’edificis i paisatge urbà de Terrassa (en format 9x12cm i 10x15cm), altres 118 fotografies sobre les riuades de 1962; així com més de 4.000 negatius de 35 mm de la seva obra artística i familiars; a més de quatre dossiers amb fulls de contacte fotogràfics en blanc i negre de temàtica diversa.
“Molt metòdic”
“És un fons documental que està tal qual l’havia deixat ell, que era molt metòdic”, explica el fill, Ricardo Alavedra i Peñalva. “O sigui que el meu esforç ha estat nul”, diu amb humilitat no fingida.
/ ALBERTO TALLÓN
I com és que la cessió arriba en aquest moment? “Al final, amb el temps, vas tenint problemes d’espai, una mudança…”, explica Alavedra. De forma que ara fan la passa, “malgrat que ell no la fes en vida”. Tota manera, la relació entre Alavedra i l’Arxiu Tobella ja era fluïda. Montse Saludes explica que el dibuixant ja havia cedit més fotos abans a l’arxiu i havien participat conjuntament d’altres projectes. “Jo crec que estaria d’acord”.
Encara més: Alavedra ja va donar gran part del seu fons documental (el vessant no fotogràfic) a l’Arxiu de Terrassa. “I de fet, un cop haguem documentat el material que se’ns ha cedit, el traslladarem a l’Arxiu de Terrassa per a la seva custòdia final”, afegeix Aleix Pons.
Quan Vallparadís era hortes
Les imatges cedides estan compreses entre mitjans dels anys 40 fins a finals de segle XX. Es pot veure el paisatge urbà de la ciutat, amb peculiaritats com una església del Sant Esperit en obres. I a la mateixa, Plaça Vella, la masia Ponsa abans del forn Turull. Parlant de comerços, els magatzems XX a l’edifici modernista cantoner entre la Rasa i el carrer Sant Pere. I tota la zona d’hortes a la riera de Vallparadís, abans que fos un parc urbà. “Era un savi i un mecenes”, el descriu Montse Saludes. “Jo diria que un renaixentista”, remata Aleix Pons.
I ara, les discoteques
Les cessions són l’element que nodreix l’Arxiu Tobella, de les quals en tenen diverses al llarg de l’any. Saludes, de fet, anima la ciutadania a portar-hi material. “Ara ja estem fent una crida a portar fotografies dels anys setanta o vuitanta”. Per exemple, apunta a les discoteques.
