Cultura i Espectacles

60 anys d’una graduació

Antics alumnes de l’escola d’enginyers celebren aquest diumenge la promoció del 1964 amb una trobada

Agustí Pascual és l’impulsor de la trobada / NEBRIDI ARÓZTEGUI

La Factoria Cultural acollirà aquest diumenge la trobada d’antics alumnes, impulsada entre d’altres per Agustí Pascual. Serà una diada de germanor pel mateix plaer de la pròpia retrobada entre companys d’escola que feia mesos, anys o potser dècades que no es veien. Tot i que la iniciativa arrenca de la promoció de graduats l’any 1964, està oberta a tots els antics alumnes i professors que vulguin ser-hi.

La diada se celebra a la Factoria Cultural i combina esbarjo amb cultura. A les 12 hores hi haurà l’acte principal a l’Aula Magna, amb la xerrada de l’escriptor Vicenç Villatoro sobre la ciutat del fum i el capital humà de la industrialització. A més, el director de l’ESEIAAT, Xavier Roca, farà un recorregut per l’evolució de l’escola. Finalment, es farà un reconeixement a la primera dona que es va graduar a l’escola, l’any 1958 (en l’especialitat “químic tèxtil”): Argentina Jofresa Llonch.

Després de dinar a La terrassa del MNACTEC i la visita de sobretaula a les instal·lacions de la Factoria Cultural, a les 17.45 hores entraran a l’espectacle de dansa de la companyia Ailey II. Finalment, a les 19.30 hores, es lliurarà als assistents una làmina commemorativa del dibuixant Robert Cabeza.

La capa d’invisibilitat

Però la trobada de germanor també tindrà un altre objectiu: reivindicar la importància de l’Escola Industrial per a la ciutat de Terrassa, tot coincidint amb el 120 aniversari de la seva creació.

“Avui dia et trobes amb gent que viu a la ciutat i que no sap què és l’Escola Industrial”, lamenta Pascual, “quan és la ciutat amb més especialitzacions d’estudis, tot i que ara tot es conegui com a UPC”. És per això que diu: “No m’agrada com s’està tornant Terrassa. Hi ha molta gent que no s’estima la ciutat”, afegeix.

D’aquí l’origen aquesta programació -a parer seu- per tornar a situar al mapa la vella Escola Industrial. O per què no dir-ho: treure-li la capa d’invisibilitat que resta importància a una de les “joies de la corona” del patrimoni de Terrassa.

60 anys d’una graduació
To Top