Ha marxat com el raig Manuel Belmonte, escriptor de Terrassa. Ha mort als 67 anys Lolo el Poeta, com l’anomenaven alguns amics, personatge intel·ligent, ocurrent d’ulls tancats, de gràcia difícil d’igualar, assidu de cercles literaris d’Amics de les Arts, entitat amb la qual havia col·laborat i en la qual havia publicat poemes i relats. Una malaltia fulminant s’ha endut el Lolo, que era somriure seriós i figura caminant, conversador de nits. Va morir aquest dilluns. La cerimònia de l’últim adeu s’ha celebrat aquest dimecres al matí al cementiri municipal.
Viatger en la seva joventut, lector voraç, excursionista, l’esperit procurador de llibertats ensumava llibertat a la natura. No li calia, ara, anar molt lluny. En quefers literaris, “destacava en prosa per un estil realista, molt elaborat i amb gran precisió en la descripcions”, subratlla Luis Miguel Andrés, periodista, també poeta, amic del Manuel. “Aprofundia en el món interior dels seus personatges, que habitualment mostrava amb complexitat”, afegeix.
Poesies i relats
Afable, de fràgil aparença, era una persona molt estimada per amics, pels seus germans, pels seus nebots, per la seva gran amiga Teresa. Era freqüent veure’l pensatiu, ulls tancats de nou, quan rumiava una resposta en la conversa. La rialla de l’interlocutor precedia la seva, que es desencadenava lliure un cop sufocada la reflexió.
Belmonte ha deixat una vasta obra sense publicar, que inclou poemes, narracions curtes i diaris de viatges
Manuel Belmonte Fernández (Beas de Segura, Jaén, 1957) va publicar poesies i relats en les antologies Mostra de Poetes Terrassencs i en la Mostra de Relats Terrassencs editades per l’Associacio de Poetes Terrassencs a inicis de la dècada dels anys 90 del segle passat.
Obra inèdita
Més recentment, va participar amb narracions en un llibre col·lectiu publicat per Amics de les Arts i Joventuts Musicals. En els seus inicis, va promoure amb els escriptors Jordi Sala Frank i Iván Carrasco el fanzine cultural Nous Temps, que va publicar en algunes entregues un suplement dedicat integramente a la poesia, la seva vocació perenne, la forma expressiva que millor el definia.
Manolo Belmonte, en una de les seves excursions / FRANCISCO DUEÑAS
En aquesta mateixa època (finals dels 80 i a mitjan dels 90), Belmonte i Carrasco van promoure la revista política i de crítica social Cul de Sac, una proposta en un magma cultural efervescent que va obtenir gran repercussió i que va comptar amb la col·laboració de nombrosos autors terrassencs. Belmonte ha deixat una vasta obra sense publicar, que inclou poemes, narracions curtes i diaris de viatges.
Ha marxat com el raig, crua descripció de la vida, Manuel Belmonte, en la darrera caminada en la terra que li serà lleu.
