Propera parada: Mercat. El bus para i una gran quantitat de gent camina en direcció al Parc Sant Jordi. Al voltant de la Masia Freixa, paradetes de tot tipus: productes artesans de cura, joguines de fusta, joies artesanes, elements de ceràmica i també de cuir. Entre els assistents, diversos personatges semblen haver viatjat en el temps des del 1900 al 2024. Així ho explica la terrassenca Carla Navarro: “Veus a la gent vestida d’època i és com traslladar-se a un altre món, a un altre moment. Sembla que estiguis al teatre”.
Entre les paradetes, hi ha una botiga d’antiguitats amb una secció dedicada a la ràdio. Allà, Fernando Rodríguez i Jaume Aguado conversen sobre aquesta afició compartida. Així mateix, Jaume Aguado exposa diferents ràdios restaurades per ell i mostra als interessats com fer una ràdio de galena a casa.
La botiga d’antiguitats El Drac no és la única dedicada a utensilis, eines i màquines antigues. A un costat de la Masia Freixa, s’ofereix la possibilitat de provar màquines d’escriure i, al costat, un fotògraf capta les imatges amb un daguerreotip.
El Parc Sant Jordi està ple de gent. Els artesans mostren els seus oficis. Hi ha fusters, torners, artesans del vidre i del ferro repartits per l’espai. N’hi ha que fins i tot ofereixen tallers a grans i petits. Les activitats oferides en aquest parc són variades i, fins i tot, hi trobem una “escola de magia” on aprendre trucs i comprar varetes.
En sortir del parc, un allau de dones humils amb mocadors de farcell aixequen cartells i criden: “igual treball, igual salari”. Les sufragistes de l’època reclamen el dret a vot.
L’afluència de gent és cada cop major i en arribar a la Rambla d’Ègara, quasi no hi ha lloc per caminar. Parades de queviures, embotits i formatges s’estenen per tot el passeig i, davant del Museu Nacional de la Ciència i la Tecnologia de Catalunya (MNACTEC) es concentra una multitud. Escolten les havaneres de Sons Blaus. N’hi ha que fins i tot s’animen a ballar-les en parella.
Davant del MNACTEC, la Marta Codina i la Dolors Reverte han controlat l’accés al pati, on s’han dut a terme diverses activitats i des d’on s’han iniciat actes com la recreació de la vaga feminista i la cursa de la milla. En aquest sentit, han comentat que el primer acte ha aconseguit omplir el pati del museu i la cursa ha aconseguit una participació de fins a una cinquantena de persones.
Tornant enrere i gaudint d’aquesta multitudinària fira, em dirigeixo al Raval de Montserrat, on oficines de turisme d’arreu de Catalunya i fins i tot d’àmbit estatal, exposen la seva oferta cultural relacionada amb el modernisme. Passejar i observar l’ambient de la fira és l’activitat preferida de moltes persones durant aquesta fira. “Acostumo a recórrer les rambles, la plaça de l’Ajuntament i, de vegades, compro quelcom a les parades” relata Diana Yarleque. També és el cas de Giselle Romero, qui considera que la tradició no s’ha de perdre i desitja que els joves la mantinguin al llarg del temps i es transmeti de generació en generació.
Es fa tard, ja són les dues del migdia quan arribo a la Plaça Vella. És hora de dinar i les terrasses estan plenes. Asseguts en un banc, hi són la Pilar Vinyals i el Juli Muñoz, qui conclou: “Els ‘cuartos’ que es gastin en això, estan molt ben invertits. Totes aquestes coses, que són cultura, són maques i s’ha de conservar i fomentar”.