“La teranyina”, com passa amb altres títols, té el doble vessant de novel·la i pel·lícula, amb terrassencs com a factòtums. Primer, va ser el llibre que va escriure Jaume Cabré l’any 1983 i, més tard, l’any 1990, el cineasta Antoni Verdaguer la va adaptar per a la pantalla gran. S’apunta que, l’escriptor local, que també va ser un destacat professor de Literatura a l’institut de Can Jofresa, es va inspirar en uns relleus que es poden trobar a la Casa Museu Alegre de Sagrera per aquesta obra i aquest títol.
A aquest edifici que està situat al carrer de la Font Vella, que va ser fruit del treball de l’arquitecte Melcior Vinyals, a 1911, hi ha uns treballs elaborats en pedra a les columnes interiors de la seva sala principal. Són uns relleus que representen unes al·legories del comerç, la indústria i l’agricultura i on es pot detectar sense moltes complicacions una teranyina, amb la seva aranya i tot, sense que falti res més.
Hauria quedat bé
Possiblement, hauria quedat bé la representació d’alguna mosca atrapada, presa del pànic i sabedora d’un futur amb una data de caducitat imminent, per acabar-ho d’elaborar amb una mica més de realisme. Però, suposadament, interessava molt més a qui anava dedicat cada un dels relleus, el comerç, la indústria i l’agricultura.
No hi ha notícies de l’autor o autors d’aquesta feina. En “Les arts aplicades modernistes a Terrassa”, publicació amb textos de Neus Peregrina, es parla dels treballs fets a pedra, molt presents en totes les construccions modernistes. Aquestes teranyines, a diferència del llibre o de la pel·lícula, no tenen un creador conegut.
