Natàlia Garriga coneix bé el Parc Audiovisual de Catalunya, que ha visitat cada any del seu mandat. Uns anys al capdavant del departament dels quals en destaca, especialment, l’augment del pressupost econòmic de l’1,1% a l’1,5% sobre el total de la Generalitat.
Que els principals platós de rodatge estiguin a Terrassa (o millor dit, que no estiguin a Barcelona) segueix semblant insòlit! Hem treballat moltíssim perquè no tot passi a Barcelona ni a l’àrea metropolitana, sinó al conjunt del territori. De tota manera, pensa que a Catalunya, dels 947 municipis, gairebé 500 tenen menys de mil habitants. Així que és molt important que a la gent li passin coses al costat de casa seva, que les trobi al carrer, a les places…
Per cert, que hi posarien, en la primera pedra que s’enterrarà al solar, quan comencin les obres? Mmm… Potser una rèplica a petita escala de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs. Així quan els habitants del futur de Terrassa trobin aquesta càpsula del temps, entendran que la construcció dels nous platós anava lligada a un projecte molt ambiciós de país, el Catalunya Mèdia City, que uneix Terrassa amb Sant Adrià.
Estem en campanya electoral i no s’ha vist (ni se l’espera) cap gran discussió sobre la cultura. No ens interessa, en aquest país? Doncs mira, a mi em va sorprendre positivament del debat de TV3 de dimarts: per primera vegada de la vida, en el debat de tots els caps de cartell dels partits, un dels cinc blocs era de “Llengua i cultura”.
En tot cas, ni tan sols es veuen massa propostes culturals en els programes dels partits. Què significa? Que no hi ha una forma més aviat “progressista” i una altra més aviat “conservadora” de fer polítiques públiques culturals? Doncs no ho sé, perquè jo també crec que a vegades és la gran oblidada… Jo del que sí que et puc parlar és dels programes d’Esquerra Republicana, que inclouen cultura de fa molts anys: moltes vegades he participat en la seva redacció.
Un “rival” com Salvador Illa ha lloat públicament la teva tasca… I resulta una mica sorprenent, amb les polèmiques constants sobre si la Generalitat fa cultura només per a “indepes” o per a “no indepes”. Quan ets al govern, no pots fer la cultura només pels independentistes o pels que no ho són. Governes per a tothom. Evidentment que ho fas amb una ideologia, perquè per això et creus les teves conviccions. Però governes per tothom. De tota manera, crec que Illa ho diu perquè hem estat durant molt de temps negociant el Pacte Nacional per la Llengua. I el tracte ha estat cordial i intens.
La consellera, al Parc Audiovsiual / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Parlant de llengua, els catalans som fans de fer baralles a Twitter, entorn de la cultura o el català. Mushka i Alizzz en són dos exemples. Creu que les polèmiques desdibuixen les vostres polítiques lingüístiques? Se li pot demanar als artistes que tinguin aquesta “responsabilitat”? Evidentment, la gent jove necessita referents. Com més en tinguem, millor. Que cada vegada tinguem més grups de música catalana i que canten en català, ens va molt i molt bé. També necessitem influencers, a les xarxes socials. Per això hem llançat una línia per influencers en català: és absolutament necessari bàsicament per normalitzar la llengua. En realitat, l’únic que volem és que allò que trobes en altres llengües també ho trobis en la teva i puguis viure completament en català.
El músic i raper lleidatà Pablo Hasél està a la presó, pel contingut de les seves lletres. S’ha comunicat amb ell en alguna ocasió amb ell? Considera que no hauria d’estar empresonat? No el conec, no l’havia conegut abans i no l’he conegut ara. El que sigui que tinc clar que la llibertat d’expressió és bàsica i és un principi que no podem deixar perdre. De fet, ara fa molt pocs mesos, després de les municipals passades, vam començar a veure com els nostres territoris de l’entorn començaven a perdre una mica aquesta llibertat d’expressió (i en alguns casos, amb censura directa).
Els “stand up” estan en auge en l’escenari català: Joel Díaz, Ana Polo, Marc Sarrats… L’humor és cultura? Cal fomentar el circuit? És un format de cultura que, a més, és molt interessant per fomentar el català. Tenim, per exemple, l’experiència del Festival Cruïlla, que organitzat “stands up” en el que anomena Cruïlla Off. Cal fomentar-los, perquè, a més a més, els més coneguts a nivell mediàtic són sobretot en llengua castellana. I segurament, de vegades, amb un humor diferent del que podem veure en llengua catalana.
Ara que menciona del Cruïlla… Veus de la música catalana, com Cesk Freixas, han criticat recentment l’excessiva concentració de festivals d’estiu (a la costa i patrocinats per marques cerveseres), mentre que s’ha afeblit l’espai dels petits concerts durant la resta de l’any. Sí… En realitat, Catalunya és un país de festivals. Crec que en tenim 400. Són moltíssims, però tampoc diré si són massa; perquè jo crec que hi ha d’haver aquells festivals que la gent vol veure. Si existeixen i tenen el seu públic, està bé que hi siguin. Però també hem començat una línia d’ajudes per desestacionalitzar els festivals fora de temporada. I també volem estar al costat de les sales de concerts, que a més a més, van ser les grans perjudicades durant la pandèmia. Les hem de cuidar molt, perquè són la primera porta d’entrada per a molts músics. La mateixa Rosalia va actuar no fa tants anys, als seus inicis, davant de quinze persones a Heliogàbal de Gràcia (Barcelona)!
