Ivan Martos
Tot i que estem davant d’unes eleccions a Catalunya, no ens podem aïllar ni extrapolar del que passa al nostre entorn i al món.
I com a acció ètica, no podem ser neutrals, impassibles i còmplices davant el genocidi que estem veient. 35.000 morts i un milió i mig de persones que es troben al darrer refugi que quedava, Rafah, que ha començat a ser atacat i bombardejat. Israel ha portat l’infern a Gaza (crims de guerra, tortures, extermini…). Tard o d’hora els responsables del genocidi seran jutjats, i la història ens posarà davant del mirall. Aquests dies estem veient les mobilitzacions i acampades d’estudiants a universitats de tot el món, també a Barcelona. Tot el suport a les mobilitzacions per aturar el genocidi i la guerra.
Fa pocs dies sortíem als carrers pel Primer de Maig juntament amb el sindicalisme de classe, també a Terrassa, reivindicant la plena ocupació. I és que la baixada de l’atur, gràcies a la darrera reforma laboral i la política laborista de Yolanda Díaz, situen aquesta reivindicació com a possible. El darrer mes l’atur ha baixat a la nostra ciutat un 2%.
Deia dies abans de començar la campanya electoral en aquest Diari que esperava que el 12-M servís “perquè a Catalunya cuidem tot allò que és proper per a una vida millor”. Amb salaris baixos i preus d’habitatge tan escandalosos és difícil que tinguem una vida millor. I és sobre això que van aquestes eleccions. Tot i que els partits de la dreta, i de l’extrema dreta, ens vulguin distreure amb altres temes, el que defensen és l’statu quo, mantenir els graus d’explotació, especulació, rendisme i saqueig dels recursos comuns en benefici d’una minoria, i per això rebutgen la intervenció i gestió pública i la democratització de l’economia.
Per tenir plena ocupació a Catalunya, cal que invertim i impulsem la indústria, avancem en la reducció de jornada laboral, apugem salaris i pensions, reforcem els serveis públics, iniciem polítiques d’habitatge accessible, formulem una estratègia de cures, facilitem la inclusió dels migrants, fem més passos en la transició energètica, millorem la mobilitat i construïm el país dels trens i ens adaptem al canvi climàtic i la sequera. I, per descomptat, que dediquem els recursos públics a la millora i la gestió 100% pública de l’educació i del nostre sistema de salut.
Quan queden poques hores per acabar la campanya electoral, val la pena fer aquestes reflexions, ja que hem vist molts retrets, molt soroll, molt processisme, molt antiprocessisme, molt discurs prefabricat, molta parafernàlia sobre qui se’n va o sobre qui torna, molt pujolisme i pocs candidats fent propostes per al benestar de la majoria. I és que només he vist Jéssica Albiach, candidata de Comuns Sumar, fent propostes en positiu als debats, deixant clar que necessitem un govern i una majoria parlamentària d’esquerres que faci polítiques d’esquerres. Fent propostes perquè avencem en una Catalunya sostenible, amb plena ocupació, equitativa, justa, igualitària, amb oportunitats per a tots i totes, en què els joves tinguin futur i la gent gran seguretat.
Val la pena lluitar per una Catalunya en la qual visquem millor. Val la pena que lluitem per un món en pau. Val la pena que aquest diumenge votem Comuns Sumar.
