Opinió

Pasqua del malalt

Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa

“Donar esperança a la tristesa” és el lema d’aquest any per a la Campanya del Malalt 2024. Una campanya que va començar el diumenge 11 de febrer, festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, amb la Jornada del Malalt en l’àmbit mundial, i es va cloure ahir, diumenge 5 de maig, amb la Pasqua del Malalt.

Durant aquest temps, des de la Pastoral de la Salut, es vol promoure la reflexió sobre un tema que es presenta particularment urgent, l’augment de persones que pateixen patiment psicològic i emocional. Una preocupació que es recolza en una dada: Espanya encapçala la llista de països que consumeixen més ansiolítics a Europa.

Per això, la Pastoral de la Salut ha considerat oportú reflexionar sobre les causes i maneres d’acompanyar aquestes persones a la llum de la Paraula de Déu, a la llum en concret de les paraules del profeta Jeremies: “Convertiré la seva tristesa en goig, els alegraré i alleujaré les seves penes” (Jer 31, 13) L’objectiu és prendre consciència d’aquesta realitat tenint en compte que no es tracta d’una malaltia mental en el sentit que comunament donem a aquest terme, sinó que ens ajuda a centrar-nos en la cura i acompanyament de les persones que pateixen aquest patiment que es manifesta en la tristesa, la pena, el desànim o l’ansietat.

La Pasqua del Malalt significa que Jesús, el Senyor, que va experimentar el patiment físic i espiritual en la seva passió, que va morir per tots nosaltres ha ressuscitat també per nosaltres. Celebrem, doncs, la Pasqua de Resurrecció perquè el Senyor ha ressuscitat per tots, i al llarg dels evangelis se’ns mostra que Jesús està particularment atent a tots els dolors i sofriments, i manifesta una especial atenció als malalts. La majoria dels casos de miracles que es recullen en els textos bíblics són de malalts que acudeixen a ell a demanar ajuda o que són portats per altres a Jesús.

Això vol dir que en un moment en el qual la ciència i la tècnica de la medicina han avançat molt i sabem que disposem de nombrosos mitjans per a la nostra salut que abans no existien, continua, però, existint una dimensió que és el patiment interior, la soledat del malalt, l’angoixa dels familiars, la por. I aquest ha de ser un objectiu de la Pastoral de la Salut, posant en un primer lloc la llum de la fe en totes aquestes situacions.

Perquè sabem que allà on no pot arribar la ciència, hi pot arribar la fe, la confiança en Déu i el seu amor a través nostre, i que el caliu humà és molt important en les situacions de malaltia. Vull avui agrair especialment la dedicació de tantes persones que des de la Pastoral de la Salut acompanyen els malalts, preveres, diaques, religiosos i laics. Amb la vostra dedicació sou el rostre del Crist Ressuscitat per totes les necessitats.

To Top