Montse Aguilera, traductora i escriptora
La mort de la seva mare, a causa de l’ELA, i tot el procés, que va ser “molt dur”, va ser un dels motius que la van fer decidir per escriure el llibre “Mami Panchita”. “Vaig veure que era la manera de visibilitzar l’ELA i altres malalties mentals que tothom té a la família i que s’han de normalitzar”, diu. Que la malaltia la passin persones conegudes, com Juan Carlos Unzué, creu que fa que més gent la conegui i que s’acabi aprovant una llei que fa anys que es demanava, però que no es concretava.
El llibre el va començar a escriure “per desfogar-se” i en cap cas s’hauria imaginat mai que n’escriuria un. “La meva intenció era imprimir-me deu o vint i regalar-los a la família, perquè quedés constància de la història de la meva mare”. Apunta que escriure aquesta mena de diari era com “una manera d’estar en contacte amb la meva mare”.
El títol prové de la cançó de Marisol, que la seva mare cantava i ballava, que “ho feia a totes hores” i la lletra li recordava a ella. Creu que aquest llibre li donarà peu a escriure’n més, ja que a dins hi ha una mena de conte que podria desenvolupar més endavant.
És una apassionada de l’autoconeixement i opina que “hi ha una enorme força interior en cadascú de nosaltres. Només hem de saber trobar-la i potenciar-la” i que davant de les dificultats tothom té la capacitat d’afrontar-les.
Treballa de traductora “en els àmbits de la localització de programari, les experiències digitals i la tecnologia”. “Sempre m’han agradat molt els idiomes, viatjar i comunicar-me”.
