“Jo a la teva edat…” és potser l’inici de frase més escoltat pels joves. Són moltes les realitats a les quals s’enfronten, però el context és important: els salaris baixos i la incertesa laboral dificulten l’emancipació i l’estabilitat, un fet que afecta al descens de la natalitat i la dificultat per relacionar-se. Parlem amb 7 joves que ens expliquen el seu present i com afronten el futur.
Jesús Expósito, 27 anys
“La vida la gaudeixes més quan ets pare, encara que no és fàcil formar una família”
Parella: Té una parella estable des de fa 5 anys. Tot i que de moment no es planteja casar-se, en un futur li agradaria fer-ho.
Família: Té dos fills, de 3 anys i de dos mesos: “La vida la gaudeixes més quan ets pare”. Confessa que no és fàcil formar una família: “Tenim la sort que hem rebut ajuda”.
Treball: Treballa a una clínica geriàtrica a Sant Cugat, amb contracte indefinit. Porta 3 anys, i assegura que no va tenir problema per trobar feina: “És un sector amb demanda”.
Habitatge: Ell i la seva parella s’han comprat una casa a La Maurina. “Sempre és difícil comprar però amb dos sous, esforç i estalviant molt, és possible fer-ho”.
Transport: El seu cotxe s’acaba de trencar i de moment no se’n pot comprar un altre. “Utilitzo el transport públic per moure’m en el meu dia a dia, inclús portant els nens amb mi, no és un problema”.
Oci: Econòmicament es pot permetre fer activitats en el temps lliure, però “és difícil fer plans amb un nadó a casa”.
Coraima Tirado, 29 anys
“Me’n penedeixo molt de no haver estudiat quan vaig poder”
Parella: “Tinc parella estable des de fa molts anys”. Tot i que li agradaria casar-se, “no podria fer una gran celebració perquè és molt car”.
Família: Els fills no entren en els seus plans a curt termini: “No els podria mantenir”. Assegura que per donar aquest pas necessitaria més estabilitat.
Treball: Va començar a treballar molt jove, “me’n penedeixo molt de no haver estudiat, passen els anys i continuo sense saber quina és la meva vocació”.
Habitatge: Viu amb la seva parella a una casa comprada per ell. “Paguem a mitges la hipoteca. Amb els meus ingressos no podria viure sola”.
Transport: Ha utilitzat molt el transport públic i considera que “les combinacions no són bones”. Ara prefereix anar caminant a la feina: “Trigo menys”.
Oci: Té una vida social molt activa: “A través de les xarxes socials trobo molts restaurants i concerts interessants”, afirma.
Bruno Segura, 26 anys
“Els contractes laborals al meu sector són molt precaris”
Parella: Ha sortit d’una relació estable fa poc. “En el futur m’agradaria casar-me si trobo a una persona que em faci feliç”.
Família: No es planteja tenir fills en el futur, “és massa complicat”. Considera que ”les meves mascotes avui dia són com uns fills per a mi”, diu rient.
Treball: És tècnic audiovisual, però actualment està a l’atur. “Els contractes són precaris, però no em tanco cap porta actualment”.
Habitatge: Resideix a un pis que pertany a la seva família. Paga un lloguer compartit amb 3 amics, “més o menys 400 euros cadascú”.
Transport: Té cotxe propi, però no descarta utilitzar el transport públic si ho requereix, “si he d’anar a Barcelona, el tren és la millor opció”.
Oci: “M’agraden molt els videojocs, són la meva activitat preferida”, una afició que no li suposa una gran despesa. També gaudeix molt sortir amb els amics.
Luisa Bello, 26 anys
“El 30% dels ingressos de la llar estan destinats al lloguer”
Parella: Té parella estable des de fa uns anys. Es planteja casar-se algun dia, però “és una idea a llarg termini”.
Família: “Mai he volgut tenir fills, ara no ho descartaria”. Afirma que de moment “seria impossible tenir un fill a casa amb els ingressos que tenim”.
Treball: Ha tingut moltes feines precàries durant la seva vida: “Ara per sort tinc un contracte indefinit, però m’ha costat molts anys”. En un futur li agradaria poder emprendre .
Habitatge: “El 30% dels ingressos de la llar estan destinats al lloguer”. Actualment, ella i la seva parella estan optant per comprar un habitatge, però “estalviar és difícil”.
Transport: No té el carnet, però no el necessita: “Amb el transport públic s’arriba a tot arreu”, perquè el barri on viu està molt ben connectat.
Oci: “Marxar de vacances és impossible”. L’estalvi és una prioritat per ella i la seva parella, que retallen les depeses en el seu temps lliure.
Anna Sánchez, 19 anys
“L’economia influeix molt en l’oci, hi ha coses que no es poden fer”
Parella: Té una relació estable des de fa 9 mesos. Tot i ser molt jove, “no descarto casar-me en el futur, però és una inversió econòmica molt gran”.
Família: “M’agradaria tenir fills algun dia, però soc conscient que serà a partir dels 30 anys”, perquè és una gran responsabilitat.
Treball: Es dedica a estudiar un doble grau de turisme i màrqueting: “Volia treballar a les tardes, però és impossible, la carrera requereix dedicació”.
Habitatge: Viu amb els seus pares i considera que independitzar-se queda lluny: “Ara no puc estalviar, les circumstàncies no acompanyen”.
Transport: Estudia a Barcelona, “la T-Jove em salva”. Creu que està bé la reducció de preu però “hauria de ser més econòmica encara, no tothom s’ho pot permetre”.
Oci: L’economia influeix a l’hora de fer plans: “m’encanten els museus i quedar amb les amigues, però hi ha activitats que no es poden fer”.
Silvia Quirós, 22 anys
“Sense la situació que es va donar, no estaria independitzada”
Parella: Està en una relació des de fa poc. “M’agradaria molt casar-me en el futur i fer una gran celebració amb tota la família”.
Família: Assegura que vol gaudir de la vida i viatjar tant com pugui durant els propers anys. “Cap als 29 anys sí que m’agradaria tenir fills”, explica.
Treball: Està en una feina estable i amb bones condicions, però considera que “no és el treball de la meva vida, m’agradaria progressar”.
Habitatge: És propietària d’un pis: “Les circumstàncies que es van donar van ser molt bones, sense elles seria difícil estar independitzada sola”. Amb l’ajuda de la família i els seus estalvis va aprofitar l’oportunitat.
Transport: Té un cotxe propi que utilitza en la seva vida diària, “no és una gran despesa perquè és un cotxe petit pel dia a dia”.
Oci: “M’agrada la bona vida”, diu rient. Aprofita el temps lliure tant com pot: “Viatjo i surto tot el que vull amb amics, no em privo de res”.
Nicolás Ugal, 19 anys
“Seria un somni que els nostres avis ens veiessin casar-nos”
Parella: Porta dos anys i mig amb la seva parella, “m’aporta molta felicitat”. Li agradaria casar-se jove: “Seria un somni que ho veiessin els nostres avis”.
Família: Ho té clar, “m’agradaria ser pare jove i tenir dos fills, però una cosa és la intenció i una altra la realitat”, diu. Considera que fins als 30 no serà possible.
Treball: Ara mateix està estudiant la carrera de dret. Aprofita per treballar en períodes no lectius, “amb això intento estalviar tot el que puc”.
Habitatge: De moment viu a la llar familiar: “Independitzar-me serà difícil, potser podria fer-ho amb el meu germà que està més estable econòmicament”.
Transport: No té cotxe propi, no se’l pot permetre. Això condiciona la seva rutina: “Trigo més d’una hora en arribar a la universitat, em talla el dia”.
Oci: “La part econòmica em condiciona bastant”, explica. L’esport i quedar amb els amics i la seva parella és la seva principal activitat.
