Blanca Roncero, professora de l’ESEIAAT de la UPC
Sovint hom veu a la indústria paperera el passat. Fins i tot n’hi ha que aposten per la seva desaparició, sobretot a causa de la revolució que ha suposat la irrupció digital. Res més lluny de la realitat.
Si bé és cert que el consum de certes qualitats i tipus de paper van a la baixa, la demanada global augmenta i la indústria viu un moment d’expansió. El 2030 es necessitaran 490 milions de tones per satisfer el mercat, sobretot, gràcies a l’“e-commerce”. De fet, tot i que no en som conscients, interactuem amb el paper moltes vegades al dia, des que ens aixequem fins que ens n’anem a dormir: a la feina, a les escoles i universitats, a casa, a la cafeteria, al restaurant, als supermercats, al transport, quan ens vestim, etc. I és que, contràriament al que es pensa, el món digital representa una oportunitat més que una amenaça per a aquest sector. Un clar exemple és el comerç electrònic, que ha propiciat el creixement del sector del “packaging” a Catalunya un 25%. De fet, la indústria paperera espanyola factura al voltant de 7.000 milions d’euros i suposa el 4,5% del PIB. Poca broma. Una indústria, per cert, altament automatitzada i en plena transformació que ara aborda el repte de transitar cap a la indústria 4.0.
Així doncs, la indústria paperera és plenament conscient que tant les necessitats del mercat com dels consumidors han evolucionat i que ha d’innovar per seguir sent competitiva. En realitat, fa molt de temps que innova per tal d’adaptar-se a les necessitats canviants de la societat. Més del 30% dels papers que avui fem servir responen a usos i funcions que fa 10 anys ni tan sols existien. També veu una gran oportunitat de mercat en la substitució dels productes procedents de recursos fòssils no renovables, és a dir, els plàstics.
La biomassa vegetal és la principal matèria primera de la indústria paperera, un recurs natural i renovable que es cultiva a plantacions gestionades sosteniblement mitjançant sistemes de certificació, tot contribuint al creixement de la massa forestal. De fet, la superfície forestal certificada a Espanya s’ha incrementat en un 39%. Per tant, aquesta indústria juga un paper clau en la bioeconomia del futur i la descarbonització, perquè és una indústria molt compromesa amb la millora dels processos i s’enfronta a diversos desafiaments, com ara la millora de l’eficiència energètica, la utilització de l’aigua i la valorització dels residus generats. Poca gent sap que entre el 90-95% de l’aigua que s’utilitza actualment per fabricar paper es torna completament depurada per a la seva reutilització. D’altra banda, els nous bioproductes que se n’obtenen són biodegradables i es poden reciclar massivament amb una taxa de reciclatge a Espanya de l’ordre del 80%, només per darrere d’Alemanya en el context europeu. El paper, aquest bioproducte, és el material que més es recicla. Per tant, la indústria paperera contribueix a fer front al canvi climàtic, a la descarbonització amb l’economia circular.
No en va, les empreses papereres estan potenciant els seus centres d’I+D+i per produir nous productes sostenibles que ajudin a millorar la qualitat de vida dels consumidors. Hi ha empreses que fins i tot han ampliat les seves instal·lacions per poder processar subproductes derivats i revaloritzar-los. La valorització per diferents vies dels residus generats durant la producció de paper ronda el 80%. És el que coneixem com a biorrefineria, un concepte del qual sentirem a parlar molt.
A més, el paperer és un sector que viu un relleu generacional i requereix incorporar perfils professionals de totes les disciplines de l’enginyeria i la tecnologia. En aquest sentit, a Catalunya i Espanya la indústria paperera compta amb l’únic centre universitari que forma específicament els enginyers i les enginyeres altament qualificats que necessita, i es troba a Terrassa. Es tracta de l’ESEIAAT, de la UPC, on s’imparteix el màster en Tecnologia Paperera i Gràfica amb un mètode pioner, gràcies al qual el pla d’estudis distribueix el temps entre la universitat i l’empresa, preveu beques salari que volten els 9.000 euros finançades per ASPAPEL (l’associació empresarial del sector), i en finalitzar els estudis es produeix la integració dels estudiants com a professionals en una de les seves empreses associades. Aquest sistema ha funcionat força bé. Si més no, suma professionals dins de l’augment de la plantilla tècnica que experimenta el sector a tota Europa i que frega l’11%.
El paper és un biomaterial fascinant, perquè és sostenible en si mateix, reciclable, renovable i reutilitzable, fabricat per un sector indústrial perseverant en el temps i a la vegada amb projecció de futur, perquè duu la innovació tecnològica al seu ADN. Així doncs, podem afirmar amb rotunditat que no només el paper no està a punt de desaparèixer, sinó que acompanyarà la humanitat i les societats sempre, perquè un món digitalitzat el necessita més que mai, perquè ajuda a mantenir les masses forestals, perquè ja està jugant un paper fonamental per afrontar l’objectiu d’aconseguir societats més sostenibles, evolucionar cap a una bioeconomia descarbonitzada i ser més respectuoses amb el medi ambient.
S’entén, doncs, perquè soc una apassionada del paper, un biomaterial des del seu naixement, probablement el primer biomaterial.
