Salvador Cardús i Ros
M’han cridat enormement l’atenció les dades que ha donat la Diputació de Barcelona per avalar l’ampliació del parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: per cada euro invertit se n’obtindran 22,5 de benefici.
Per evitar malentesos –estic acostumat que tothom llegeixi els articles de la manera que més li convé–, començaré dient que em sembla fantàstic que s’ampliï el parc. Als vallesans, tan urbanites com som, tan industrialitzats com estem, ens ha tocat la rifa de, alhora, tenir un magnífic parc natural al costat de casa i de la fàbrica. I, com he escrit en altres ocasions, fins i tot penso que l’apropiació del parc pels vallesans –en el sentit de conèixer-lo bé, els camins, els noms de lloc, les fonts, la fauna, la vegetació…–podria ser un bon camí i alhora un bon indicador del grau d’incorporació social i cultural dels nous vilatans a la comarca i, fins i tot, al país.
Ara bé: el lector segur que coincidirà amb mi que la xifra del benefici de l’ampliació, calculat pel Gabinet d’Estudis Econòmics SL en uns 26.553.922 € l’any, a partir d’una inversió també anual d’una mica més d’un milió d’euros, és sensacional. Poques vegades una inversió –si més no, de les que no es poden qualificar de criminals– deu haver produït rendibilitats tan altes. De manera que si s’amplia el parc i a més surt a compte, doble bona notícia.
El problema –sense problema, és clar, no hi hauria article– és quan sabem de quins beneficis ens parlen. D’entrada, tot i que m’imagino la dificultat de fer-ho, em sembla bé que es calculi el valor de les “funcions socioambientals” de l’ampliació del parc. Es tracta, segons publica el Diari, de la captació de l’aire (captació de CO2 i emmagatzematge de carboni a la vegetació), de la retenció de contaminants atmosfèrics, de la funció de la vegetació com a proveïdora d’aigua pels processos de filtració, retenció i emmagatzematge, amb efectes positius sobre la població en mitigar l’increment de la temperatura i el canvi climàtic. I, en l’àmbit social, també s’ha calculat el valor econòmic del paper del paisatge vinculat als usos recreatius, lúdics i culturals, que, literalment, “influeixen de manera decisiva en la salut i el benestar de la població”.
Ara bé: tot això ja no ho fan ara aquestes 5.852,90 hectàrees amb què s’ampliarà el parc? La nova qualificació d’aquests espais canvia gaire totes aquestes funcions socioambientals ja existents? Incorporades al parc, mitigaran encara més que no ho fan ara l’increment de temperatures o el canvi climàtic? No vull frivolitzar: és cert que si aquest espai ara queda protegit, el benefici immediat és que gràcies a les inversions que diu que hi farà la Diputació de Barcelona –no en conec el calendari i l’última ampliació és del 1998– se’n podrà evitar un ús inadequat, potser es minimitzarà el risc d’incendis, potser en millorarà l’ús recreatiu i lúdic… Però no els sembla que se’ls n’ha anat la mà a l’hora de voler justificar una inversió que, per les xifres que mou la Diputació, és més aviat modesta?
Acabo repetint que considero molt positiu que s’ampliï el parc en un 42%. També, que estic convençut dels grans beneficis que pot comportar protegir gairebé 6.000 hectàrees més d’espai natural. I, naturalment, que cal agrair a la Diputació de Barcelona la seva voluntat d’invertir-hi. Però potser caldria una mica més de prudència a l’hora de precisar la xifra dels beneficis, i ara sobretot agrairíem algun detall sobre el calendari d’execució.
