Treure’s el carnet de conduir no és una tasca fàcil. I no només pel procés en si, sinó per les complicacions que comporta. Actualment, més de 8.000 persones es troben en llista d’espera per examinar-se de la prova pràctica de cotxe a la zona de Prefectura de Trànsit de Sabadell, segons dades de la Federació d’Autoescoles de Catalunya (FAC). Una zona altament congestionada, ja que rep alumnes no només del mateix municipi, sinó d’altres com Terrassa, Sant Quirze i Castellar.
El motiu d’aquesta espera està clar: falten examinadors. Actualment, hi ha 131 examinadors a Catalunya, i en les properes setmanes se sumaran 23, tal com es va anunciar des del Ministeri de l’Interior. 14 d’ells exerciran a la província de Barcelona, 5 a Girona, 3 a Lleida i només 1 a Tarragona. Una situació que se celebra com un primer pas, però que no servirà per revertir la situació en la qual es troba el sector.
A altres municipis les dades no són millors: a Granollers n’hi ha 5.600 alumnes en espera, a Mataró 4.777, a Manresa 2.295 i a Vic 1.531. A Barcelona a hores d’ara hi ha 22.483 alumnes en la llista d’espera, i si posem la mirada a tota Catalunya, són més de 50.000. A tota Espanya la xifra augmenta fins a gairebé les 70.000 persones que esperen per pujar a examen, un volum d’alumnes que els examinadors no poden absorbir. I de moment, no hi ha esperança que pugui revertir la situació. Des de la Federació Catalana d’Autoescoles consideren que hi ha un “compromís insuficient” per part de la DGT per ampliar la xarxa d’examinadors. Es reclama, d’una banda, més estabilitat a les plantilles i també que es continuïn ampliant, sobretot davant les baixes, jubilacions i trasllats del personal, un buit que a hores d’ara no s’està solucionant.
Les autoescoles, al límit
Aquesta situació afecta directament el funcionament de les autoescoles: “Abans podíem assignar dates d’examen a tots els alumnes. Ara només podem anar a examen dos cops al mes i amb una capacitat d’alumnes limitada”, explica la treballadora de l’Autoescola Planeta, Cristina Sánchez. Cada alumne, de mitjana, ha d’esperar uns 2 o 3 mesos fins tenir l’oportunitat de poder examinar-se, i si suspèn, torna a repetir el procés. “Si ens permetessin pujar uns 5 o 6 alumnes en comptes de 2 o 3, podríem descongestionar una mica les llistes”, afegeix Sánchez.
Aquesta situació afecta directament a la gestió de les autoescoles: “Treballem en funció de les llistes d’espera, anem adjudicant les pràctiques de conduir segons les necessitats, però normalment l’alumne s’ha d’esperar unes quantes setmanes per poder començar a agafar el cotxe”, afirma la responsable de l’autoescola Vallparadís, Elisabet Vilar, on tenen una llista d’espera de 238 alumnes. El CEO de l’autoescola BrumBrum, José Manuel Borrego, on la llista d’espera frega les 300 persones explica que “nosaltres intentem que la formació sigui contínua. Si agafo un alumne avui, reparteixo les classes el màxim que puc per garantir que pugui agafar el cotxe mentre espera, perquè no perdi els coneixements que va adquirint”.
Els alumnes també pateixen: “Ens venen a preguntar per les llistes d’espera i costa que accedeixin a treure’s el carnet”, apunta Cristina Sánchez, de l’autoescola Planeta. Elisabet Vilar assegura que la situació no és fàcil: “Quan els alumnes veuen que han d’esperar tants mesos s’enfaden, i alguns marxen perquè no els podem portar a examen, però no podem fer res al respecte”. La responsable afegeix que “fer que un alumne s’esperi tants mesos afecta el seu rendiment, i més si després suspèn, perquè haurà de tornar a començar, i això els desmotiva”. José Manuel Borrego creu que “tot això té un cost sobre els alumnes, sobretot econòmic, perquè han de fer més pràctiques per no perdre l’hàbit de conduir”. El propietari de l’autoescola BrumBrum afegeix que “el nostre és un sector segrestat per la DGT. Si els alumnes paguen els costos, però no reben un servei que és públic, les coses no s’estan fent bé”.
Més examinadors
Totes les autoescoles estan d’acord en el fet que calen més examinadors. Des de BrumBrum consideren que “l’increment que s’ha anunciat és una misèria i no soluciona la situació. No hi ha més examinadors perquè la convocatòria es fa a nivell estatal, i a vegades es demana un trasllat de persones de fora de Catalunya, un fet que ens perjudica perquè costa que s’accepti la plaça”. Borrego to té clar “s’haurien de descentralitzar les competències i fer una promoció en l’àmbit català”. Això de fet, no és nou, fa anys que el Servei Català de Trànsit demana el trasllat d’aquestes competències a la Generalitat per gestionar aquest sector, encara sense èxit. Asseguren que el col·lapse dels exàmens pendents ve de lluny, des de fa uns 10 anys, que es va agreujar amb les vagues d’examinadors del 2015, i posteriorment amb la pandèmia.
Les autoescoles també pateixen pel seu futur. No poder pujar els alumnes a examen els provoca la pèrdua de clients i d’ingressos: “Ens posa en perill com a empresa, és terrible. És un sostre que ens limita i que no es pot aguantar. Anem sobrevivint com podem, abans era totalment diferent”, explica Borrego.
Més despesa econòmica pels alumnes
Aprovar l’examen de conduir mai havia comportat tanta pressió. Si bé abans aconseguir el carnet de conduir era un procés relativament ràpid, les llistes d’espera han canviat totalment el funcionament de les autoescoles, i també l’experiència dels alumnes.
La Blanca es va apuntar a l’autoescola a l’octubre: “Examinar-me del teòric va ser fàcil, poc més de quatre setmanes, però el pràctic és totalment diferent”. Va començar les pràctiques de cotxe al novembre i va pujar per primer cop al març, “però vaig suspendre”. Aquesta és una tònica comuna entre molts alumnes, que han de tornar a començar la seva llarga espera per tornar a presentar-se: “Els alumnes programats per pujar a examen tenen prioritat. Jo tornaré a tenir l’oportunitat al juny, si tot va bé”. Davant d’aquesta situació, i amb quatre mesos d’espera pel mig, només hi ha una opció: agafar més pràctiques de cotxe. La Blanca assegura haver-se gastat uns 2.000 euros en el seu carnet de conduir: “Primer agafes 20 pràctiques, però continues reservant dates perquè veus que encara falta molt per l’examen i no vols perdre l’hàbit de conduir, però segons com, és millor reservar-les per més endavant”.
L’experiència de l’Aina és similar. Tot i que el teòric li va costar una mica més, al novembre finalment va aprovar: “Tinc data per pujar a l’examen al juny. Des de l’autoescola em van explicar que s’havien jubilat molts examinadors i que la llista d’espera és molt llarga”. Porta 28 pràctiques fetes i 10 més reservades, “són molt cares, si sumes tot el procés, de moment el carnet m’ha costat uns 1.800 euros”. Afegeix que “és molt frustrant haver de pagar tant, però si no agafes pràctiques sents que perds el que ja saps”.
Per l’Aina a la despesa econòmica s’afegeix l’emocional: “Si al juny no aprovo, torno a la llista. Això genera molta pressió, i més pel primer cop que t’examines”. La Blanca encara es mostra motivada, “tinc ganes de tenir el carnet de conduir, però el procés és molt frustrant perquè no és senzill compaginar les pràctiques amb la teva vida diària”.