Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Per conèixer els orígens del Dia del Treballador, cal remuntar-se a final segle XIX, concretament a l’any 1886, quan van començar a haver-hi moviments sindicals als Estats Units.
Aleshores, els treballadors nord-americans patien jornades laborals de gairebé 16 hores diàries a les fàbriques. De fet, fins ara, l’única limitació que hi havia a alguns estats era la prohibició de no fer treballar una persona més de 18 hores seguides sense causa justificada. La multa per fer-ho només pujava a 25 dòlars. Davant d’aquesta situació, la Federació Americana del Treball, el sindicat amb més força en aquell moment, va decidir que a partir de l’1 de maig del 1886 la jornada laboral màxima seria de vuit hores i va amenaçar la patronal de celebrar una sèrie de vagues i protestes en cas que els empresaris no complissin la llei. Va ser un esdeveniment luctuós en el qual van morir molts treballadors, i també policies, a la ciutat de Chicago, davant d’unes protestes sol·licitant jornades de treball més curtes, i determina la commemoració d’aquest significatiu dia.
De fet, una de les coses que ara sorprèn és que el Dia del Treballador se celebri no treballant, la qual cosa així d’entrada sembla força curiós i un pèl contradictori.
De totes maneres, aquest article no va en la direcció de valorar com d’important va ser la lluita treballadora per assolir els drets laborals que ara gaudim, segur que en aquest sentit no tinc res a dir, molt a favor de la lluita.
La meva reflexió d’avui va més en la línia de poder aportar un enfocament de la necessitat que tenim com a persones actives de la nostra societat en tots i cadascun dels centres de treball en els quals treballem. Sé del que parlo. Quan vaig a fer formacions o xerrades a diferents empreses, trobo que els temes que més preocupen són l’absentisme laboral i la deficitària gestió del temps de treball i com tot plegat influeix en les ones de rendiment i la producció final. És cert que alguns empresaris voldrien que els seus assalariats no paressin mai de treballar, però la meva realitat és ben bé contrària en aquesta idea. Molts dels empresaris coneixen la vàlua dels seus empleats i també saben que si les condicions de treball són adients, els fluxos de rendiment tendiran a l’alça. Per tant, penso que necessitem un bon equilibri entre la consciència de l’amo per facilitar les jornades de treball que pertoquen, però també cal demanar una actitud proactiva dels treballadors per ser òptims i productius. De fet, cada vegada més, el treball per objectius és el que marca tendència entre aquelles empreses que volen que aquesta relació entre temps de treball, bones condicions i assoliment de resultats sigui mil·limètrica, efectiva i eficient.
El Dia del Treball ha de ser cada dia. Ha de ser una actitud a la feina, a la família, a la casa, amb els amics… sempre ens hem d’oferir des de la nostra potencialitat i no deixar-nos anar davant del que és quotidià. Mostrar interès per les coses que fem i ser curosos i diligents no és gens difícil, però si ens hi acostumen, es converteix en un comportament reiterat, automàtic.
Estic en contra dels moments de descàrrega i de descans? Ni de bon tros, només dic que quan toqui treballar ho fem, sigui quin sigui l’objectiu o el repte que tenim al davant.
D’això se’n diu donar sempre la millor versió d’un mateix.
