Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
Vivim en un món de presses i de nervis, un món que busca per damunt de tot l’ideal del benestar, encara que amb el mínim esforç. Un món en el qual sistemes polítics i interessos econòmics semblen haver-se posat d’acord per prometre’ns un món feliç sense esforç.
No acceptem un no per resposta i ho volem tot al moment, de tal manera que, si no pot ser així, experimentem de seguida l’angoixa i el neguit. Un viure que és un no parar i que en realitat més que viure és desviure’s. Però el pitjor és que estem acostumant a les generacions joves al mateix.
Però aquest estil de vida no és pas el de l’evangeli. Déu no té pressa, Jesús va estar trenta anys de la seva vida amagat, ocult, en una vida senzilla, en un poble petit perdut en la immensitat del gran imperi.
I la major part dels exemples que trobem en els evangelis, models que Jesús posava en la seva predicació són referències al món de l’agricultura en el que s’ha d’esperar, s’ha de deixar passar temps, s’ha d’exercitar molt la paciència. Aquest diumenge, per exemple, a l’evangeli de la Missa, tenim la comparació de Crist amb el cep i nosaltres, les sarments; però són moltes més les que hi podem trobar.
El proper dimecres celebrarem la festa de Sant Josep Obrer, instituïda pel Papa Pius XII l’any 1955 per tal que, sota el seu patrocini, tot el treball humà estigui ordenat a Déu i al Regne. Això em porta a pensar en el món de la pagesia que ha fet sentir la seva veu a les carreteres i ciutats demanant solucions per a la seva difícil situació. Hem d’estar a prop d’ells i no podem oblidar la lliçó, d’esforç, de paciència i de treball que ens donen.
I aquest exemple és també imatge de Déu, Ell que no té presses, que té molta paciència amb la seva creació, i amb nosaltres, perquè la paciència és una qualitat divina i nosaltres l’hem d’aprendre i practicar també. El Senyor també té paciència certament amb nosaltres, tinguem-la també amb nosaltres mateixos i amb els germans. Les coses importants requereixen paciència, perseverança, anar “a poc a poc i amb bona lletra”.
Les presses, la recerca del màxim rendiment, sovint, ens fan desconnectar de realitats molt més importants com: la nostra relació amb Déu, la importància de les persones o la nostra relació amb la natura; com ens ha recordat el Papa Francesc.
Ens cal recuperar aquesta mirada contemplativa del pagès, que un cop acabada la feina, es queda admirant la terra, gaudint de la creació i del fruit del seu treball, responent a la crida primera de Déu: “Ompliu la terra i domineu-la”.
Que Sant Josep ens sigui protector en els nostres treballs, que els qui busquen feina, en pugui trobar, i que a través de l’entrega a la feina ben feta ens ajudi a construir un món més just, que pugui fer present el Regne de Déu, on tota llavor de treball pugui donar fruit.
