Aquest diumenge, 28 d’abril, fa 25 anys que va néixer Kern Pharma, després que el Grup Indukern comprés la planta del Grupo Roche a Terrassa. El seu pare explica que després de firmar, vostè li va dir “això ho portaré jo”. Recorda el primer dia que va trepitjar les instal·lacions? Va veure-hi potencial? No recordo que fos exactament així tot i que potser sí que li vaig dir que m’agradaria portar-ho. Va ser una mica agosarat amb 31 anys que tenia jo i 104 persones que vam incorporar de Roche. Al grup hi havia dos altres negocis que portaven molts anys i era més difícil fer-hi impacte o tenir la sensació que podies aportar el toc personal. Aquí s’obrien portes. Les primeres vegades que vaig venir, em perdia. Era immens i feia la sensació d’oportunitat.
Va ser la introducció del grup en el món de la salut humana, oi? Sí i no. Nosaltres ja veníem el que eren les matèries primeres o els principis actius a altres laboratoris. Precisament per això, per conèixer bé els principis actius, ens vam adonar que hi havia una oportunitat en el venciment de patents i la creació del mercat de genèrics. A més, teníem el coneixement industrial de Calier. Es donaven tots els ingredients per intentar-ho. Heretàvem un equip professional molt potent, molt ben format i així vam començar. Al principi només fabricant per Roche i intentant crear el nostre propi portafolis de productes en un cert temps. Els primers productes amb marca Kern, diguem-ne, els vam llançar l’octubre del 2000.
Com ha passat Kern Pharma de ser una empresa més del grup a ser-ne la principal? Són diverses circumstàncies. Per una banda, aquests 25 anys Kern Pharma ha tingut la sort de créixer, pràcticament, 24 dels 25 anys, és a dir, ha tingut un creixement continuat i sostingut. Per altra banda, hi ha el fet que el grup va decidir desinvertir una de les tres empreses i concentrar els esforços en les àrees purament de salut i on, a més, hi havia desenvolupament i producció de productes propis, no tant distribució de matèries primeres a tercers. Ja ho era durant uns certs anys a nivell de resultats, no tant de facturació, però ara, amb Calier i Kern Pharma, la més gran és la segona.
L’aposta, en aquell moment, pels genèrics, un mercat que començava, va ser clau? La primera llei de medicaments genèrics el Ministeri la va fer l’any 97. Algunes empreses ja havien començat quan vam arribar nosaltres, però encara era un bon moment. El fet de tenir molt bones relacions amb molta gent de la indústria, perquè ja ens coneixien pel tema de les matèries primeres, ens va obrir camí i ens va facilitar aconseguir fer un portafolis més ràpidament. Que Indukern es dediqués justament a això ens permetria accedir a fons de matèria primera més ràpidament o més fàcilment que alguns nostres competidors. Ens va semblar una forma idònia d’entrar. També teníem clar que l’R+D era molt cara. De fet, nosaltres fem moltíssima D, molt desenvolupament de producte, però no tanta R. És el que estem fent ara en OTC o autocura, a vegades amb formes farmacèutiques noves de principis actius coneguts, a vegades amb tecnologies noves.
Raúl Díaz-Varela, durant l’entrevista a les instal·lacions de la companyia / Nebridi Aróztegui
Avui tenen diverses línies de productes. Quina és la més rellevant? Seguim sent principalment una companyia de genèrics. El 51% de les nostres vendes són genèrics. El 21% ja són biosimilars, que és una línia que treballem amb una empresa coreana. La tercera línia és l’OTC, i després tenim la línia d’ètics i la fabricació a tercers.
Quants productes comercialitzen? Quantes unitats surten cada any de la planta a Terrassa? Tenim unes 1.800 referències, que és una barbaritat. D’aquestes, una mica més de 800 es comercialitzen a Espanya; unes 230 a Portugal, unes 20 als Estats Units i la resta es fan amb clients internacionals que no són ni a Portugal ni als Estats Units, que són on tenim filials. La planta fabrica entre 90 i 100 milions d’unitats cada any.
El 2023 ha estat un bon any? Encara no tenim els resultats auditats, però haurem facturat més de 300 milions d’euros. Va ser un any de bon creixement i de recuperació després de certes complexitats derivades de la covid, les guerres i problemes de subministrament o la inflació, que té un impacte en una empresa en què més del 70% està a un preu regulat. Vam créixer a doble dígit. Més o menys, un 75% és nacional i un 25% és exportació, tot i que l’últim any vam créixer sobretot en exportació.
Cap on va Kern Pharma? Seguirem apostant pels genèrics, on segueix havent-hi oportunitats, productes nous com tot el tema d’antidiabètics, anticoagulants o el tema de pèrdua de pes cada vegada estan creixent més i seran apostes que anirem fent, i després, amb la part d’autoconsum o autocura volem seguir donant opcions als pacients en una societat que cada vegada es preocupa més pel seu benestar i, per tant, aquesta àrea serà sent una àrea de creixement els pròxims anys, igual que l’àrea esportiva.
En aquests 25 anys han fet diverses ampliacions de les instal·lacions. En quin punt estan ara? Hem anat agafant l’espai disponible dintre d’aquesta peça de terreny que sorprenentment Roche va comprar amb molta visió l’any 73. Encara ens queda algun espai per créixer, no moltíssim, i després podem reorganitzar espais dintre de les àrees que ja tenim. No enganyaré ningú si dic que vam caure aquí per accident, però evidentment portem ja 25 anys i hem fet molta feina aquí. Ens agradarien algunes millores en els polígons, però no ens podem queixar de la relació institucional que hem tingut amb els diferents responsables de Terrassa. Per tant, l’aposta per Terrassa és inamovible, entre altres coses, perquè seria impossible moure tot el que hi ha aquí. Estem 100% agafats a Terrassa, però també haig de dir que ens agrada. Terrassa està molt ben situada i ens permet estar connectats amb el món des d’aquí. És una aposta segura i seguirem creixent dins de Terrassa.
