El projecte per ampliar el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac serà rendible. L’informe de Viabilitat econòmica i financera de l’ampliació del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac redactat pel Gabinet Estudis Econòmics S.L., per encàrrec de la Diputació de Barcelona, conclou que sumar 5.852,90 hectàrees al parc, que creixeria un 42,7%, comportarà més guanys que despeses.
L’estudi, un informe que analitza la viabilitat del projecte des del punt de vista econòmic i socioambiental, aporta una dada contundent. Els beneficis associats a la conservació de l’espai són molt superiors als costos previstos de l’ampliació: per cada euro invertit, hi haurà 22 euros de benefici.
Pel que fa als costos, fer créixer l’espai protegit comportarà una despesa anual aproximada de 1.178.98 euros, és a dir una despesa mitjana per hectàrea de 201,30 euros. Aquest és el supòsit més alt de la forquilla del cost avaluada per l’estudi. L’estimació a la baixa situa la despesa en 1.061.504 euros.
Un dels trams de l’ampliació, que afectarà a l’Anella Verda de Terrassa / Alberto Tallón
I a què respondria aquest major cost? Doncs l’informe de viabilitat ha analitzat les partides de despesa i actuacions associades a la gestió del parc que s’aplicarien al nou tram, i que inclou actuacions per a la conservació i millora d’hàbitats i recursos naturals, el manteniment de camins i instal·lacions, la senyalització, els plans de vigilància i prevenció d’incendis, les polítiques de foment forestal i foment agrícolao l’ampliació de programes d’activitats, com el Viu el Parc, el parc a Taula o el servei de Bus parc, entre d’altres.
Pel que fa als beneficis, l’estudi estima el valor anual- que s’ha monetitzat-, de les funcions socioambientals de l’espai natural. Avalua en 26,553922 euros el benestar que l’ampliació aportarà a la població. Amb relació a la superfície nova protegida, representa un valor mitjà de 4.537 euros per hectàrea.
En aquest paràmetre s’ha tingut en compte el valor dels serveis ecosistèmics, com la qualitat de l’aire (captació de CO2 i emmagatzematge de carboni de la vegetació), la retenció de contaminants atmosfèrics per part de la vegetació i la seva funció com a proveïdors d’aigua, pels processos de filtració, retenció i emmagatzematge. Aquest és un factor que té un efecte en la població per la seva influència, apunta l’estudi, en mitigar l’increment de temperatures i el canvi climàtic.
L’ampliació representa un increment dels valors ecosistèmics del 35,8% respecte a tot el parc. En l’àmbit estrictament social, s’han pres en consideració valors com l’ús del paisatge vinculat a les activitats de la població (ús recreatiu, lúdic i cultural), que “influeixen de manera decisiva en la salut i el benestar de la població”.
Protegida, no gestionada
Joana Barber, cap del Servei de Gestió de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, explica que des de la institució provincial “hem intentat valorar tot el que l’ampliació aportaria”, i recorda la importància d’incorporar al parc “una zona que no està subjecta a gestió. El parc natural és previ a la Llei d’Espais Naturals i amb el temps s’han anat superposant figures. Ara és important donar la dimensió que correspon al parc, un tema en què fa anys que estem treballant”.
Barber explica que l’ampliació “comportarà gestió d’espais que ara estan protegits, però no gestionats, com senyalització de camins, intervenció d’agents en cas de conflicte”. Pel que fa a les activitats preexistents a la zona ampliada, la cap del Servei de Gestió de Parcs Naturals afirma que no han de córrer perill.”Al parc actual -diu- ja hi ha restaurants, activitats agrícoles, ramaderes i forestals”.
El parc natural arribarà a tocar de la trama urbana
En el cas de Terrassa, el parc natural de Sant Llorenç i l’Obac incorporarà les planes agrícoles del nord de la ciutat, des de la Font de l’Espardenyera (en terme de Matadepera), per l’est, fins al terme de Vacarisses, per l’oest. A la pràctica, la proposta contempla incorporar a la zona protegida i gestionada per la Diputació més de 1.300 hectàrees situades al nord de la ciutat, de tal manera que el parc natural baixarà fins a pràcticament a tocar de la trama urbana, al Pla del Bon Aire.
En el terme de Terrassa el desplaçament dels límits del parc natural incorporarà espais agrícoles i boscos formats per alzines i pinedes mediterrànies. El tram suposa un 30% del sòl no urbanitzable de la ciutat, que passarà a ser parc natural i gestionat per la Diputació.
Terrassa passarà de tenir 700 hectàrees en l’interior del parc natural, a sumar un total de 2.000 hectàrees, moltes més de les 1.300 previstes per Pla d’Ordenació Municipal de 2003.
El dibuix del parc ampliat deixa fora les reserves de terreny per donar continuïtat a la B-40 des de Terrassa a Sabadell com a ronda Nord. També exclou del perímetre la pastilla del Pla del Bon Aire Residencial on s’edificarà el nou hipermercat Esclat a la carretera de Matadepera.
Fonts de la Diputació informen que en aquest moment s’està tancant el perímetre definitiu del projecte del parc natural ampliat, després de consensuar amb tots els municipis la situació a cada territori. Ara les converses se centren a Pont de Vilomara, concretament als terrenys afectats per l’incendi de 2022.
La darrera proposta d’ampliació incorporava per primera vegada el terme de Viladecavalls al parc natural, concretament la zona de Can Corbera, i l’ampliació del perímetre per l’oest.
Aquest avenç ha permès connectar el parc natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac amb el parc natural de Montserrat -gestionat per la Generalitat-, aquest en terme de Vacarisses. Es tracta d’un pas important, donat que permetrà connectar dos espais de gran valor ecològic, formant un continu de paisatge, fauna i hàbitats protegits i gestionats.
La proposta en 5 tips
Els límits del projecte d’ampliació
El parc natural proposa una ampliació que afecta als termes de Terrassa, Matadepera, Vacarisses, Viladecavalls, Castellbell i el Vilar, Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars i Sant Vicenç de Castellet. En total, s’afegiran 5.852 hectàrees addicionals a les 13.693,78 actualment protegides, la qual cosa suposa un augment del 42,7%..
Amb el vistiplau dels plens municipals a la iniciativa
La complicitat dels ajuntaments és clau per al projecte. Entre 2020 i 2021 els plens dels municipis van aprovar la iniciativa i van adreçar els respectius acords a la Diputació de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya.
Generalitat i Diputació, de la mà en aquest projecte
El departament d’Acció Climàtica i la Diputació de Barcelona han renovat el conveni per a la validació dels estudis previs a la redacció del Decret d’ampliació del parc, un document que haurà d’aprovar el Govern de la Generalitat els anys vinents.
L’objectiu del projecte d’ampliació
Permetria incrementar la protecció dels nus espais inclosos en el parc i beneficiar-se dels programes de vigilància, gestió, prevenció d’incendis i senyalització que la Diputació de Barcelona, com a òrgan gestió dels parcs, desenvolupa a la seva xarxa d’espais naturals protegits.
El calendari de la tramitació de la iniciativa
El projecte es troba en la fase d’estudis previs, després que els ajuntaments hagin manifestat de manera expressa el seu suport. És el pas previ a la redacció del Decret d’ampliació. Des de la Diputació estimen que el procés que ha de culminar amb l’aprovació dels nous límits del parc estaria enllestit en uns tres anys.
