Estadi Olímpic (1973-2024)
L’Estadi Olímpic ja ha sortit en diverses oportunitats a aquest article, si bé, quan es va fer la fotografia més antiga, que és de 1973, any de l’Oscar al millor film de parla no anglesa a “El discreto encanto de la burguesía”, pel·lícula del director Luis Buñuel, no tenia aquesta denominació ni de bon tros. Llavors es coneixia aquest recinte esportiu com “el camp del Terrassa”. Ni més, ni menys.
Fotos: Miquel Mundet/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
En la instantània del passat, més que un camp de futbol semblava un camp de conreu, amb tot aixecat, sense un bri de gespa i amb les graderies d’algunes zones de pedra, com eren llavors i no com es veu a la foto d’ara, amb els seus seients nets i lluents, de color vermell la majoria, com els del club.
La fotografia actual és de fa unes setmanes i es va fer el dia del partit del Terrassa FC contra l’Europa, que va acabar amb un 4 a 1 pels locals. Va ser un dels millors encontres de l’equip egarenc aquesta temporada. A la imatge de fa més temps, tot i que era a mitjan mes de maig, no hi podia haver partit ni res que se li assemblés.
El seu embolcall
Aquest camp ha canviat molt el seu embolcall, però la seva essència és la de sempre. Un recinte per a esdeveniments esportius, que també ha acollit tornejos molt rellevants de hockey i de la seva categoria femenina. Es pot fer esport a molts llocs i, a vegades, encara que pugui sonar estrany, moltes disciplines tenen coses més en comú de què podem pensar, a priori. N’hi ha algunes, però, que només es poden dur a terme a llocs molt concrets.
