“És nit freda per ser abril, no s’està enlloc com a casa”. La cançó de Manel podria ser el presagi d’un Sant Jordi fluix, ja que l’amenaça de pluja feia témer que la gent es quedés a resguard.
Però tan sols ha caigut un petit plugim el migdia. Han estat quatre gotes, però suficients per posar nerviosos els llibreters. “Si comença a ploure, t’he de deixar”, li deia a la seva amiga una neguitosa Alzira Padín, llibretera de Synusia, mentre conversaven davant la parada de la Plaça Vella.
De fet, algunes parades han arribat a treure els plàstics per protegir les solapes dels llibres de l’aigua (si no, es poden podrir). Però ha estat l’excepció en un Sant Jordi que ha esquivat l’amenaça de pluja i que ha arrossegat una assistència massiva als carrers del centre de Terrassa (així com els barris on també hi havia parades específiques, com la rambla de Francesc Macià).