Ramon Talamàs, president de la Cambra de Comerç de Terrassa
Fa uns dies i amb la presència del conseller de Drets Socials, Hble. Sr. Carles Campuzano vàrem celebrar una conferència sobre “Immigració i Mercat de Treball. Repte i Solució”, una temàtica de forta actualitat i interès empresarial.
L’Honorable Sr. Miquel Sàmper i l’enginyer i articulista Sr. Xavier Roig varen fer destacades aportacions, però avui em vull referir a la intervenció del sociòleg Oriol Homs, qui gràficament va assenyalar que només el 22,3% de la població catalana entre 25 i 64 anys té formació professional (FP), molt per sota del 46,4% de la mitjana europea i, en canvi, superem en molt a Europa en els extrems de formació universitària i formació bàsica o nul·la.
També per l’estudi d’inserció laboral elaborat pel Consell de Cambres, referit als estudiants que van acabar l’FP l’any 2022, sabem que la seva taxa d’atur és menys de la meitat del 22,4% que en global tenien els joves de 16 a 24 anys, dada que demostra la importància, també per al teixit empresarial, de l’FP tal com també va assenyalar el Sr. Homs, qui a la vegada va alertar de la necessitat de perfeccionar-la per evitar un fort abandonament existent en aquests estudis, tal com va argumentar amb xifres absolutes.
Ho comento per referir-me a la urgent necessitat d’activar-nos per continuar potenciant l’FP i lligar-ho amb les necessitats empresarials i amb una correcta orientació dels estudiants, objectiu que necessita coordinar tots els ressorts que tenim a l’abast. Un d’ells és el Consell de la Formació Professional de Terrassa, que el seu actual funcionament, liderat per l’Ajuntament i del qual formem part instituts, empreses i entitats, no és el repte que enfrontem.
Entre altres aspectes de l’activitat econòmica, just elegit l’actual consistori i a tàcita sol·licitud de la primera autoritat municipal, i conjuntament amb la patronal Cecot, des de la Cambra li vàrem fer arribar un document sobre les necessitats de l’FP. En concret, el document demanava reestructurar el Consell Local de l’FP per respondre millor a les necessitats del teixit empresarial i dels estudiants, establint la necessitat d’una governança àgil i concreció dels seus pressupostos, que són necessaris per impulsar-ne l’activitat.
Des de llavors, en diverses reunions hem demanat abordar aquesta governança i per procurar agilitzar-ho, a la reunió de la Permanent del passat 14 de març vàrem proposar i es va acordar que, analitzant la realitat paralitzant dels darrers anys, s’elaborés per la direcció una proposta per fer-la circular a tots els membres, recollir les seves valoracions i estructurar un esquema final, sistemàtica que explícitament vàrem contraposar a la idea inicial d’un munt de reunions que abocava a una resolució final no abans de final d’any.
La proposta ja rebuda manté un plenari de trenta-sis membres mínims, ja que s’hi poden afegir altres entitats i empreses que ho desitgin, una presidència i tres vicepresidències, una permanent de vint-i-cinc membres, un grup estable de deu membres, la secretaria i comissions de treball. Respecte a la normativa del 2005, la proposta bàsicament incrementa a tres les vicepresidències i varia les cadències de les diferents reunions i en cap de les seves catorze planes (font 10) fa menció a la necessitat d’aprovar un pressupost, terme que ni apareix.
Vull ser conscient de la complexitat de la gestió dels afers públics, però aquest exemple, concret, tangible i comentat, entenc que demostra la urgent necessitat de revisar i optimitzar la gestió, en aquest cas municipal. Crec que tot i seguint la legislació vigent, les praxis poden ser molt més eficients en benefici dels ciutadans i a la vegada possibilitar la necessitat, com deia Salvador Cardús en un article recent, de retre comptes de les propostes d’activitat política.