Companyia Pilobolus
Dance Theatre
20-04-2024. LaFACT
Directors: Renée Jaworski i Matt Kent. Espectacle: “re-Creation”. Coreografies: “Noctuary”, “Walklyndon”, Gnomen”, “On the nature things” i “Branches”.
Més de cinquanta anys ballant sobre els escenaris és, sens dubte, una garantia. La prestigiosa companyia americana Pilobolus Dance Theater va actuar dissabte a l’auditori de LaFACT i va rebre les ovacions del públic. Va tornar al mateix espai després de quatre dècades i va constatar que el seu treball coreogràfic i interpretatiu continua sent tan singular i atractiu com el dia que els varen descobrir.
Que té aquesta formació que la fa gairebé única? Doncs té, per sobre de tot, un aspecte molt important que és l’expressió del cos humà fins al límit. Els ballarins de Pilobolus estan dotats d’un cos atlètic que és capaç de fer les piruetes més increïbles com, per exemple, fer que un cos floti a l’aire sostingut només per dues mans o dos peus o ballar tres persones sobre un pedestal on, aparentment, només hi hauria lloc per a una.
Amb Pilobolus tot o quasi tot és possible. La companyia, que va recalar a Terrassa dins de la seva gira nacional del seu espectacle “re-Creation”, va oferir cinc coreografies que van entusiasmar pel seu esperit innovador (aquest és el seu ADN) i per la seva interpretació. Del conjunt, “Gnomen”, que parla de l’amistat, “On the nature things”, sobre el desig, i “Branches”, una celebració de la vida, varen ser les més aplaudides. Però també “Noctuary”, que fa referència a un somni, i “Walklyndon”, una juguesca divertida, van comunicar sensacions molt agradables.
No hi ha dubte que Pilobolus, que des dels seus inicis porta l’etiqueta de “rebel”, continua revolucionant el món de la dansa contemporània. Les seves coreografies són una oda clàssica, una poesia lírica del cos humà. En els seus espectacles, els ballarins són els veritables protagonistes. Són dúctils, dòcils, flexibles, mal·leables… Els seus cossos ballen en solitari i s’entrellacen a mercè d’unes contorsions que semblen impossibles. El resultat són unes composicions belles, sorprenents, sobrenaturals, de gran impacte emocional i estètic.
En les seves obres s’aprecia, a més, que els moviments, l’expressió, el ball, tenen vasos comunicants. El ballarí és el protagonista, però sempre expressa amb relació al seu entorn i això fa que el seu estat d’ànim canviï. És un ballarí de present lligat a cultures diverses. Pilobolus pica l’ullet a les cultures grecoromanes a “On the nature things” i a les més ancestrals a “Branches”. I també a la natura i al pas del temps a “Noctuary”.
No és en va. La companyia va ser creada per tres nois formats en l’humanisme i en l’esport físic, dues vies de coneixement que s’alimenten i es complementen. Foren Moses Pendleton, un entusiasta de la literatura anglesa i esquiador de fons; Jonathan Wolken, estudiós de la filosofia i esgrimista i Steve Johnson, estudiant de premedicina i saltador de perxa. Mig segle després, Pilobolus, que traduït del grec vol dir “llançador de barrets”, continua pujant als pòdiums dels premis, reclamats per grans esdeveniments (la gala dels Oscars i la celebració de Jocs Olímpics) i provocant l’admiració de propis i estranys.
