Marc Basté Alujas, editor del Diari de Terrassa
Julián Sanz va ser un editor modèlic que va deixar una gran empremta en totes les facetes d’aquesta professió apassionant. Va ser un patró respectat i estimat pels treballadors de les seves empreses, un editor rigorós i influent, un empresari ambiciós, i un amant de Terrassa.
El Diari de Terrassa va ser el seu projecte vital, indissolublement unit a la seva passió per la ciutat, i va ser capaç de col·locar el periodisme local i la capçalera al centre de la conversa. Tot passava pel Diari i el Diari estava al darrere de tot. Sense ambicions personalistes i amb una vocació d’influència positiva, Julián Sanz va saber construir i mantenir durant dècades una rellevància periodística i institucional només a l’abast dels grans diaris locals i dels grans editors.
Només vaig tenir l’oportunitat de conèixer el Julián Sanz en una visita al Diari, mesos abans de comprar-lo. Tot i que ja no hi treballava, ell encara hi anava cada dia per no perdre-hi el contacte. Va ser una conversa curta, sota la mirada atenta del seu fill Raül i de la Núria Hernández, però en va tenir prou per demostrar-me la seva passió parlant (gens gratuïtament) d’experiències passades del Diari, amb la mirada brillant i la memòria precisa. No era difícil entendre el que més tard tothom m’ha explicat: que, a més d’un gran editor local, el Julián ha estat una gran persona i ha deixat una empremta profunda i encara no prou reconeguda a la ciutat de Terrassa.
Quan vaig succeir el Julián Sanz com a editor del Diari de Terrassa, simplement vaig passar a ser el Marc: al Diari de Terrassa el Senyor Sanz mantenia el respecte i l’admiració de tothom. És un honor poder donar continuïtat al Diari, i treballaré per donar-li al seu fundador el reconeixement que es mereix.
Descansi en pau.
