Comissió 8 de març
Des de la Comissió 8 de març volem fer palesa la nostra disconformitat i manifestar la nostra oposició a l’escrit del Sr. Salvador Cardús i Ros, publicat al Diari de Terrassa el passat dia 20 d’abril.
Sr. Cardús, primer de tot, des de la Comissió 8 de març volem convidar-lo a totes les formacions que es realitzen al llarg de l’any a la ciutat, en què, afortunadament, participen múltiples professionals de tots els àmbits i ciutats que treballen per erradicar la violència i per acompanyar les dones que es troben en aquestes situacions. Perquè només a través de la formació i el coneixement es pot prendre consciència de la realitat i gravetat d’aquesta problemàtica sense emetre judicis de valor i amb una actitud de reconeixement d’aquesta xacra social que no ens permet avançar cap a la igualtat entre dones i homes.
És una realitat que les dones encara patim violència només pel fet de ser dones. Les víctimes de violència masclista arreu del món es compten per milers cada any, però tot i la contundència d’aquestes xifres, estan prenent força alguns discursos negacionistes, com que “la violència no té gènere”.
Un discurs perillós, que minimitza, banalitza i inclús pot arribar a culpabilitzar les dones que pateixen aquesta violència i que significa un pas enrere en la lluita contra aquesta xacra social.
Existeix violència perquè existeix desigualtat i aquesta desigualtat que patim les dones és conseqüència de la societat patriarcal i masclista en què vivim. La violència patriarcal i el masclisme són un fet, no una mera suposició, i evidentment tenen gènere. Les dades ho posen de manifest: les dones pateixen desigualtats en tots els àmbits i moltes d’elles manifesten haver patit alguna situació de violència al llarg de la seva vida.
No existeix un patró ideològic dominant social, ni una generalització d’uns fets que poden ser interpretats en funció d’ideologies o de discursos polítics.
Existeix una realitat que és la violència i les desigualtats que pateixen les dones. Hi ha múltiples formes de violències: psicològica, física, sexual, vicària… que es poden exercir en diversos àmbits, com el familiar, el social, el laboral… però totes elles tenen un mateix fil conductor: són les dones les que pateixen. Per molt que alguns discursos negacionistes i d’extrema dreta diguin el contrari en un intent de disfressar la realitat i edulcorar aquesta societat patriarcal i masclista existent.
Això no vol dir que tots els homes exerceixin violència, però sí que la societat empara i justifica actes de violència contínuament, desprestigiant les dones, les seves paraules i les seves actituds, responsabilitzar-les inclús dels mateixos actes dels agressors. Arguments que, a més de ser falsos, són molt perillosos perquè creen confusió sobre l’abast del problema, perquè normalitzen la violència i legitimen els agressors. I el que és pitjor, perquè quan aquest relat arriba a la gestió pública, impulsa la retallada de serveis i recursos per combatre-la i posa en risc la vida de milers de dones i infants. Com a prova, el que es practica en comunitats governades per l’extrema dreta.
Les entitats que formem part de la Comissió del 8 de març som entitats de dones feministes de Terrassa, i des de l’activisme fa anys que treballem amb l’objectiu d’aconseguir la igualtat de gènere a través de la sensibilització, la prevenció i la denúncia de les violències i les desigualtats en el territori.
Potser, només potser, el fet que a Terrassa hi hagi més denúncies que anys anteriors és a resulta de la informació que s’ofereix a les dones i dels recursos d’atenció i informació que tenen al seu abast.
Potser, i només potser, les dones de la nostra ciutat ja saben que les violències són violències, independentment de la seva edat, origen, classe, orientació sexual…
Potser, només potser, les dones denuncien perquè no volen continuar sent víctimes i potser, només potser, això és el que espanta algunes persones i no agrada a altres.
Ens fem nostre el lema de Celia Amorós Puente, filòsofa, escriptora i teòrica del feminisme que diu “Dame Igualdad que ya me encargo yo de poner la diferencia”, o els de Miguel Lorente Acosta, reconegut expert en violència masclista Miguel Lorente Acosta, que afirma que “el masclisme és cultura, i no conducta. Cal erradicar-lo a través del canvi individual, perquè així es pugui produir un canvi social i que aquest porti a un canvi cultural, una transformació cultural feminista, comunitària”.
