En record del fundador del Diari de Terrassa

Comparteix

Tuiteja

Share

Email

Quan un humil diari local estatunidenc va guanyar un prestigiós premi, va sentir com una revelació de reafirmació de les seves conviccions: el seu repte no sols era possible, sinó necessari. I va fer còpies d’un escrit sobre el rotatiu premiat i les va repartir entre la redacció. Julián Sanz Soria, fundador de Diari de Terrassa, castellà auster, terrassenc i terrassenquista convençut, va morir aquest diumenge passat als 90 anys.

Avi de tres nets, pare de tres fills, moltes persones del seu entorn refereixen que va dedicar bona part de la seva biografia a un quart plançó, aquell mitjà de comunicació que va néixer un 23 d’abril (precisament un 23 d’abril) de fa 47 anys, Diari de Terrassa. Perquè Sanz, aquell nen nascut a Calatañazor (Sòria), arribat a Terrassa als 15 anys, era empleat de banca i va deixar l’estabilitat que li augurava el seu lloc de treball per embardissar-se, primer, en el butlletí Tarrasa Información i després, per aixecar aquest mitjà, el Diari de Terrassa, amb l’ajuda del seu amic Emilio Romero i el suport de Castro Vilacañas. Havia estat el primer visitador de banca en les empreses de Terrassa, circumstància que li va permetre conèixer de primera mà el món empresarial egarenc, en el qual no trigaria a fer-se un buit com a empresari i editor.

Va voler influir, i va influir; va voler conservar un mitjà independent, aliè a subvencions, i ho va fer; va forjar-se el respecte des d’uns principis d’arrels profundes, per crear i consolidar un mitjà de proximitat, plural, que en els seus començaments degué surar en les aigües turbulentes de la Transició; un mitjà obert, rigorós, que, en paraules seves, retratés la realitat “sempre amb estricta subjecció als fets”.

Discret, seriós

“Si perds la fe ja pots plegar”, va dir quan el Diari de Terrassa va celebrar els seus 40 anys. Estava emocionat quan va parlar davant l’auditori en l’acte públic de celebració, just després del visionat d’un vídeo commemoratiu. Era de natural discret, seriós tot i que de fina ironia, però aquell dia del 2017 estava en la seva salsa, satisfet però no autocomplaent.

Jordi Ballart, alcalde de Terrassa: “Ens deixa infinites lliçons, plenes de generositat, de terrassenquisme i de periodisme”

L’empresa havia aguantat, com va poder, l’embat terrible de la crisi del maó, que s’havia endut per davant el magne projecte de la seu del Diari de Terrassa que havia erigit, amb disseny de Jan Baca, com a aposta de futur per al diari i per a la ciutat, perquè sempre tenia a Terrassa en el pensament i l’acció. L’alcalde, Jordi Ballart, ho va subratllar diumenge: “Julián Sanz ens deixa infinites lliçons, plenes de generositat, de terrassenquisme i de periodisme. També ens deixa, com a llegat, una modèstia sincera, la d’aquelles persones compromeses a fer ciutat sense demanar res a canvi, la dels terrassencs i terrassenques que tiren endavant el seu projecte, amb un esperit emprenedor forjat en tota mena de dificultats i reptes”. Ballart va subratllar l’aposta de l’editor per un periodisme de qualitat, “ambiciós, emprenedor, responsable, digne de confiança i sempre al servei de Terrassa”.

A Calatañazor va ser on Almanzor va perdre el tambor en la batalla contra els cristians, recordava Sanz en parlar del seu poble d’origen. El nen de Calatañazor va quedar impactat per la música de Terrassa, banda sonora de telers i sirenes de fàbriques, i a afegir-ne més notes, fins i tot un pentagrama vertebrador, va dedicar la seva vida. “Poques persones han fet per Terrassa el que va fer ell”, deia aquest dilluns el seu amic Emilià Lázaro, empresari immobiliari amb qui va compartir moltes hores, i projectes com el de la faraònica seu de Jan Baca a tocar del parc dels Catalans, i hores d’esmorçar els divendres, doncs Sanz intentava trobar una esquerda de temps per a la conversa i els amics, per a la tertúlia, per pujar a la Mola i per a la lectura, una de les seves passions. S’endinsava amb fruïció en la lectura de biografies.

Camí

Amics i familiars l’escoltaven desgranar l’actualitat amb accent crític entre “torreznos”. No perdonava l’intercanvi de loteria de Nadal. Es va empassar els disgustos de projectes frustrats sense una paraula més alta que l’altra, perquè volia fer camí caminant a la manera machadiana. El seu amic Andreu León rememorava aquest dilluns: “No es va queixar mai. Deia que hagués fet exactament el mateix que va fer. No es ficava en sectors que no coneixia, i ho deixava clar. Però el que feia, ho feia amb intensitat”. Era un home de rectes principis. Una de les frases que ens va deixar: ‘Quan dono la meva paraula, empenyoro el meu honor’”.

Una altra: “Nu vaig néixer i nu em trobo”. La cerimònia serà aquest dimarts, dia de lletres, a les 10 hores, a la Rambla Serveis Funeraris.

Reaccions

Emilià Lázaro, empresari: “Es mereixia un homenatge en vida”

“Ell era de Sòria, jo de Barcelona. Terrassa té un problema: els terrassencs no es creuen la ciutat. Els que vam venir de fora, sí”. Emilià Lázaro descriu el seu amic com “una persona amb cor i seny, entranyable, ben informada” i creu que es mereixia “un homenatge en vida”.

Antoni Abad, president de Mútua: “Era un treballador incansable”

“Era exigent, però amb un punt de bondat, humanista”. L’expresident de la Cecot, actual president de Mútua, afirma que era fàcil dir “sí” a propostes de Sanz, “un treballador incansable”. Terrassa i la comarca, diu, “van tenir la sort que Julián Sanz vingués a viure aquí”.

Pere Navarro, exalcalde: “Un militant actiu del terrassenquisme”

Pere Navarro, exalcalde i actual delegat de l’Estat al al consorci de la Zona Franca, destaca el paper cohesionador del Diari: “Els mitjans de proximitat són els que expliquen la veritat”. Sanz va ser “un militant actiu del terrassenquisme, el cap d’una gran família”.

Andreu León, empresari: “Ell s’hauria negat a rebre un reconeixement”

“Terrassa mai li agrairà prou a Julián el que ell va fer per la ciutat”. Andreu León, empresari, amic de l’editor i antic soci a Publitesa, afirma que Terrassa deu un reconeixement públic a Sanz, però al mateix temps és conscient que ell, tenint en compte el seu caràcter discret i auster, “s’hauria negat en rodó a acceptar-lo”.

David Garrofé, exsecretari general de la Cecot: “Responia sempre quan la ciutat demanava ajut”

”Mesurava el que deia i el seu mitjà evitava el sensacionalisme”. David Garrofé, exsecretari general de la Cecot, elogia un home “que va voler fer i consolidar un grup pensant en Terrassa”. Quan la ciutat demanava ajut, “ell responia sempre, i això no és normal. Aquesta ciutat necessita moltes persones com ell”.

Maria Vidal, advocada i assessora: “Emprenedor, responsable, referent”

”Un client fidel i un bon amic”. L’assessoria Vidal va treballar braç a braç amb Sanz durant dècades. Per a l’advocada Maria Vidal, era un home “emprenedor, responsable, referent per a la ciutat i per al periodisme, local i nacional”. Recorda sovint una frase de Sanz “sobre la dificultat d’enfrontar-te a una pàgina en blanc”.