Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
Tots nosaltres, tota la creació, som fruit d’una crida, la crida de Déu a existir, una crida d’amor a la vida. Així llegim al llibre del Gènesi que: “Al principi Déu digué: ‘Que existeixi la llum’. I la llum va existir” (Gn. 1, 3).
I després, com a culminació de la creació: “Déu digué: ‘Fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra’… Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, home i dona els creà” (Gn. 1, 26-27).
Però la crida de Déu va sempre unida a una missió, a la realització d’un projecte que és també d’amor, una missió que va acompanyada de la seva benedicció: “Déu els beneí dient-los: ‘Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra’” (Gn. 1, 28).
Per això avui, en aquest quart Diumenge de Pasqua, diumenge del Bon Pastor, dia que l’Església celebra “Jornada Mundial d’oració per les vocacions”, podríem dir que és el dia de la crida de Déu a tota la creació, i especialment als homes per dur a terme una missió en aquesta vida. La crida a les diverses “vocacions” o missions a dur a terme a la terra.
La pregunta que ens hauríem de fer avui és: soc realment conscient de la crida que Déu m’ha fet? Soc conscient que he rebut una missió que només jo puc dur a terme?
La Jornada d’avui vol fer-nos conscients d’aquesta realitat que ha de donar sentit a la nostra vida: soc fruit d’una crida d’amor. I després d’aquesta primera pregunta en ve una altra que hauria de ser: “Què vols tu de mi, Senyor?”. Déu ens crida a participar de l’obra de la seva creació amb la nostra resposta, amb la nostra pobra vida, però que té un sentit únic per a la glòria de Déu i el bé dels nostres germans.
Per això, més enllà de les nostres pors, dels nostres gustos i capricis hi ha el projecte que Déu té pensat per a mi, el seu somni per a mi, que coincideix amb la meva felicitat perquè ell m’estima. I per això, sigui quin sigui el camí que el senyor ens proposa, la nostra resposta ha de ser també d’amor i de confiança.
El lema de la Jornada d’aquest any, “Faci’s la vostra voluntat”, i ens situa en aquesta confiança a exemple de Maria, la Mare de Déu, que va acceptar amb generositat els plans de Déu, la seva voluntat d’amor.
I el lema té una segona part: “Tots deixebles, tots missioners”, que concreta aquest designi de Déu sigui quin sigui el camí de la vocació al qual hem estat cridats, sigui el matrimoni, el sacerdoci o la vida consagrada o religiosa, tots participem de la condició de deixebles i de missioners, perquè en qualsevol cas la vida no és per a nosaltres, és per a ell i per als altres.
