Es commemora un segle del traspàs del poeta i dramaturg Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 1845-Barcelona, 1924). L’aniversari és un bon motiu per recordar la diada d’homenatge que la ciutat li va retre el 1909 i que va obtenir un èxit popular de cap a peus.
Qualsevol escriptor llegit envejaria, poder, un tribut com el que Terrassa li va dedicar a Àngel Guimerà i Jorge un dijous 24 de juny de 1909 en plena festivitat de Sant Joan i en el marc dels actes de l’homenatge que es promovien a tot Catalunya. La ciutat no va notar la ressaca de la revetlla o, si més no, la va dissimular del tot. Perquè, l’endemà, els terrassencs (la població era llavors de 22.679 habitants) van sortir al carrer massivament per adherir-se al reconeixement de l’autor en pro de la seva tasca a la llengua catalana i cultura catalanes i participar en tots els actes programats.
En deixen constància les cròniques dels diaris i revistes d’època com “La Sembra” (òrgan de l’Agrupació Regionalista i catalanista) i “La Comarca del Vallés” (de tendència conservadora). “La crònica de La Sembra” recull frases com ara “Una gran gentada va assistir a la recepció (del poeta) a l’Estació del Nord” i el va aclamar als carrers de Sant Pere i Arrabal que, a més estaven decorats amb flors i rams de llorer… “Els aplaudiments –afegeix– no cessaren en tot el dia”. “La Comarca del Vallés”, per la seva banda, va subratllar que “el poeta havia rebut una càlida ovació” i que “els actes de la comissió d’homenatge havien obtingut un gran èxit”.
L’agenda festiva a l’autor de “Terra baixa” va començar a les 11 hores quan Guimerà va arribar a l’Estació del Nord, on va ser motiu de la recepció oficial, i es va cloure a les 21 hores amb una funció de gala de la seva obra “Mar i Cel” al Teatre Principal. I entremig, una festa literària amb més d’un miler d’escolars, així com un grapat de visites a entitats socials, polítiques, culturals i econòmiques de la ciutat, on li oferiren un vermut o un petit refrigeri, segons l’hora del dia, així com algun regal. Un dels obsequis rebuts va ser una obra paisatgística del pintor modernista Joaquim Vancells.
Una “ciutat culta”
L’acte més oficial va tenir lloc, al migdia, a l’Ajuntament, on Guimerà va rebre una reproducció d’una placa de l’escultor Pau Gargallo (més tard es descobriria l’original al Teatre Principal) i tot seguit va sortir al balcó per saludar als ciutadans que l’esperaven dempeus al Raval. “Agraeixo –va dir– amb l’ànima l’obsequi que em tributa aquesta ciutat culta”. “No s’oblidin de la data d’avui, 24 de juny de 1909, en la que s’han unit els terrassencs per les lletres sense ser partidistes”.
La Casa Consistorial va ser també l’escenari del “dinar d’honor” que va aplegar uns cinquanta comensals. L’àpat, que es va servir al saló de sessions, es va confiar al xef Miquel Pompidor, que regentava el nou Hotel Pompidor, (també conegut com a Peninsular) i que estava situat al final del carrer de Sant Pere, cantonada amb el carrer del Teatre, on ara hi ha en part la seu d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals. A la fi del banquet, i mentre es brindava amb cava, Guimerà va manifestar que no es sentia mereixedor d’aquell tribut i que alçava la copa per la unió de Terrassa i Catalunya.
“Mar i Cel”, la funció de gala
A banda de l’Ajuntament, l’altre espai triat de la diada va ser el Teatre Principal. El poeta i dramaturg va descobrir la placa de bronze de Pau Gargallo, que aquest havia modelat per encàrrec de la comissió de l’homenatge. Fins allí s’hi van acostar membres de les societats corals, que li van oferir la cantata “Himne al poeta” amb lletra de Guanyabens i música del mestre Antoni Morera.
El Principal també va ser el lloc de la cloenda al capvespre d’aquell 24 de juny de 1909. El teatre, engalanat amb flors i plantes, i els estendards de les societats, va acollir la representació de “Mar i Cel”, una de les obres en vers de l’autor català amb la que la companyia Dagoll Dagom s’acomiada aquest any dels escenaris. La funció de gala va estar a càrrec d’un grup d’actors aficionats de Terrassa que va assajar el text per la gran ocasió i que tenia un decorat fet pel pintor Pere Viver. El resultat, segons la revista La Sembra, va ser “un èxit grandiós que coronà una diada de poesia dedicada a una de les figures cabdals de la Renaixença de Catalunya”.
Guimerà, com espectador de l’obra, va compartir llotja amb l’industrial Josep Sala, entre altres prohoms de la ciutat, i en acabar la representació, va sortir a l’escenari per mostrar el seu agraïment al públic i als actors. La funció va comptar, a més, amb les intervencions del regidor Francesc Alegre, que va llegir un estudi crític sobre l’obra, i de Joan Llongueras, que va recitar el poema “L’any mil”, de Guimerà.
Festa poètica infantil
L’homenatge també va reservar cita pels més menuts i les escoles. Més de 1.500 nens i nenes es van aplegar al Passeig del Comte d’Ègara per fer-li una ofrena floral i un recital de poesia. Els joves rapsodes van ser els alumnes Lluís Vancells, Margarida Riera i Emilio Maillon. A propòsit de l’acte, La Sembra va destacar “l’entusiasme dels nostres infants per honorar al poeta que al seu pas sembraren flors i provocaren emoció als ulls”.
A banda, el poeta va fer un munt de trobades amb representants d’entitats culturals, corals, recreatives i polítiques. Va visitar el Casino del Comerç i va firmar en el llibre d’honor amb aquestes paraules: “Que la gent del Casino del Comercio (aleshores en castellà) sigui amb el temps Terrassa i la unió de tots els terrassencs”. També va recórrer el Círcol Egarenc, l’Agrupació Regionalista, la Schola Coral, La Llanterna i l’Escola Industrial.
L’homenatge d’aquell dijous 24 de juny de 1909 encara es va allargar fins al cap de setmana. Dos dies després, el dissabte 26, la companyia catalana del Teatre Principal de Barcelona, dirigida per Don Enric Giménez (primer actor), organitzava el seu tribut al “gran poeta” al Teatre Principal de Terrassa amb una funció teatral. La primera actriu va ser “Donya” Maria Moreno.
Últim adeu a l’actor Iscle Soler
Guimerà encara tornaria dues vegades més a Terrassa abans de morir a Barcelona i totes dues van estar relacionades amb l’actor terrassenc Iscle Soler i Samsot (Barcelona, 1843- Terrassa, 1914), un dels artistes més populars de l’època i que va ser un dels protagonistes de l’article “Carrers de faràndula”, publicat en aquest diari el passat 27 de març. Soler formà part de la companyia de Serafí Pitarra que gestionava el Teatre Romea de Barcelona i va representar un munt d’obres del dramaturg: “Terra baixa”, “Mar i Cel”, “La filla del mar”, “L’aranya”, “L’Eloi”, “Sol, solet” …
La primera visita de l’escriptor a Terrassa va tenir lloc el 3 d’agost de 1913 en el marc d’un homenatge a Soler de l’Ajuntament de Barcelona i al que es va sumar Terrassa. Guimerà, juntament, amb el seu amic Pere Aldavert, va encapçalar la comissió de representants de les lletres i del teatre que va anar fins a la residència de l’actor (llavors vivia a casa del seu gendre, Antoni Torrella de Sagrera). Li van regalar un pergamí amb milers de signatures i un número especial de la revista “El Teatre Català” dedicat a ell. En aquells moments, Soler, ja gran, es trobava molt delicat de salut. Estava afectat de ceguesa i tenia problemes de cor.
La segona visita va ser uns mesos després, el 27 de gener de 1914, per assistir al funeral de l’actor, que havia traspassat el dia abans.
