Anna González, interiorista
Es va decidir per ser interiorista perquè li agradava dibuixar i, amb aquesta opció, s’hi podria dedicar, tot i que ara “tot es fa més per ordinador”. El seu germà Marc també va ajudar-la per decidir-se. Va començar a treballar per a un arquitecte quan va acabar la formació i després va passar per una empresa de mobles i, més tard, per a una immobiliària. Quan va esclatar la bombolla, va començar a fer reformes pel seu compte.
“Amb la crisi la gent no es comprava cases, però sí que va començar a reformar-se la casa on vivia. I la pandèmia també va ajudar que la gent valorés més casa seva i s’adonés de les mancances i les necessitats reals”, comenta. A través del seu compta d’Instagram, @Gonzalezortianna, dona a conèixer les seves feines. Assegura que per aquestes tasques és important “envoltar-se de bons industrials, gent de confiança i compromís”.
Opina que “la gent valora molt la feina de l’interiorista perquè estalviem molts mals de cap i molt de temps, a part d’aportar les nostres millors idees i orientar en el tema estètic, i aconseguir el millor resultat.” i apunta que les claus per a una bona reforma i que intenta plasmar són “l’estètica, la funcionalitat, l’atemporalitat i el caràcter”. Es tracta, afegeix, “de personalitzar cada reforma a gust del client”.
Va conèixer una persona que pintava i es va animar a fer-ho. “Gaudeixo molt, però m’agradaria tenir més temps”. Pinta quadres abstractes i, darrerament, expressions de cares
