Carretera de Matadepera / passeig del 22 de juliol (1972-2024)
Passa més que sovint que, l’escena que es dibuixa a les imatges més velles que van circulant successivament per aquesta secció, tenen un caràcter més caòtic que no pas les més modernes. Un dels clars motius que fomenten aquestes situacions de desgavell i poc ordre és que, llavors, no tot estava reglat com ara, si ens referim al trànsit. Llavors hi havia molt carrer de doble sentit i poca illa de vianants. El contrari de l’actualitat.
Fotos: Ramon Navarro/Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
La fotografia més antiga, que és de 1972, any de la mort del futbolista i entrenador Josep Samitier, ens ensenya un paisatge que ja no és el d’ara. Llavors hi havia un pas a nivell per controlar el pas dels trens. Ara, els trens van per sota, la qual cosa va deslegitimar la presència d’aquests passos a nivell que, a la ciutat, n’hi havia més d’un, de dos i de tres.
La cartelleria també denota que hi ha hagut un abans i un després. Ho demostra el de la farmàcia. Res a veure la parquedat del que es veu a la instantània pretèrita amb el que llueix en els nostres dies.
Trets d’una pel·lícula
Els cotxes en la foto en blanc i negre semblen trets d’una pel·lícula del Louis de Funès o dels temps del Cassen o el gran Saza. No hi ha ciclistes, com en la imatge de fa temps que va aparèixer d’ahir. Ni tan sols el Juan, que diu que va guanyar la muntanya a Mallorca (tot i que hi ha qui ho dubta, mala gent) i que no vam mencionar tot i que ho mereixia. Els vehicles, fins i tot les bicicletes, han canviat molt en tot aquests anys. El que no ha canviat és l’afició per comparar fotos d’ahir i d’avui.
